dimecres, 2 de desembre de 2015

Cas típic 2273: noi li agrada noia, noi li agrada la història del calendari d’Advent (2/2)

Avui us porto la segona part de la història del Calendari d’Advent. Es una història plena d’acció, drama, comèdia, amor i desamor, guerra i malaltia. Tot això relacionat amb un cartronet amb finestrestetes que amaguen xocolatines? Bé, potser he exagerat una mica, però menys del que creieu. Atents perquè continuo la història del Calendari d'Advent just on la vaig deixar ahir amb la invenció d'en Gerhard Lang.

No us penseu que els primers calendaris d’en Gerhard Lang tenien portetes o xocolatines com els actuals. Eren dos cartrons, el primer amb 24 il·lustracions nadalenques i el segon era un calendari en el qual cada dia hi havia un versicle de la bíblia. Els nens havien de retallar cada dia una imatge del primer cartró i enganxar-la sobre el dia corresponent en el segon cartró. Segur que esteu pensant que els nens alemanys de principis del segle XX si que sabien divertir-se, oi? Pobres desgraciats... Lo curiós es que en Lang va treure la idea perquè la seva mare tenia la costum d’enganxar un caramel al calendari a cada dia de desembre per tal de fer la espera per Nadal més dolça. Però en Lang va creure que els versos de la bíblia serien millor que els caramels. En serio senyor Lang? En serio?!

  El meu calendari d'advent 
El meu calendari d'advent 

Com passa amb tot (menys amb els cocodrils), amb el temps van començar les innovacions, i així van sorgir els calendaris en forma d’arbre, de caseta, amb portetes que s’havien d’obrir cada dia del mes. Fins hi tot, va tenir la idea revolucionaria de canviar els versicles de la bíblia per xocolatines, qui s’ho podria imaginar? Només un visionari com Lang, està clar. Lamentablement la dura competència de mercat va fer que el pioner negoci d’en Lang s’enfonsés i després de dir un munt de paraulotes en alemany s’acabés suïcidant amb una sobredosis de xocolata. Es possible que això últim siguin mitges veritats, o directament mentides descarades.

Lamentablement durant la segona guerra mundial la producció de calendaris va parar en sec ja que el paper resultava més important per a finalitats militars, bàsicament perquè els soldats escrivissin cartes a les seves mares demanat bufandes i mitjons més gruixuts ja que a les trinxeres feia més fred del que es pensaven. A més a més, qui voldria tenir un Calendari d’Advent quan el regim repartia gratuïtament calendaris plens de propaganda nazi? Quan la segona guerra mundial es va acabar gràcies als bons, i també gràcies als americans; els alemanys alliberats de la tirania nazi van poder tornar a fabricar els estimats Calendaris d’Advent i així exportar-los a la resta del mon. De fet, Eisenhower va col·laborar en la seva popularitat apareixent en fotos amb les seves netes felices amb els seus Calendaris d’Advent. En aquella època els Calendaris d’Advent americans eren venuts per la Lliga Nacional contra la Epilèpsia. Encara que sembli broma això últim no m’ho he inventat. Heu provat mai d’obrir la porteta d’un Calendari d’Advent amb un atac d’epilèpsia? Jo tampoc, però dubto que sigui fàcil. Però vist pel cantó positiu deu facilitar bastant rentar-se les dents.

Així conclou la història del Calendari d’Advent. Què us ha semblat? Interessant, oi? Algú la coneixia? La coneixia igual que jo l’he explicat? Coneixeu algun detall rellevant de la història del Calendari d’Advent que hagi obviat? Per acabar us deixo una xocolatina, però no pas una xocolatina qualsevol sinó una xocolatina al estil Han Solo en carbonita. Podeu posar varis personatges en "carbonita" (xocolatita?).