dissabte, 17 de desembre de 2011

El senyor Francisco


Envoltat pels seus nets, el iaio encetava la cerimònia de les estrenes. Fent servir un nino de guinyol, anava, un per un, des del més gran al més menut, donant-los una moneda de vint-i-cinc pessetes i improvisant un conte alhora, un de diferent per a cadascú.


Aquells huit contes que tots el xiquets escoltàvem embadalits cada Nadal, sens dubte, eren els contes més bonics que mai havíem sentit.

Han passat molts anys. No sé on pararà aquell nino, però sé que d'alguna manera, el senyor Francisco —que és com el iaio li deia—, sempre en torna, ni que siga en la memòria, el dia de Nadal.