dimecres, 14 de desembre de 2011

SANTA LLÚCIA ENS CONSERVI LA VISTA


No vaig pensar en el dia que triava per l'entrada ni tampoc de que aniria l'entrada, i vet aquí que la casualitat ha volgut que es trobessin tots dos. La festa de la santa i la fira en el dia que faig l'entrada. Bé, de fet, Santa Llúcia va ser ahir, Santa Llúcia va ser santa i màrtir, com molts, i és la patrona de les modistes, que van a la catedral a posar un ciri a la santa, que era una nena, per que sa mare l'havia promés a un senyor pagà i en no voler-s'hi casar, la va denunciar per cristiana, que estava mal vist, i llavors la van torturar i treure els ulls, si en voleu saber més i més ben explicat, sobre aquesta santa aquí teniu més. La Fira de Santa Llúcia, és la fira de nadal de Barcelona, la posen a la Plaça de la Catedral, segur, segur que es fa, des de'l 1786, dos cronistes importants en parlen de la mateixa data, en aquest enllaç teniu la història i aquestes coses del costumari.

De petita, el meu pare ens portava a comprar l'arbre de nadal, la molsa anàvem nosaltres a collir-la, el suro ja el teniem i sempre queia alguna figureta més, però ja en teniem moltesi totes diferents en estil i mida, així que el pessebre de casa, sempre ha sigut una mica un desori, el pescador més gran que no pas el pont, uns reis més grans que les casetes de suro que ja eren del meu pare, figuretes de fang, barrejades amb figuretes de plàstic, palmeres, arbrets de farigola, un riu d'aigua i durant uns quants anys fins i tot estany amb peixos de carn i espines. Amb el veí, el Quim, feiem concursos de qui feia el pessebre més gran, el seu acostumava a ser més gran que el nostre, per que tenien més espai, però el nostre tenia aigua de veritat i peixos, així que quedàvem empatats. Tant en Quim papa Xavi, com el meu pare, eren els qui feien el disseny i nosaltres ens limitàvem a fer de manobres i a posar les figuretes. Cada lloc tenia el seu llum adient i no es veia cap fil elèctric, cosa que no passava en els altres pessebres que jo veia a casa d'altres. també ens deixàvem molsa si ens faltava, a un o altre. Les figures de casa meva, caminaven soles cada nit.
Doncs, si, jo també he anat a la fira de Santa de Llúcia, com perdre-s'ho? Paradetes, gent i vaig fer fotos. Som un poble amb unes tradicions molt nostrades i escatològiques, el català sempre pensa en el cagar i en fotre cop de bastó, el cagar, està clar. Fem cagar el Tió a cop de bastó i hi ha un ball que és el ball de bastons. 

De parades de tiós i tions, hi havia unes quantes, amb mides i vestimentes per tots els gustos, bé de tots els gustos no, la barretina, la senyera o del Barça. A ningú no se li farà estrany, que després de rebre tanta llenya, aquests pobres "tionets" facin una pinta un mica de psicòpates i tinguin els ulls una mica girats.


Continuant amb l'escatologia nostrada, hi ha les parades de caganers, en Doraemon, en Bob "esponja", Astèrix, Obèlix, en Pau Gasol, en Mic, pobric! entre tots els típics, que de vegades ja cansen. No em demaneu, preus, que no en sé, no pensava comprar cap d'aquestes coses, que per cagar-la, ja la cago jo prou bé tota soleta!


Parades de guarnimets, i si la Fira de Santa Llúcia, té una cosa, és que no és minimalista, és barroca i carregada, tothom exposa tot el gènere que té, no sigui que la gent no pregunti. Alguns firaires, són molt agradables i no els fa mandra ensenyar i cantar-te les excel·lències del seu producte,  hi ha d'altres, que sembla que la gent els fa nosa i després es queixen que no venen. Campanetes, pinyes, mitjons, cistellets de vimet decorats i tots els elements nadalencs.

Alguns sembla que tinguin les figuretes en un camp de concentració, darrere d'un filat a l'estil de la peli La Gran Evasión.

I per fi, arriba, la part de la fira que més m'agrada. La de les paradetes de penjolls, arrecades, braçalets, figures de fusta, barretes d'encens, joguines de fusta, bufandes, mocadors, llibretes enquadernades a ma, àlbums de fotos, bolsos i totes aquestes coses que són la meva perdició. Vaig trobar aquesta parada de flors, tot són flors i fulles, arrecades, penjolls, passadors pel cabell, braçalets, una passada!

Ho emboliquen, que fa angunia desfer el paquet, tan bonic, només la presentació ja s'ho val. Per que no ha fan sempre així, que bé que quedaria!

Un saltamartí que salta, i molt, pel tió dels petits, encara que a mi també m'agrada! No sé si els ho donaré!


I ara........repicar de tambors prrrrrrrrrr! Toca la xocolatina, avui, una campaneta.
Però, com que sé que tots plegats som uns golafres, he estat guardant-les totes i podeu agafar les que vulgueu