dilluns, 5 de desembre de 2011

ENTRENAMENT NADALENC!

Avui comença el pont o potser ja va començar fa dos dies, no ho sé. S'ha convertit en l'avant-matx, com dirien els d'esports de TV3, del Nadal. Aquests dies de festa serveixen per que entre tots, ens adonem de que el Nadal és a tocar i que ja no hi ha dies per pensar gaire. Demà dia 6 moltes botigues o totes seran obertes, per poder anar a gastar i gastar, el que tenim i el que no tenim.
Ja fa dies que a la tele, fan anuncis de colònies i també de rellotges, que per cert, el de la Nicole Kidman és el mateix de l'any passat.
Els comerciants, quina paraula més bonica, tenen una arma per fer-nos parar davant la seva botiga, i és l'aparador. Amb il·lusió, vaig sortir a fer fotos d'aparadors. Ingenua de mi, pensava que amb la crisi, els nostres botiguers s'haurien esmerat a posar els seus aparadors ben engalanats per ser ells els triats i no pas el veí i que m'he trobat? No han tingut ganes de guarnir les seves botigues i ho han fet amb desgana. No és just! No he pogut fer fotos o no he pogut triar. 

Aquí hi ha una mostra dels establiments del meu barri. Aniré comentant les fotos, com qui fa el comentari de text d'una poesia, vers a vers.

1era. 

És aquell súper de valencians, dona la sensació que no tenen un dissenyador per això i ho deuen haver fet les caixeres, amb tot el meu respecte per les senyoretes caixeres, però no és la seva feina i sembla la decoració nadalenca de la classe dels Pingüins de P3 de qualsevol escola.



2ona.

Són aquells grans magatzems on tothom queda a la porta, però la versió de barri. Aquests tenen molts aparadors i segur que tenen un equip de professionals per aquestes tasques, ja es nota, no sembla que esmercin recursos en l'aparador, i hi ha més de tot, que no pas el que volen vendre. Quines bones nenes, tan quitetes! Ja els agradaria als pares i als mestres que fossin tan obedients!


L'interior de la botiga, està com sempre per Nadal, un ambient càlid, que no et puguis estar d'entrar-hi, les garlandes posades amb més gust que en el 1er.



La realitat i l'aparador es fusionen sense saber on acaba i comença cada un. Aquí, els maniquís tenen moviment, però la senyora del mig, té la mirada perduda en l'horitzó, massa pensativa i dubitativa per les festes de Nadal, que són gresca i xerinol·la. Un aparador molt intimista i molt barroc.





3er.

I per últim, no per això, amb menys potencial, la botiga dels "xinos". No tenen aparador, i ho tenen tot exposat i apil·lat a la porta. Conviuen els arbres de Nadal, ja nevats, amb les ponseties artificials, també, amb les caixes plàstic organitzadores i els pares noel psicòpates i lladres que pugen pels balcons. Aquests "tios" el primer cop que els vaig veure a França, em van fer molta gràcia, però cada cop els tinc més mània. Que no us influeixi la meva opinió, sobre una tradició que no és nostre.


Espero que per la propera m'ajudin més els astres i sigui més lluït.


I apa, si heu arribat fins aquí, que ja és penitència, podeu agafar l'esquirolet, que és el que avui toca, abans que l'home de neu el foragiti amb l'escombra de bruc.