dijous, 22 de desembre de 2011

Un conte nadalenc.

Quan se’m va proposar fer una entrada per aquest calendari d’Advent em vaig posar contenta. Més encara quan em van dir que el tema era el conte de Dickens El grillo del hogar (1845). Només amb el títol tot el que t’envolta s’impregna del sabor nadalenc. Potser perquè els Contes de Nadal de l’autor anglès van associats a regals, a arbres engalanats amb boles brillants, a llums de colors que fan pampallugues...
Però quan vaig llegir a la xarxa tot el que s’escriu d’aquesta breu novel·la, aquella il·lusió primera es va esvair. La majoria eren crítiques negatives. Que si avui en dia ja no podia interessar als joves una història així, que era un conte que havia quedat desfasat... I llavors per uns moments em vaig quedar com una perfecta il·lusa. Què estava fent? Què pretenia recomanar?
Es tracta d’una història antiga que té com a centre un grill màgic que canta o no segons les sensacions que es desprenen dels personatges siguin positives o no. Un grill que fa notar la seua veu quan la felicitat regna a la casa i que calla quan la mentida o la desconfiança amenacen la pau d’aquella llar.
Vaig pensar que la narració sembla una mica sosa però rellegint les anades i vingudes de la senyora Peerybingle o del seu marit John o del Caleb i la seua filla... vaig tornar a sentir que és també una història plena de senzillesa i una història plena de màgia. Un conte on la felicitat i l’alegria per les petites coses s’escapa de totes les planes i vénen a quedar-se dins les nostres ànimes.
Ja no hi ha històries com aquesta. És veritat. Són fruit del seu temps i de la visió de la societat del Sr. Dickens. Però El grillo del hogar és un clàssic i els temes que allà veiem són universals. Perquè qui pot dir que l’alegria, la veritat o l’amor estan passats de moda?
Bon Nadal!