diumenge, 12 de desembre de 2010

El pessebre i la solució a la foto misteriosa

Per els que ahir us vàreu trencar el cap i vàreu exprimir les neurones per saber què era la foto misteriosa. Aquí ho teniu. D'acord estava una mica distorsionada, però tampoc era tant fàcil. En Mc Abeu que té bona vista per aquestes coses la va encertar a la primera (No, Mc no et dona cap punt pel campionat oficial. Això només era un amistós, està fora de competició).

Fotos Fira de Santa Llúcia 2007. Assumpta


Doncs sí, com ara veieu era una foto de la part superior de la cova del naixement. Exactament un tros del suro. Aquesta foto és la d'un pessebre d'una de les parades de la fira de Santa Llúcia del 2007. I com que avui hem començat a parlar de pessebres seguirem amb el tema, perquè qui no ha fet mai el pessebre; a casa, a l'escola, a l'oficina. És una tradició molt nostra i que sobretot a la canalla els hi fa molta il·lusió. I no us penseu que es tracta d'una tradició moderna, no Es va iniciar a l'Italia del S. XIII. Podeu trobar més informació sobre la iconologia dels personatges més representatius en aquesta pàgina del pessebrista Emili Solé. Una de les figures representatives del pessebre català és el caganer. Aquesta potser és la figura que més gràcia fa a tots els nens i que ningú no oblida de posar (més o menys amagada). Segons al Wikipedia el caganer és un símbol de prosperitat i bona sort i no pot falta a cap pessebre en el format que sigui –pagès amb barretina, jugador del Barça o polític.

Copiat de la pàgina de Emili Solé



Tot i que fa anys que no faig el pessebre sí que encara em porta bons records. Anar a buscar molsa a la muntanya, recollir branquillons, sorra, troncs i suro per poder fer el terrenys. Recollir un munt de còdols de rius (per evitar que tot plegat acabés a terra i deixés el menjador fet una porqueria). El cel de paper de xarol blau amb estrelles retallades i fer coincidir un llum vermell sota el fot dels pastors de l'escena de l'anunciació. Escollir on posar el caganer, i el riu de paper d'alumini i el llac fet amb un plat de veritat i aigua que s'havia d'anar reomplint cada dia per culpa de l'evaporació. Anar avançant mica en mica els reis i els seus patges perquè arribessin el dia corresponent a la cova. Només cal una mica de paciència i moltes ganes i pot quedar un pessebre molt lluït. Tot i així si en voleu veure aquí teniu on trobar els de La Federació catalana de Pessebristes i fins i tot podeu anar a veure un pessebre vivent.




Si heu tingut la paciència d'arribar fins aquí i seguir tots els enllaços...