divendres, 21 de desembre de 2012

Passatemps Nadalencs - 3

Acceptant el convit de participar en aquest CALENDARI d'ADVENT 2012, enguany ho vull fer amb un joc gairebé inèdit al XAREL-10 però segur que ben conegut de tots vosaltres. Us he preparat una sèrie de Jocs Nadalencs de les Diferències, on heu de trobar els errors que apareixen al reflectir en un mirall "defectuós" una imatge típica de la nostra tradició nadalenca. Anem pel tercer i últim...


Aquesta imatge representa el "Fer rajar el tió", segons un dibuix publicat al periòdic vuitcentista La Llumenera de Nova York.

La nit de Nadal no es dormia; diu el vell refrany: "Aquesta nit, només una cama al llit". En havent sopat, a les cases on hi havia mainada solien fer cagar el tió. Aquesta cerimònia havia estat abans molt arrelada i formava part de la litúrgia casolana popular d'aquesta nit. Es feia, per mica que pogués ésser, a la cuina i vora del foc. Si això no era viable, es feia al menjador, considerat així com una extensió de la cuina. Hom situava un tronc diagonal, sostingut per un cap damunt de la llar, dels fogons, d'una cadira o d'algun altre punt elevat del sòl, mentre que per l'altre cap tocava a terra. La mainada, proveïda de bastons, el copejava i bastonejava furiosament, mentre cantava una cançó, de què coneixem una profusió de variants, de les quals l'expressió més simple és la que diu, senzillament: "Caga tió; si no, et dono un cop de bastó".

Per les contrades tarragonines, mentre la mainada fruïa dels alegrois de les llaminadures, els pares els amagaven els bastons, els quals els calia tornar a cercar en haver de tornar a picar, i mentre la xicalla estava aqueferada en la cerca dels garrots, els pares els amagaven més galindaines sota el tió. Hi havia llocs on els feien anar a escalfar o a esmolar els garrots.

(Text i imatge extrets del Costumari Català de Joan Amades)


Mentre aneu buscant les diferències,
podeu agafar un bombó... o dos. ;-)