dilluns, 21 de desembre de 2015

EL DECORAT O ATREZZO DE NADAL

El poble català, som gent de costums i tradicions, i de celebrar les festes al voltant de la taula, qualsevol festa gira al voltant d'una taula, amb menjar. Llevat de la revetlla de Sant Joan, on hi ha garlandes penjades als carrers i als patis i jardins, la resta de festivitats no es guarneix. Però aquesta tendència canvia quan arriba el Nadal i llavors, tot el que no hem guarnit la resta de l'any, aflora a la superfície de cases i establiments. Tant és quina sigui la decoració o estil que tinguem a casa i ja potser minimalista, quan arriba Nadal, com més carregat i feixuc millor, en el millor dels casos, els ornaments habituals són retirats per deixar pas als nadalencs, centres de taula amb espelmes, branques, pinyes i grans llaçades, cintes al voltant dels quadres i marcs i com no, EL PESSEBRE!!! 

L'origen podria estar en les imatges i representacions que hi ha a les catedrals que servien per ensenyar als fidels menys instruïts com va això de les creences cristianes, però ara, ja som tots molt instruïts i com diria ma mare, alcelsia, jo tinc estudis i vaig anar a col·legi de "pago", no tindria gaire sentit posar el pessebre i entretenir-nos amb uns ninots que semblen els clic. Sembla ser que data del segle II després de Crist, és clar, si fos abans de Crist, haurien estat uns visionaris, va que ja em disperso, ostres, que m'he de centrar! Doncs, el que deia, la primera representació, data del segle II a les catacumbes Priscil·la a Roma, on hi ha imatges de la verge amb el nen en braços, el primer pessebre, ja amb pastors i més afluència de públic, ja s'havia corregut la veu i ja havien fet propaganda i ja costava més trobar entrades per a la festa, es trobaria al segle III a un monestir alemany d'un lloc anomenat Füsen. Han de passar molts anys, fins el 1223, en que Sant Francesc d'Assís(vaig veure la peli Hermano Sol, Hermana Luna, que narra la vida de St. Francesc i Santa Clara, al cole unes quantes vegades), fa la primera funció de nadal al cole, n'hi diuen el primer pessebre vivent, funcions d'aquestes tots n'hem patit en carn pròpia. A Catalunya hi ha dades que diuen que al 1300 ja hi havia pessebres i a finals del segle XVI, ja hi havia pessebres a les cases, i la Fira de Santa Llúcia des del 1786, per poder trobar tot el que sigui menester. 
Ara, que ja estem entrats en la matèria i som sabedors sobre tot en el món del pessebrisme, introduiré un altre element indispensable, l'arbre de nadal. En aquest cas, no és una tradició nostrada, sinó importada dels països nòrdics i els cristians, en aquest cas, el que van fer va ser reciclar una antiga tradició pagana, si en saben de reciclar els nòrdics! ja ho feien fa segles! i canviar el significat dels guarniments, sempre amb un arbre perenne, així sempre és el mateix!

Un apunt: Feia anys que no feia el pessebre ni posava cap guarniment a casa, però havia de fer el post i si us volia ensenyar el meu pessebre i alguns dels meus guarniments, no em tocava més remei que fer el pessebre i treure-ho tot del racó de l'armari.

Abans, quan era petita, el pessebre, era molt important i ocupava molt espai a casa, tot un racó i una taula enorme per ell sol. Després amb el meu nebot Àlex, vam tornar a ampliar(com és l'actual),  però no les dimensions de quan jo era petita.

1er.- EL PESSEBRE. Ara que ja sabem tota la història,sabem que el principal és que hi hagi barreja de figures i estils i materials, com més diversitat millor i més llinatge tindrà el pessebre.

a.- El naixement, que serà un estable o cova. I vés! en quines condicions van anar a portar al món a la pobre criatura, jo si no hi ha la màquina que fa ping, com al Sentido de la Vida dels Monty Python, no en vull saber res.



Continuem amb l'establia, aquesta és la de casa meva, com que la història del pessebre i el Nadal són molt antigues, aquesta data de quan mon pare era petit i la meva àvia li va comprar, com que era fill únic i tenia una tieta que no tenia fills...



b.- L'Anunciació: Ja de plàstic, la deurien comprar quan ma germana era petita i jo no existia encara, per que aquest àngel clavat a l'arbre i els pastors amb la foguera, jo els recordo de tota la vida a casa, per tant, ja hi eren quan jo vaig arribar aquí per quedar-me una bona temporada i que encara dura.



c.- Els Reis Mags de l'Orient: D'aquests venerables ancians, no sé per que sempre es diu que eren ancians, amb l'esperança de vida de l'època, com a molt deurien tenir 40 anys, que dic n'havien de tenir 30 màxim, sinó com s'embranquen en una aventura com aquesta, ni que portin patges o altrement dit esclaus, que és el que deurien ser.
Els reis aquests, sí que es van comprar quan jo ja existia i vaig anar a triar-los jo també, van substituir els de fang del meu pare que es van trencar i passar a millor vida. Tot i ser més nous que els personatges que els precedeixen ja tenen també la seva edat.






Fins aquí els imprescindibles. A partir d'aquí, els figurants optatius.

d.- Els figurants optatius:  Entre els figurants optatius hi ha tot tipus de personatges i altres elements decoratius que li donaran caliu i qualitat al pessebre. Aclariment, les figures de fang i les casetes de suro, eren del meu pare, les de plàstic, són posteriors.

Aquest és el Rabadà del meu pessebre, de temps immemorials que li hem dit així a casa, aquest tenia nom, la resta no i es posava sempre sol i allunyat de la resta, ni que fos un leprós, més que res per que fa més de 2000 anys hi ha tirada per aquesta malaltia, ara em ve al cap un acudit de leprosos, però no el posaré, no fa Nadal i no és políticament correcte. Quan era petita, a l'escola, pels volts de Nadal, portàvem menjar a l'escola i després anàvem a caritas  a portar-lo, també posàvem diners en un sobre del domund pels nens pobres i pels leprosos. No sé, però sempre he associat la malaltia de la lepra als cristianisme i aquella època, ara ja no hi ha leprosos o com no vaig al cole, no me'n parlen d'aquesta malaltia.


Una caseta de suro, per fer-la més rica, el meu pare li va posar un airofix de vellut vermell a la teulada i li va fer un forat per darrere per poder fer-li entrar la llum, calia modernitzar les instal·lacions.


El senyor de la farina, aquest es posa a prop del portal, per poder fer viatges i portar tots els sacs de farina que té, un total de sis, i que de forma miraculosa, amb el pas dels anys, no se n'ha perdut cap, no així com els aneguets o algunes ovelles.


Aquest petit pastoret, era el meu preferit, era petitó i anava carregat amb un xai a les espatlles!! Explotació infantil!!!


Ara, us presento al tio Marcel, el pescador. Per què tio Marcel? El meu germà i jo, li dèiem i encara li diem així. El tio Marcel, com és fàcil de pensar, era un parent, el marit d'una tieta de ma mare. L'home, era suís del cantó alemany i tenia un cognom alemany d'aquells impronunciables ple de consonants i era aficionat a la pesca. Ell i la tieta de ma mare, vivien a Suïssa i ell no venia mai, per que deia que el clima de Barcelona no li provava, el que no li deuria provar, deuria ser la família de la tieta, molt nombrosa, la meva àvia eren si no recordo malament 7 o 8 germans, i tots amb una descendència nombrosa i avesats al xivarri. Per aquest motiu, jo no el vaig conèixer, per que no va venir mai. El meu pare, que sí el coneixia, per que l'havia conegut a Suïssa, deia que era un home molt agradable, educat i intel·ligent. El pobre tio Marcel del pessebre, sempre es queia al riu de morros, el posàvem en un tros de suro en un equilibri poc desitjable i clar, passava el que passava, es remullava, per que llavors el riu era de veritat amb aigua de veritat. El tio Marcel real, ja he dit que era aficionat a la pesca i es va morir en un accident de cotxe, anant a pescar, i així que el meu germà i jo ho vam sentir, érem petits, vam començar a dir-li així al pescador. La meva mare ens renyava i ens deia que no ho havíem de dir i que no ens havíem de riure d'una persona morta, però totes les raons de ma mare, van ser endebades, nosaltres li hem continuat dient així sempre. No ens rèiem pas de la dissort del tio Marcel real, simplement, era una coincidència.


En aquí, es conjuga, el pastor cepat que tragina un bé a les espatlles, sí, és un be, allò que porta, amb els gos i no sé esbrinar quin altre animal és, que tot i ser de fang, són moderns, del meu nebot Àlex, la nostra etapa pessebril, estava protagonitzada pel plàstic, la de l'Àlex, ja va retornar al fang.


Un galliner de suro, conviu amb gallines de plàstic precibernètiques.


Els soldats romans, també són caprici de l'Àlex, si l'Àlex volia soldats romans, l'Àlex tenia soldats romans, el meu nebot, igual que el seu avi, també és fill únic i llavors, nét i nebot únic i com que llavors a més tots érem rics, doncs ho tenia abans no ens ho demanés. Sempre he pensat que els soldats romans a un pessebre li donen un sentit d'imposició de força i repressió d'idees per part de colonitzadors. En temps passats, es podrien haver incorporat en els pessebres catalans, les d'uns policies vestits de gris.


El caganer, imprescindible en un pessebre català, però no imprescindible enllà de les nostres fronteres al país veí.


Aquí la senyora que va a buscar aigua al pou, precibernètica. Sempre m'havia fet molta gràcia, per que sent tan fàcil com és obrir l'aixeta de la cuina per agafar aigua i que anés al pou a nodrir-se de tan preuat element indispensable per a la vida, a no ser, que allà es trobés amb un pastor o qualsevol altre artesà o pagès i així anar al pou a buscar aigua , fos una activitat lúdica per trobar un marit o fer-la petar amb les amigues, cal pensar, que no havia xats, ni facebook, ni whats, ni twiter, per poder-ho penjar a la xarxa. Algú es pot arribar a imaginar com podria ser alguna cosa així avui en dia?


Unes vistes generals del pessebre en tot el seu conjunt.






2on.- L'ARBRE. Poden ser de molts tipus i mides, actualment, jo em decanto per dos tipus, un petit i de mentida, per temes, d'espai, i un altre que ja veureu al final, just abans de les xocolatines. Poden ser naturals, és a dir, arbres de veritat, de moltes mides diferents, grans, petits, mitjans. Naturals o artificials.

Però siguin com siguin, tindran: Boles de diferents colors i mides i materials per la seva manufactura.


Capsetes, que simulen regals.


I pinyes decoratives i decorades per aquest menester, la paraula menester, sempre la deia la meva àvia.


3er.- EL VESC: Embolcallat amb un paper de cel·lofana desitjant Bon Nadal i acompanyat d'articles complementaris, com pot ser un pare Noël vestit de verd.


El vesc(Viscum album)


Un altre complement que li escau molt bé al vesc, és les branques d'avet (Abies alba), que ningú, s'equivoqui, això és un avet, la resta poden ser pins o piceas, però no avet autèntic.



Després de tot aquell rotllo, us deixo l'arbre alternatiu, com que em va tenir entretinguda i distreta una bona estona fent-li fotos i no sabia quina posar, us he posat unes quantes, ja no en vindrà de dos o tres fotos més!!!!





BON NADAL!!!!!!


I ara sí, les xocolatines, que sé que aquí tothom diu molt, però el que s'espera amb candeletes, són les xocolatines, talment com la canalla!!!!!