diumenge, 14 de desembre de 2014

El Nadal de l' Assad




La Rosa ens porta un nou conte per Nadal.


Assad és un nen  Sahrauí  que cada any ve a passar l'estiu a casa d'una família catalana. S'han fet molt amics amb el noi de la casa, en Josep. Cada estiu s'ho passen d'allò més be junts. Els pares d'en Josep no estalvien ni diners ni esforços per que l'Assad passi un estiu agradable. Durant aquest temps parlen de moltes coses, una d'elles  és el Nadal, el fred i la neu. L'Assad pensa que li agradaria poder venir aquesta època de l'any; celebrar el Nadal i poder  tocar la neu, però mai ha gosat  fer cap comentari. Ell ja està content que el convidin a l'estiu. El que no sap  l'Assad es  que els pares d'en Josep se'n han adonat que li agradaria i van decidir que demanarien si per un any el deixaven venir a l'hivern. Ho han  aconseguit!  L'Assad i en Josep passaran aquest Nadal junts   a una casa rural dels Pirineus perquè pugui tocar la neu i conèixer les nostres tradicions Nadalenques.










Després dels contrastos entre el Sahara i la neu ja podeu prendre una mica de xocolata que sempre va bé.



Santa Llúcia


Avui, mentre escric aquest post totalment improvisat, és Santa Llúcia.
(He vist que quedava  un dia buit i m'ha sabut greu)
Sortirà just  al final del dia. La rits ja ens ha parlat de la nit de Santa Llúcia literària.
I jo parlaré d'una Santa Llúcia més popular.

Tradicionalment, per Santa Llúcia començaven els preparatius i les festes de Nadal. Per Santa Llúcia obria la fira que du el seu nom, i també començaven a encendre's els llums del carrers  i a decorar-se les  botigues  i magatzems.  Vosaltres  em direu...  i quan fa d'això?  Molt.  És cert. per això us  ho recordo. Perquè jo ja sóc  d'una altra  època i em fa mandra que tot s'avanci tan exageradament. Van començar  a avançar  i avançar les  vendes nadalenques i ara al mes de novembre la sembla Nadal.

Ahir vaig anar amb una amiga  a donar el volt pel centre de Barcelona.  Era bonic.  Feia la mateixa  olor de sempre.  L'aspecte molt diferent de quan jo era petita  i fins i tot de quan hi portava  els meus fills. Abans hi havia només dues  menes de parades:  les  de verd i les de figuretes... ara  venen moltes  més coses. Sobre tot barrets  de pare Nadal...  milions de barrets vermells.  Diferent, sí.

I ja posats a ser tradicionals us posaré  el Romanç de Santa Llúcia que m'ha regalat  avui un amic blocaire per mail.  Suposo que ja no us vindrà de nou si us dic que em recorda la meva mare i la meva tieta Rosa, que totes dues cantaven molt bé i se les sabien totes.


Bon començament oficial de les Festes de Nadal.


Perquè avui és Santa Llúcia 
dia de l'any gloriós
pel volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
Anem tots dos a la fira, 
amiga anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya
alegri  nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.
Ho posarem a mig dia
dins del nostre menjador
i abans de seure a taula
ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya 
ens faci el menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia 
dia de l'any gloriós
tals paraules  m'acudien
quan he vist la meva amor.

Música: Eduard Toldrà
Lletra: Josep Mª de Sagarra