dimarts, 20 de desembre de 2011

Coses Típiques

A part de la Fira de Santa Llúcia i altres arreu de Catalunya i el món i els aparadors de Nadal, hi ha altres coses que ara sovintegen per totes les cases i els carrers.

1er.- El boix grèvol: És aquella planta de fulles punxegudes i boletes(el fruit) vermelles. Fan molt bonic, però, té una pega, és una espècie protegida i no es pot collir així com així com qui cull espàrrecs, per això prefereixo fer-li fotos i segons l'any, poden tenir boletes o estar colgats per la neu, si és que volem un nadal nòrdic o més tropical. Sembla ser que proporciona protecció contra la mala sort i aportava prosperitat. Protecció, segur, si en portes a la ma i algú et vol fer mal, brandant la branca del grèvol et protegeix i l'altre s'endú una bona punxada.
Dins el vessant plantívol, el galzeran, el vesc i les ponseties, són altres elements decoratius de nadal.




2on.- La neu: Molts cops, volem aquesta imatge per Nadal, però això, només ho tenen uns quants i no tots els anys. No sé per que quan veiem aquestes imatges i sempre en les postals de Nadal, queda molt nadalenc, tots fem que elsnostres pessebres tinguin neu. Però... És un lloc típic de neu, Betlem o Galilea, sempre m'ha fet gràcia aquest nom o Jerusalem? Em sembla que tenen tanta neu com aquí Barcelona. És més, si neva a segons quins llocs... passa el que passa, que ja ho va explicar la Rosa en el seu post de la gran nevada. Si, jo aquí, trencant mites, però sóc la prime que vol neu!


3er.- Els Llums: Els ajuntaments o els botiguers, guarneixen els carrers amb llums, fa més festa si hi ha llums de colors pels carrers. En els darrers anys, estan guanyant les de baix consum i preferiblement en colors més blaus i freds, queda alguna il·luminació d'aquelles, que eren tot coloraines, vermells, blaus, verds, grocs, amb motius com espelmes, pares noëls, fulles de grèvol o qualsevol altre motiu. Ens pot agradar més o menys, però són prou correctes.


La cosa, es desmadra en els balcons i jardins de les cases particulars. Van a zones i a escales, si en una escala, hi ha algú que posa llumetes de colors, segur, que algun altre veí, també les posarà i més, per no ser menys, si un ha posat un pare noël lladre, l'altre en posarà tota una ristra com si fossin alls i així tenir tota la banda. Aquí proliferen tots els colors i a més en intermitència constant. Molts posen també l'arbre al balcó, per ensenyar-lo a tot el veïnat, no són gens ni  mica egoistes i volen compartir amb tots el seu arbre, és nadal, moment de ser tots amics i de compartir.


4art.- El Tió: Amb això, ja entrem de ple a les festes sense aturador. Per fi, els pares i mares de tot Catalunya, podran deixar de menjar mandarines i kiwis i fruits secs després de sopar o amagar-les altre cop a la nevera o a l'armari de la fruita. L'il·lusió amb que es fa, fa que no es pugui veure res més que el que caga. Qualsevol cosa serveix per donar llenya al tió i pobrets, nens que "no tenen" joguines, encara en tindran més.


5è.- El vers de Nadal: I el més interessant de dir el vers, era l'aguinaldo, aquells vint duros que et donava cada parent major d'edat, que era una pasta. Ara dit aixì, vint duros venen a ser uns setenta cèntims d'euro. Aquí, l'Àlex, ja pillava força més i s'ho guardava per comprar-nos regals a nosaltres, papes, tiet, tieta i iaies, pels sants i aniversaris. A mi, el vers de nadal, m'el feien aprendre a l'escola i com un secret, que em costava molt, no dir-lo fins el dia després d'haver dinat.
Després d'aquest dia, pels petits venen uns dies sense gaire cosa, el cap d'any, no és festa per anar ensenyant fotos, qui més qui menys ha tingut vint anys i ha fet una mica de tot i aquestes fotos, millor a casa, que les misèries es queden a casa! Pels petits, venen uns dies de festa tot esperant els reis, i cal entretenir-se, el fantàstic Salón de la Infancia y la Juventud que feien a la fira a Montjuic, on estaves més estona fent cua que cap altra cosa.


6è.- La carta als reis: Tocava escriure la carta als reis, mirant el catàleg de joguines del Corte Inglés i tots els anuncis que feien a la tele, en blanc i negre. Havia els fixes, que sempre demanava i mai m'ho portaven, a saber, la bicicleta, els patins i alguna altra animalada, que per demanar no em quedava. Vestits de la Nancy, el microscopi, el joc de química i moltes altres coses. No només demanava per mi, sinó que també demanava pels meus pares i els meus avis. Calia anar a donar-la als reis. Els reis que jo anava eren els de veritat, tota la resta eren patges i carters reials, però els titulars eren aquests, per això la meva mare i la meva tieta ens deien que havia més gent i calia fer més cua. Quina por!, quan et demanava el rei si t'havies portat bé i no havies fet enfadar als pares i als mestres. Més por, que no pas quan després t'anaves a confessar i el capellà et demanava si havies fet alguna cosa mal feta. Els reis, era autèntic, per que a més tot ho veuen i tenen coloms que vigilen i si no et portes bé et porten carbó i es poden emportar totes les joguines.


7è.- El dia de reis: Alegria i decepció. La bicicleta mai me la van portar els reis. Els reis a casa, menjaven torró, bevien conyac i els camells, pa sec i aigua per beure. Llevar-se d'hora ben d'hora, que ja ho diu en Guardiola, veure que t'han portat els reis, despertar els pares, obrir els regals, jugar una mica, esmorzar i començar la tourné per casa de tots els parents a recollir les joguines i tornar a dinar a casa, per poder jugar a la tarda. A mi, em portaven poques coses que calgués montar, al meu germà, si que els garatges i altres coses així calia muntatge.

 8è.- L'últim, però no el menys important, El Menjar: Menjar que ens sortirà per les orelles. No sé, per que el margalló és molt típic, igual que la pinya, fan nadal. Les neules, els torrons i una copeta de cava fresquet. ja us podeu servir!


I si heu arribat fins aquí, que ja és tenir paciència! I no us heu acabat els torrons i les neules i encara us queda un foradet, podeu agafar la xocolatina, que aquest calendari d'advent, ja li queden poques finestres.