dilluns, 19 de desembre de 2016

SANTES PASQÜES!






LLISTA DE LES COSES QUE FALTEN  COMPRAR PER NADAL:

-CAVA   Preguntar a en Miquel si ja l’ha encarregat
-TORRONS  S’ha d’anar a can Monerris Planelles a comprar-los, els altres no els hi agraden
-GARLANDES PER L'ARBRE Totes del mateix color
-REGALS DEL TIÓ.  Són sis els menuts que vindran, en necessito almenys dos per cada un
-PAPER DE REGAL per embolicar-los
-RAMETS DE VESC per les amigues. Fer una llista apart
-TRES POSTALS per correspondre a els que encara tenen costum de enviar Chrismas

La llista del menjar ja la tinc feta. Això de preparar un Nadal per quinze persones és cosa molt complicada. Uns perquè hi han coses que no els agraden i d'altres que segons què no en poden menjar, costa un disbarat preparar el menú que vagi bé a tothom! Una festa tradicional i familiar que s’ha convertit en una disbauxa de regals i compromisos…


Ai! M’he oblidat d’apuntar a la llista que he de comprar una ponsètia per la tieta Margarida!

I qui l’hi anirà a portar? Jo, impossible amb feinada que tinc, i en Miquel m’ha de ajudar. Si els hi demano als fills i a les seves dones diran que no cal anar-hi pas, que la pobre ja no s’entera de si anem o hi deixem d’anar… Pot ser sí, però a mi sempre em somriu quan la visito, està molt contenta i m’agafa la mà amb molta tendresa. Pobre dona, des que està a la Residència ningú és recorda d’ella. Ella que sempre es desvivia per ajudar, que quan teníem un problema sempre ens dava un cop de ma. Tenia fal·lera pels nostres fills i sovint se’ls enduia a passeig, al parc o al "caballitos", sempre els explicava contes o histories dels avantpassats,  amb molta gràcia i molta imaginació. 


Ara, molt velleta, sola, en una residencia -que la cuiden molt bé, tot s’ha de dir- gairebé ningú no la visita. Ningú es recorda de l'afectuosa i servicial que era. 
Jo la portaria a casa per Nadal, però, sincerament, no podria estar per ella i segur que s’angoixaria. Però he pensat que l’endemà, per Sant Esteve, sí que l’aniré a buscar i li dedicaré tot el dia i si a els fills no els hi agrada que no vinguin, que vagin a dinar a ca la sogra!

La tieta és mereix tot el nostre afecte, tota la nostra atenció, que s’ho té ben guanyat amb el que arribat a fer per nosaltres.
I vull correspondre una mica, el cor m'ho demana, al cap i a la fi el que realment es celebra en aquests dies, encara que sovint ho oblidem, és que ha nascut Jesús per ensenyar-nos a estimar. 



  Proveu els bombons, estan boníssims!