25

Cliqueu aquí  per veure la felicitació.Tingueu paciència, triga una mica

*la presentació dorm entre les 12 de la nit i les 7 del matí. Procureu no fer soroll

El tió

Segons el meu criteri és la tradició per excel·lència de casa nostra, potser aquesta i el caganer – mira que en som d'escatològics- són les dues tradicions genuïnament catalanes. Si les fan a alguna altra banda ho desconec. Recordo perfectament el tió que teníem a casa era un tronc gros de quasi dos pams de circumferència, net de parafernàlia- no brotava ni barretina, ni somriures, ni potes. Era el tronc buit d'un arbre gran, una alzina surera, amb un parell de forats on s'hi amagaven els regals. Uns quants dies abans el trèiem de la seva hibernació i l'alimentàvem cada matí abans d'anar a escola: taronges, mandarines, patates.... qualsevol cosa que l'hi pogués venir de gust i aigua; calia donar-l'hi aigua perquè no passes set. Quan arribàvem a la tarda d'escola ja s'ho havia menjat tot!. El dia 24 el traslladàvem a la vora del foc, ben tapat amb una manta perquè comences a escalfar-se mentre preparàvem el sopar ( el dia del tió a casa nostre es sopa carn a la brasa amb torrades, mmmm). Un cop tot apunt només cala anar buscar als bastons i cap al dormitori a resar- sempre era la meva àvia que ens acompanyava a dir el pare nostre. Després córrer cap a la cuina i picar i cantar ben fort:

No es veu massa bé però som el meu germà i jo amb el nostre super tió

Caga tió

de "nostro" senyor

si no vols cagar

garrotada va...

 i era amb el vaaaaaa quan el pobre tió rebia de valent. Aixecar la manta i trobar-nos les sorpreses que ens esperàvem. Nosaltres anàvem cantant i picant i el tió anava fent , fins que cagava alguna taronja o patata o alguna cosa per l'estil i volia dir que per aquell any la cosa ja anava a menys. A casa nostra, a diferència de la majoria de les cases,era el tió el que cagava les joguines. Els reis eren els encarregats de portar la roba, coses per l'escola i algun petit regalet.

Avui no ho he explicat massa història del tió ni del seus orígens , sinó que m'he embolicat explicant els meus Nadals, per tant un deixo que aneu tranquil·lament aquí per conèixer els orígens i aquí perquè feu cagar el tió virtualment.

 

Avui estic punyetera per guanyar-vos la xocolata us demanaré una mica de feina: Quina cançó cantàveu per fer cagar el tió?

Llibres de Nadal i per Nadal... ens en parla la Kweilan.

Nadal és a la cantonada i el Blog-Calendari d’Advent arriba als seus darrers dies amb una nova col•laboració. La KWEILAN, del blog Llibres llegits i per llegir ha acceptat la nostra invitació i ens parla avui del tema que tan bé coneix: els llibres!


Nadal és la suma d’altres nadals. Records i emocions que es van acumulant any rere any davant una taula o davant un arbre ple de paquets embolicats amb papers lluents.

El regal que tinc més present i que sempre es repetia eren els llibres. Molts tenien a veure amb aquesta celebració nadalenca i llegir-los era endinsar-se en un Nadal literari que et feia formar part d’un món diferent i conegut a l’hora.

Nadal és, per tant, època d’estar-se arraulidets als sofà mentre ens traslladem als Nadals de la imaginació d’uns quants autors i autores. Veiem-ne una petita llista.

El primer és El Nadal d’un nen a Gal•les de Dylan Thomas que ens fa viatjar a una època màgica i antiga. També vull recordar els vuit relats de La nit de Nadal de Nikolai Gógol en què els protagonistes han de resoldre una sèrie de situacions complexes i inversemblants, i també divertides.

No pot faltar l’autora de la Pippi Calzaslargas, l’Astrid Lindgren, amb Històries de Nadal que són 10 contes sobre nens i nenes que celebren aquest dia assenyalat.

El clàssic per excel•lència és sens dubte Cuentos de Navidad de Charles Dickens, un recull d’històries de les quals destaca Canción de Navidad. A mi m’agradava especialment El grillo del hogar.



I un dels meus contes preferits era La venedora de mistos de Andersen. Un relat molt dur on es reflectia –igual que als contes de Dickens- la injustícia social on una nena mort de fred davant la indiferència dels vianants, feliços i contents per celebrar la nit de Nadal.



I per acabar un record pel poeta barceloní J.V.Foix Onze nadales i un Cap d’Any que són un recull de poemes que el poeta va enviar als seus amics per commemorar els temps nadalencs entre 1948 i 1958.




I el bombonet d'avui per a tots els que heu llegit el post sencer és... un llibre de xocolata, és clar!! Agafeu, agafeu que aquests també alimenten l'intel·lecte :-)

Dia de la salut

Tal i com els nens que escriuen la carta als reis esperant que els hi portin tot el que han demanat, els adults compren el nostre dècim de loteria esperant que la fortuna ens somrigui. Jo sóc molt poc de loteries, sempre dic que perquè em toqui he de tenir moltíssima sort perquè compro molt poquet i sovint, quan en compro, oblido mirar quin número ha sortit i el llenço caducat ( sense mirar si m'ha tocat o no, sobretot!) .

La Loteria de Nadal ja fa uns anyets que corre, pràcticament 200, qui ho diria! . El primer sorteig es va fer el 1812 i el preu era 40 rals i el premi; la Grossa eren 8000 pesos forts- que no sé ni que són. Durant aquests anys hi ha algunes curiositats: al 1837 hi van haver dos primers premis i al 1938 es van celebrar dos sorteigs diferents – un a Barcelona i l'altre a Burgos- per culpa de la guerra. No es fins al 1957 que es retransmet per televisió i encara trigarem més de 30 anys a poder veure nenes cantant els números. Al 2002 és canvia la canterella de .... miiiil peseeetas per ....miiiil eeeuros. Els números sempre han estat cantats pels nens, i ara les nenes, de San Ildefonso i en els primers anys no hi havia bombo amb boletes sinó uns paperets.

Cada any hi ha uns números més venuts ; aquest any ha estat el dia que Espanya el mundial de futbol (11710). Si us interessa les estadístiques aquí en podreu trobar moltes: com que la grossa ha caigut 37 vegades a Barcelona, que els números acabats en 7 són els menys afortunats o quin és el numero més petit que ha sortit mai en tota la història de la loteria. Si sou uns experts amb el tema segurament ja en coneixereu les estadístiques i també que són la trompeta i els paraigües. I si sou uns autèntics craks aquí podeu demostrar-ho.

Avui és sobretot però el dia de la salut, la frase més repetida quan no ens toca res ( que acostuma ser sempre) és: no m'ha tocat però tenim salut! Doncs res molta salut, si cau algun euro – per tapar forats, un altre clàssic- millor i una moneda xocolata per vosaltres.

Els reis mags d’orient que porten coses a la gent

Sí, ja ho sé, no toca... però el calendari s'acaba d'aquí 5 dies i no vull deixar-ne de parlar. Tot i que l'arribada dels reis mags no està prevista fins d'aquí 15 dies, molts de vosaltres ja els teniu col·locats al pessebre i molts d'altres possiblement ja heu fet la carta. A Catalunya els reis, juntament amb el tió, són els personatges simpàtics i agradables que ens porten regals. No sabem com arribaran fins a casa nostra; si en bici, en camell o amb qualsevol altre mitjà de locomoció però sí que sabem que acabaran venint i que ens portaran regals o carbó depenent de si ens hem portat bé o no. Però què en coneixem d'aquests personatges que venen de tant lluny ?

Els reis mag són tres: Melcior, Gaspar i Baltasar o com diem tots quan érem petits: el blanc , el ros i el negre. Aquests savis i mags vam ser guiats per un estel cap a Betlem on van presentar els seus regals a Jesús: or, encens i mirra. Quin rei us agrada més ? Melcior? Gaspar? Baltasar ? O potser el quart rei mag?

Aquesta època hem de ser bons, bé ho hem de ser sempre però ara cal que es noti més, per assegurar-nos que la nostra carta als reis sigui pressa en consideració. Cal anar a la Cavalcada a esperar-los amb el fanalet i cantar ben fort perquè puguin arribar. Ja només ens caldrà anar dormir ben d'hora deixant les sabates a punt i una mica de cava pels reis i aigua pels camells. Si a l'aixecar-nos trobem un regal és que ens hem portat bé; si trobem carbó .... malament, malament. Sempre podem provar sort amb el tortell de reis a veure si podem trobar la figureta i ser coronat rei, a qui li toca la fava caldrà que pagui el tortell.

Avui us deixo amb un vídeo que ens fa un resum de que és això del Nadal, gràcies a en Jordi i a l'Alba i un conte per pares que es trobin amb la pregunta Qui són els reis?

Open publication - Free publishing - More reis

Si heu estat bons i heu arribat fins aquí...

Els canelons de la Carme

Avui tenim la col·laboració de la Carme de Col·lecció de moments que s'ha deixat embolicar per nostres demandes. Fa un mix de dues de les seves passions: els dibuixos que tant ens agraden i la cuina, gràcies Carme!

Els canelons de Sant esteve, són tradicionals perquè s'acostuma a aprofitar el que ha sobrat del dia de Nadal. La carn d'olla o bé el capó o gall d'indi. En aquests canalons hi posarem la pilota de la carn d'olla i una mica de capó o pollastre.

Canelons de Sant Esteve

Ingredients:
30 làmines de canelons
200g de carns de vedella
200g de botifarra
50g de pilota de l'escudella
200g de carn del gall d'indi o capó de Nadal
100g de formatge ratllat
1 ceba
Sal i oli.

En una cassola amb força aigua, sal i oli, coeu la pasta dels canelons durant ¼ d¡hora aproximadament. Deixeu refredar i escorreu-la. En una altra cassola feu rostir les carns amb oli i la ceba tallada a trossos grossos. Quan sigui una mica rossa la carn hi afegiu un raget de conyac i ho deixeu rostir bé. Afegiu-hi la pilota i el capó uns minuts abans d'acabar el rostit. Tritureu tota la carn amb la ceba i el seu suc. Amb aquesta pasta farciu els canelons, els enrotlleu i els cobriu amb la beixamel. Ratlleu una mica de formatge i espolseu-lo per obre la salsa. Enforneu-ho durant uns minuts fins que quedi els formatge daurat.

Per la beixamel:
1,5l de llet
100g de mantega
100g de farina
1 ceba petita
Sal

En una cassola no gaire fonda, feu-hi fondre la mantega, hi afegiu la ceba molt triturada, ho deixeu ofegar sempre amb foc moderat, ja que la mantega es crema amb molta facilitat. Hi afegiu de seguida la farina, la llet calenta sense parar de remenar amb la vareta perquè la salsa agafi textura i suavitat. Ho amaniu amb sal i nou moscada.

I ara, després d'aquests deliciosos canelons de la Carme, només cal menjar xocolata de postres.

La Marató de TV3 i solució del sudoku d’ahir

Durant tots aquests dies que fa que funciona el calendari d'advent hem explicat una gran quantitat de tradicions , tant nostres com foranies. Hi ha tradicions que fa segles que ens "persegueixen" i altres que són més recent, el calendari d'advent a les nostres contrades n'és una. Una altre tradició genuïnament nostre i que fa uns anyets que ens acompanya és la Marató de TV3. Per si algú , cosa molt improbable, no sap que és; la Marató es tracte d'un recollida de fons per una bona causa que fa un cop l'any la televisió pública catalana.

La Marató fa anys que ens acompanya, exactament 18, i cada any té la mateixa força. Normalment aquest tipus de programes els trobo cursis i de mal gust. Exploten la sensibleria més fàcil i a més no me'n fio. La Marató és diferent, si més no jo l'hi veig. Trobo que fan una gran feina, no únicament de recaptació de fons, sinó de divulgació d'una manera propera però rigorosa, sense caure en la llagrimeta fàcil però sense deixar de banda els sentiments. A la seva pàgina web podeu trobar tota d'informació d'aquesta Marató i les anteriors.

Si voleu participar en la Marató d'aquest any teniu molts sistemes : donació directe, participació en activitats populars o la compra del llibre de la Marató ( el CD, ja no hi sou a temps)

  -*-*-*-*-*-*-*-*-

 

La solució de sudoku d'ahir la podeu trobar aquí, en Mac va ser el primer. Per tots els que vareu jugar amb el sudoku d'ahir i els que avui heu tingut l'humor de llegir un post seriós en diumenge... la xocolata

 

Sudoku nadalenc

Aquest dies tot el que us demanàvem és que llegíssiu, però si us hi heu fixat una mica els dissabtes us posem més feina. Avui també us posem feina. Serà un sudoku una mica diferent. Amb tantes coses de Nadal per casa els números s'han reconvertit una mica. Us presento un sudoku nadalenc.

cliqueu aquí per resoldre-ho

Qui el pugui resoldre es pot emportar la caixa de bombons sencera!

Fer postals de Nadal a casa.

M’agraden moltíssim les manualitats. Per tant, per fer aquest post m’he posat a fer postals i us explico com fer-les. Si us agraden ja veureu que són ben fàcils i molt econòmiques de fer. Tots els materials es poden trobar a l’Abacus, excepte els fils de brodar de colors brillants, clar, però que es poden substituir per qualsevol cinta o, senzillament, no posar-los.




Comencem? Ah! Com jo tinc material de patchwork, doncs tinc la base i la regla per tallar amb cutter, però si no es té no passa res, una regla normal i un llapis per marcar per on tallar, tisores i ja està :-)

Primera postal: Cartolina blanca. La mida que volguem fer la postal. Li fem una finestreta. Ho coloquem tot sobre un foli vermell. Enganxem la cartolina blanca damunt del foli. Retallem la silueta d'una espelma en paper groc i l'enganxem a la part de paper vermell que es veu per la finestreta. Pintem la flama amb retolador daurat. Repassem el contorn de l'espelma amb retolador platejat i hi pintem petites estrelles. Decorem amb estrelletes adhesives. Posem el text que volguem i ja està! ;-)







Segona postal: Facilíssima!!... Agafem cartolina vermella de la mida de la postal i paper de regal. Aquests rotllos que costen uns 60 cèntims van genials. Retallem un rectangle de paper de regal tan llarg com la cartolina però més estret. Anem amb compte amb el pegament que no fem malbé el paper. Retallem un altre quadret de paper i l'enganxem al costat (jo ho he fet amb tisores que fan forma de zig-zag però si són tisores normals tant hi fa) Posem el text amb retoladors normals i platejats i també hi enganxem alguna estrelleta (ja que les tenim, doncs aprofitem!!)






Tercera postal: Aquesta serà més alta i prima. Necessitem cartolina blanca i folis de color vermell i verd. Tallem una tira de paper vermell més estreta i curta que la cartolina blanca i l'enganxem al damunt. Llavors tallem un triangle de color verd, més curt encara que el vermell però més ample de base. Jo ho he fet també amb tisores que donen una forma al contorn, però tant hi fa. Enfilem una agulla de cosir llana amb uns quants fils daurats (jo els tinc de brodar DMC) i punxem NOMÉS el paper vermell (per tant, per darrera no es veurà perquè la cartolina blanca ho tapa) fem un nus i hi enganxem unes estrelletes damunt del nus. Posem el text i decorem amb més estrelletes i retoladors. Amb retolador verd fem un dibuix geomètric i, a cada cantonada, una "bola" daurada.






Quarta postal: I bé, ara en farem una amb un naixement. A Internet trobem un munt d'imatges simpàtiques... En triem una, la imprimim, la pintem i la retallem. Agafem cartolina verda el doble d'ample de la mida que volguem fer la postal, ja que aquesta anirà doblegada per la meitat. Enganxem el dibuix a la part inferior dreta de la cartolina. Donem la volta a la cartolina (el davant al darrera) i enganxem paper de regal bonic. Dobleguem la postal de tal manera que el que veiem és la part amb el paper de regal i, quan obrim, veiem el pessebre. Tallem (aquí sí que va millor el cutter que les tisores! però és pot fer igual si es tenen unes tisores amb punxa per començar a tallar) una "porteta" que ens permeti obrir la part del davant i veure el naixement.








Cinquena postal: La postal punt de llibre!! Aquesta encara és més llarga i prima que la tercera perquè aprofitarem els retalls de cartolina verda de la quarta i el paper groc que ens ha sobrat de la primera. Tallem una tira de groc més curta i estreta que la cartolina verda i ho enganxem al damunt. A sobre de la tira groga i enganxarem algun adornet del paper de regal retallat i un altre trosset de cartolina verda al qual posarem el missatge de Nadal. Amb un taladro de fer forats fem dos forats a la cartolina, passem fil brillant de color vermell, fem un nus i ho despentinem una mica. I ja està ;-)






Per si us agraden les coses més complicades, aquí teniu dos vídeos que són una passada!!

Si teniu curiositat per saber com es fa una d'aquestes, aquí ho expliquen... Algú s'hi atreveix?

Espero que us hagin agradat! Jo m'ho he passat pipa fent-les!! I, sorpresa!!... Aquesta vegada la xocolatina és... Una postal de Nadal... Si heu arribat fins aquí us en mereixeu més d'una!

Vitralls de Nadal

La petita sorpresa que ens portava aquest calendari d’Advent el passat dia 6 anava sobre pintures nadalenques. Només varem poder arribar fins al segle XVIII ja que és justament llavors quan es comença a notar el pes de la burgesia que, de mica en mica, anirà desbancant el poder econòmic de la noblesa i de l'Església, i era aquesta última qui encarregava les obres de caràcter religiós.

Però bé, el món dels blogs a vegades et dóna sorpreses maquíssimes i, al cap de pocs dies, l’amic ASSUR em feia arribar un correu amb imatges d'uns vitralls amb temes nadalencs per completar la nostra col•lecció artística i el recorregut històric fins al segle XXI.

Diu la Viquipèdia: Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de color units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom. El vidre pot haver adquirit el color tant durant la fusió quan s'afegeix un pigment que en fondre's el dona a la massa vitrificada o mitjançant l'aplicació d'un tint o esmalt superficial o qualsevol procediment que doni color mantenint les propietats translúcides del vidre.

Aquí teniu aquestes meravelles:

Frederick Preedy. Adoració dels Reis. Església de Gunthorpe (Anglaterra). 1864

Frederick Preedy. Adoració dels pastors. St. Mary's Stow (Anglaterra). 1879

Martin Travers. Adoració dels Reis. St Mary, Woodbridge (Anglaterra)
Creat pocs després d'acabada la Segona Guerra Mundial en substitució d'un que es va malmetre.

Mark Angus. Nativitat. Capella de l'Oundle School. Oundle (Anglaterra). 2004

I, per posar un acompanyament musical, aquesta preciosa Nadala interpretada per l’Escolania de Montserrat i que, si us hi fixeu, també ofereix imatges de vitralls amb motius del naixement de Jesús...

Gràcies ASSUR per haver-me passat moltes de les dades que apareixen en aquest post!!

Ah! I, com cada dia, que no falti, per a tots els que arribeu fins aquí, una xocolatina de regal!!

La casa del Pare Noel

Ahir, la Rosa ens va explicar una història sobre uns veïns tafaners que va tenir el Pare Noel... i que van provocar un canvi de domicili ;-)

Però... on viu actualment el Pare Noel? Doncs viu aquí:


A un lloc anomenat Rovaniemi, situat a la zona de Lapònia, a Finlàndia, tan sols 10 km. al sud del cercle polar àrtic. Imagineu quin fred?

Aquí podeu veure un petit vídeo de Rovaniemi:

Per aquests dies a Rovaniemi hi ha molta feina! Es reben milers i milers de cartes que s’han de llegir, classificar, preparar els paquets amb els regals...

La localitat té la seva pròpia oficina postal i us en volem explicar una característica molt maca. Grupets de sobres buits (és clar!) de cartes d’arreu del món rebudes per el Pare Noel son venudes per col•leccionar a benefici d’Unicef.

Foto Verònica

De la mateixa manera, el producte de la venda dels segells que es venen a la oficina postal (ha de ser xulo tenir una carta amb el mata-segells d'allí!), també va per donació Unicef.

Aquí us deixem uns enllaços interessants:

La seva oficina en directe, amb els nens que el visiten ara mateix.
La pagina oficial de la seva "oficina".
Per demanar una carta que enviaran amb el segell de la seva oficina.

Si, al reves, voleu escriure-li una carta, la seva adreça es:

Santa Claus
Arctic Circle
96930 Rovaniemi
Finland

o tambe:

Santa Claus,
Santa Claus Main Post Office,
FI-96930 Arctic Circle
Finland

I, com sempre, si heu llegit el post senceret, podeu agafar una xocolatina!



Ah! i que no se m'oblidi donar les gràcies a la Vero per haver-me passat molta de la informació que conforma aquest post :-)

Ca La Lluna, un conte de Nadal

Avui tornem a tenir una col·laboració al Calendari, aquesta vegada es tracta d'un conte de la Rosa de blog El racó del llibre i que mira quina casualitat també és la meva mare :-) Gràcies mama per deixar-te embolicar!

Ca La Lluna

Hi havia una vegada una casa de pagès anomenada Ca La Lluna, estava pintada de blanc amb la teulada vermella i tenia moltes finestres, al davant hi havia una era, també tenia un galliner ple de gallines i pollastres que es passaven tot el dia cantant. Ah! Però, en el corral, no hi havien, ni vaques, ni xais, ni porcs, hi havia vuit animalons els quals el seu amo cuidava com si fossin els seus fills. El propietari era un home diferent a la resta dels veïns, ningú del poble va gosar preguntar-li el seu nom, la gent del poble l'anomenava barbablanca. Era un home gros, amb molta panxa, amb uns ulls blaus com el cel i una barba llarga de pèls blancs que enamorava. Cada setmana s'acostava al poble a comprar provisions, però quan s'acostaven les festes de Nadal i els veïns del poble el convidaven a celebrar la Nit de Nadal amb ells, sempre els deia que aquella nit ell tenia molta feina. La gent estranyada que mai volgués anar a celebrar el Nadal amb ells van voler fer el tafaner i la nit de Nadal, és varen presentar a casa seva. Quina va ser la seva sorpresa, quan de sobte de la casa varen sortir 8 rens enganxats a un trineu que s'enlairà davant d'ells a una gran velocitat. Havien estat veïns del Pare Noel i no se'n havien assabentat. Encara que la seva curiositat va fer que el Pare Noel no tornés mai més a Ca La Lluna.

Si heu estat bons aquí teniu unes galetes (per variar una mica)

Per Santa Llúcia, un pas de puça o una col·laboració de Víctor Pàmies

Per Santa Llúcia un pas de puça, Santa Llúcia és coneguda no només per aquesta dita sinó també per ser la patrona de modistes i sastres i per la Fira de Nadal que porta el seu nom. Avui tenim Víctor Pàmies com a col·laborador i de ben segur que n'aprendrem alguna - o moltes- coses noves. Moltes gràcies Víctor per ajudar-nos amb el calendari d'advent!

Per Santa Llúcia, un pas de puça,

Per Nadal un pas de pardal,

Per Sant Esteve, un pas de llebre

Per Any Nou, un pas de bou,

Per Reis, ase és qui no ho coneix

Per Sant Anton, una passa de porc

Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment.

I què és això? Una cançó? Uns rodolins? Són refranys?

Són refranys, són refranys. No en tingueu cap dubte! Els refranys, aquestes peces populars, sense autor conegut, que contenen coneixements, ensenyaments, sentències o lliçons morals, amb rima, per facilitar-ne la memorització, formaven part, tot sovint, d'uns versos encadenats que el "mestre" deixava anar per alliçonar un "deixeble" (poso 'mestre' i 'deixeble' entre cometes perquè no us quedeu amb el terme estricte d'aquests termes: podien ser un pare i un fill, l'amo i un mosso, etc.). Aquesta tirallonga de versos s'havia d'enllaçar i això fa que sovint els refranys fossin introduïts per algun altre vers que en facilités la rima amb ell mateix o amb el conjunt poètic on era contingut.

Per això és molt usual trobar refranys amb més d'una clàusula, com hem pogut comprovar en diversos refranys que han sortit escollits en el Top ten de refranys més populars de la llengua catalana:

A la taula i al llit, al primer crit;

quan diguin a treballar, ja va!

A l'estiu tota cuca viu;

a l'hivern, tota perd son govern

Per Nadal, cada ovella al seu corral;

per Sant Esteve, cadascú a casa seva

I un altre sistema mnemotècnic era fer-ne tot un cicle, amb refranys referits a una mateix tema, com és el cas que ens ocupa.

El cicle de l'allargament del dia és un cicle de refranys que recullen la intuïció visual que el dia s'allarga o s'escurça segons s'acosti o depassi els solsticis.

Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».

I al voltant d'aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.

La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

Com bé han estudiat i recollit José Enrique Gargallo i Antoni Gimeno, són molts els refranys referits a aquest cicle, repartits al llarg de tot l'any. Els sis que encapçalen aquest article només en són una petita mostra, que trobareu ampliada al refranyer temàtic.

I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?

La resposta, a les etimologies paremiològiques o a la Devocioteca de Joan Arimany Juventeny.

Si heu arribat fins aquí, ja ho sabeu xocolata que agafeu