diumenge, 12 de desembre de 2010

El pessebre i la solució a la foto misteriosa

Per els que ahir us vàreu trencar el cap i vàreu exprimir les neurones per saber què era la foto misteriosa. Aquí ho teniu. D'acord estava una mica distorsionada, però tampoc era tant fàcil. En Mc Abeu que té bona vista per aquestes coses la va encertar a la primera (No, Mc no et dona cap punt pel campionat oficial. Això només era un amistós, està fora de competició).

Fotos Fira de Santa Llúcia 2007. Assumpta


Doncs sí, com ara veieu era una foto de la part superior de la cova del naixement. Exactament un tros del suro. Aquesta foto és la d'un pessebre d'una de les parades de la fira de Santa Llúcia del 2007. I com que avui hem començat a parlar de pessebres seguirem amb el tema, perquè qui no ha fet mai el pessebre; a casa, a l'escola, a l'oficina. És una tradició molt nostra i que sobretot a la canalla els hi fa molta il·lusió. I no us penseu que es tracta d'una tradició moderna, no Es va iniciar a l'Italia del S. XIII. Podeu trobar més informació sobre la iconologia dels personatges més representatius en aquesta pàgina del pessebrista Emili Solé. Una de les figures representatives del pessebre català és el caganer. Aquesta potser és la figura que més gràcia fa a tots els nens i que ningú no oblida de posar (més o menys amagada). Segons al Wikipedia el caganer és un símbol de prosperitat i bona sort i no pot falta a cap pessebre en el format que sigui –pagès amb barretina, jugador del Barça o polític.

Copiat de la pàgina de Emili Solé



Tot i que fa anys que no faig el pessebre sí que encara em porta bons records. Anar a buscar molsa a la muntanya, recollir branquillons, sorra, troncs i suro per poder fer el terrenys. Recollir un munt de còdols de rius (per evitar que tot plegat acabés a terra i deixés el menjador fet una porqueria). El cel de paper de xarol blau amb estrelles retallades i fer coincidir un llum vermell sota el fot dels pastors de l'escena de l'anunciació. Escollir on posar el caganer, i el riu de paper d'alumini i el llac fet amb un plat de veritat i aigua que s'havia d'anar reomplint cada dia per culpa de l'evaporació. Anar avançant mica en mica els reis i els seus patges perquè arribessin el dia corresponent a la cova. Només cal una mica de paciència i moltes ganes i pot quedar un pessebre molt lluït. Tot i així si en voleu veure aquí teniu on trobar els de La Federació catalana de Pessebristes i fins i tot podeu anar a veure un pessebre vivent.




Si heu tingut la paciència d'arribar fins aquí i seguir tots els enllaços...

10 comentaris:

  1. M'encanta aquesta història del Pessebre que expliques! :-) Sabia que Sant Francesc havia fet el primer que, en realitat, era un autèntic "Pessebre vivent", el que no tenia ni idea era que a Sant Francesc se'l consideri el patró del Pessebre (tot i que és lògic, clar) :-))

    A mi m'agrada moltíssim posar-lo! :-)

    Des de petita a casa sempre el fèiem i guardàvem un munt de figuretes (algunes de diferents mides... però... és que no serien pastorets ben diferents un Roger Grimau i un Xavi Hernàndez?) a alguns pastors els hi faltava un braç... però en general les guardàvem amb molta cura, ben embolicadetes amb paper de diari, dins de capses... i teniem uns sacs, autèntics, de "roba de sac" (que no sé pas d'on havien sortit) que els posavem per fer el "terra" i allí al damunt la molsa, les muntanyes de suro... Era tan maco fer avançar els Reis cada dia una mica, i quedar-se aturat davant la cova, mirant el Nen Jesús una estoneta... amb l'estufa de butà escalfant l'ambient, (que a casa la calefacció no sabíem pas què era) el pa torrat, les vacances de l'escola, esperar els Reis... i el Pessebre allí, ben present :-)

    Ah! I he de dir que, ni a casa els pares ni a casa nostra (d'en Josep Lluís i meva) mai hem posat caganer... Bé... si algun pastor hi ha que ha de fer les seves necessitats deu amagar-se tan bé, que no es veu :-))

    En quant al Joc... hehehe... MAC!! l'encertes!! ;-)) Però mira la MIREIA com et recorda que tan sols era un amistós "de preparació" :-DDD

    ResponElimina
  2. A casa nostra, no falta mai el pessebre. Però és cert, que sempre et vénen els records de la infància (jo també recordo la molsa natural que portava el meu pare de la muntanya) d'aquestes dates. En això, no hem perdut la il·lusió. Per cert, aquestes xocolatines són cada cop més sofisticades, he he.

    ResponElimina
  3. Com que no dóna punts per la competició oficial???.
    Com que només era un "amistós de preparació"???
    Això és gravíssim, eh! i "no se puede permitir", eh!!!
    Ho impugno tot i m'acullo a la "quinta enmienda" (que no sé quina és però sempre m'ha fet gràcia). Perquè, es pot saber qui ho havia dit que aquest joc era només un entrenament?. Eh, QUI HO HAVIA DIT???
    Això no s'acaba aquí. De moment m'emporto l'arbre de Nadal de xocolata vermella (que vull saber quin gust té) i me'n vaig al post d'ahir a recollir l'altra xocolatina que em toca. Però ja us aviso que tindreu notícies meves!!!

    ResponElimina
  4. Hola, torno a ser jo. Resulta que ja ho sé qui ho havia dit que el Joc només era un entrenament. Vaig ser JO MATEIX (al meu comentari d'ahir i també ho havia dit l'ASSUMPTA al post :-DDD), així que només puc dir una cosa...

    ...Nosaltres a casa sempre n'havíem fet de pessebre. Les figures "principals" (el naixement, l'àngel, els reis i alguns pastors) eren de fang i força maques; després, amb el temps, s'hi van afegir altres de secundàries quasi totes en plàstic (més pastors, ovelles, uns caragols més grans que les ovelles...). Era un tradició familiar anar a buscar la molsa (el verdet que en deiem nosaltres) al bosc i després muntar el pessebre en el que no hi podia faltar el riu de paper de plata i la farina per "nevar" les muntanyes. Ens ajudava la mare però ho feiem gairebé tot el meu germà i jo. Ara que tots som grans i sense nens petits a casa ja no el fem, però més que res per evitar-nos la feina de muntar i desmuntar. :-))

    Després del comentari d'abans, millor que ara no m'emporti cap més xocolatina no? :-DDDD

    ResponElimina
  5. L'arbre pot faltar, però el pessebre mai. Mentre nosaltres vam ser petits el feiem sempre, anàvem a la muntanya a buscar la molsa ambb el meu pare i suro i pedretes i tot el que ens fes gràcia. Les figures, una barreja de totes les èpoques i mides, la cova i algunes figuretes, de quan el meu pare era petit. Tenim un recipient de llauna rectangular que és el riu amb aigua de veritat i uns quants anys van haver-hi peixos de debò. En el meu pessebre les figuretes caminaven soles, no les movia ningú, perque si les tocàvem els reis no arribaven el dia que tocava i no ens haguessin portat res. Competiem amb el veí de casa, per veure qui feia el pessebre més gran i xulo. Amb el neu nebot Àlex també el vam fer, però ara amb els dos petits, l'Albert i l'Oriol no sé, no venen cada dia i em fa pànic que les figuretes de fang del meu pare pateixen un accident. I no sé que fer amb la molsa, anar a buscar-la? és una tradició, però és un conflite ètico-moral per la conservació del medi!!!!

    ResponElimina
  6. A casa dels meus pares, ara mare només sempre sempre pessebre, l'arbre mai dels mais sol, potser alguna vegada com a acompanyant....puc agafar una altra xocolatina? ah i tenim un pessebre fet de suro i moltes muntanyes i trossos grans de suro que deuen tenir una porrada d'anys....ah i enguany hem posat tres caganers! a veure si porta sort! l'única modernitat és que un dels caganers és el bob esponja! També tenim pont i riu i casetes....

    ResponElimina
  7. Quins comentaris tan xulos!! ;-))

    Hehehe MAC!! M'has fet riure amb això de l'entrenament i la competició oficial :-) En tot cas, pensa que d'alguna cosa et pot haver servit anar practicant...
    Era bona la xocolata vermella? ;-)

    Nosaltres encara no l'hem posat aquest any... A veure si aquesta setmana ens inspirem i, sinó, dissabte que ve, com a màxim, segur :-))

    Jo agafo la primera, la de xocolata amb llet :-))

    ResponElimina
  8. Parlant de PESSEBRES!!

    Mireu aquest que han posat a La Pineda, a la pàtria d'en McAbeu, l'he vist al blog de l'AIGUA :-))

    Tradicional i modern... un pessebre de sorra a la platja!

    http://planetaigua.blogspot.com/2010/12/pessebre-de-sorra.html

    ResponElimina
  9. ASSUMPTA, és molt recomanable aquesta recomanació que fas. :-))
    Ja fa 11 anys que cada Nadal es fa el Pessebre de Sorra de la Pineda i és cada vegada més espectacular, enguany es pot visitar fins el 9 de gener.

    En quant al gust de la xocolatina vermella, no sé com definir-ho. És diferent, ni millor ni pitjor, diferent. :-DDD

    ResponElimina
  10. Assumpta: Com que no poseu caganer!!!! Home, ja has sentit la cançó del vídeo. Aquesta un, encara que sigui d’en Messi o d’en Guardiola. Amb tot el que expliques en podies haver fet un post, i un de ben llarg. Encara hi ets a temps, eh?
    Josep Lluís: ídem que l’Assumpta, sense caganer no hi ha pessebre!
    Mc: Veig que tu mateix ja t’has contestat la pregunta. NO EN DÓNA!!! Jejeje. No recordava la farina per nevar, nosaltres també ho fèiem. Fins i tot nevavem les palmeres. Molt original el pessebre a la platja
    Joana: doncs nosaltres només fem arbre. Si ara anar a buscar molsa a bosc s’ha acabat ben acabat, igual que grèvol.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!