divendres, 24 de desembre de 2010

El tió

Segons el meu criteri és la tradició per excel·lència de casa nostra, potser aquesta i el caganer – mira que en som d'escatològics- són les dues tradicions genuïnament catalanes. Si les fan a alguna altra banda ho desconec. Recordo perfectament el tió que teníem a casa era un tronc gros de quasi dos pams de circumferència, net de parafernàlia- no brotava ni barretina, ni somriures, ni potes. Era el tronc buit d'un arbre gran, una alzina surera, amb un parell de forats on s'hi amagaven els regals. Uns quants dies abans el trèiem de la seva hibernació i l'alimentàvem cada matí abans d'anar a escola: taronges, mandarines, patates.... qualsevol cosa que l'hi pogués venir de gust i aigua; calia donar-l'hi aigua perquè no passes set. Quan arribàvem a la tarda d'escola ja s'ho havia menjat tot!. El dia 24 el traslladàvem a la vora del foc, ben tapat amb una manta perquè comences a escalfar-se mentre preparàvem el sopar ( el dia del tió a casa nostre es sopa carn a la brasa amb torrades, mmmm). Un cop tot apunt només cala anar buscar als bastons i cap al dormitori a resar- sempre era la meva àvia que ens acompanyava a dir el pare nostre. Després córrer cap a la cuina i picar i cantar ben fort:

No es veu massa bé però som el meu germà i jo amb el nostre super tió






Caga tió
de "nostro" senyor
si no vols cagar
garrotada va...











 i era amb el vaaaaaa quan el pobre tió rebia de valent. Aixecar la manta i trobar-nos les sorpreses que ens esperàvem. Nosaltres anàvem cantant i picant i el tió anava fent , fins que cagava alguna taronja o patata o alguna cosa per l'estil i volia dir que per aquell any la cosa ja anava a menys. A casa nostra, a diferència de la majoria de les cases,era el tió el que cagava les joguines. Els reis eren els encarregats de portar la roba, coses per l'escola i algun petit regalet.

Avui no ho he explicat massa història del tió ni del seus orígens , sinó que m'he embolicat explicant els meus Nadals, per tant un deixo que aneu tranquil·lament aquí per conèixer els orígens i aquí perquè feu cagar el tió virtualment.


 

Avui estic punyetera per guanyar-vos la xocolata us demanaré una mica de feina: Quina cançó cantàveu per fer cagar el tió?

5 comentaris:

  1. Hehehe d'acord, d'acord... avui ens hem de guanyar la xocolata cantant ;-)

    Aquesta era la que dèiem a casa meva:

    Tió, tió, caga torró
    d'avellana i de pinyó,
    si hi ha altres coses
    encara millor,
    pel naixement
    de Nostre Senyor,
    Tió, tió!


    Quins recooooords tan macoooos!!

    I que xula la foto que has posat!! La vostra expressió ho diu tot!!

    VISCA EL NOSTRE TIÓ! VISCA CATALUNYA!! (uissss, que ja m'embalo hehe)

    BON NADAL A TOTHOM!!

    ResponElimina
  2. I quina cara d'il·lusió que feu tu i el teu germà! És veritat, el tió és una tradició ben nostra que no s'ha de perdre. Era una nit ben especial. El meu tió, tenia estructura de gos/cavall, no podria definir-lo ben bé, amb unes potes primes i unes orelles ben dretes, però ben fort per aguantar les garrotades. també l'alimentàvem bàsicament de taronges, pomes, etc. Això em fa recordar que fa uns anys, una companya de feina em va dir que el seu nen li havia dit que potser el tió agrairia potser menjar de tant en tan alguna cosa calenta (una sopa, per exemple) Em va fer molta gràcia. A casa, el tió cagava alguna cosa de roba, alguna joguina però petita, contes, petites llaminadures (les típiques monedes i ampolletes de cava de xocolata), potser també torró i neules, etc. No cantàvem cap cançó. Simplement anàvem dient: Caga tió, caga tió, i bastonada va. M'ha agradat recordar tot això. Gràcies.

    ResponElimina
  3. El nostre tió també era un tronc sense barretina, ni ulls ni potes. Recordo que ens cagava sobretot els torrons, les neules i alguna llaminadura però no les joguines.
    La cançó que li cantàvem feia més o menys així:
    Caga tió,
    avellanes i torró.
    I si no vols cagar:
    Té cop de bastó!! :-))

    Molt xula la foto, la cara d'alegria que hi feu demostra la il·lusió del Nadal i el regal repetit demostra que el tió era prou intel·ligent per intentar evitar baralles. :-DD

    ResponElimina
  4. cagàvem? i caguem!!! a casa ma mare encara el caguem, això si, el dia 25 al migdia.
    la nostra cançó més o menys com la del Mc.Abeu

    mmm, xocolatina!!!!!

    ResponElimina
  5. Ara que ja heu assajat aquesta nit-o demà- hopodreu fer genial. Que esl tió us cagui moltes coses!

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!