ENTRENAMENT NADALENC!

Avui comença el pont o potser ja va començar fa dos dies, no ho sé. S'ha convertit en l'avant-matx, com dirien els d'esports de TV3, del Nadal. Aquests dies de festa serveixen per que entre tots, ens adonem de que el Nadal és a tocar i que ja no hi ha dies per pensar gaire. Demà dia 6 moltes botigues o totes seran obertes, per poder anar a gastar i gastar, el que tenim i el que no tenim.
Ja fa dies que a la tele, fan anuncis de colònies i també de rellotges, que per cert, el de la Nicole Kidman és el mateix de l'any passat.
Els comerciants, quina paraula més bonica, tenen una arma per fer-nos parar davant la seva botiga, i és l'aparador. Amb il·lusió, vaig sortir a fer fotos d'aparadors. Ingenua de mi, pensava que amb la crisi, els nostres botiguers s'haurien esmerat a posar els seus aparadors ben engalanats per ser ells els triats i no pas el veí i que m'he trobat? No han tingut ganes de guarnir les seves botigues i ho han fet amb desgana. No és just! No he pogut fer fotos o no he pogut triar. 

Aquí hi ha una mostra dels establiments del meu barri. Aniré comentant les fotos, com qui fa el comentari de text d'una poesia, vers a vers.

1era. 

És aquell súper de valencians, dona la sensació que no tenen un dissenyador per això i ho deuen haver fet les caixeres, amb tot el meu respecte per les senyoretes caixeres, però no és la seva feina i sembla la decoració nadalenca de la classe dels Pingüins de P3 de qualsevol escola.



2ona.

Són aquells grans magatzems on tothom queda a la porta, però la versió de barri. Aquests tenen molts aparadors i segur que tenen un equip de professionals per aquestes tasques, ja es nota, no sembla que esmercin recursos en l'aparador, i hi ha més de tot, que no pas el que volen vendre. Quines bones nenes, tan quitetes! Ja els agradaria als pares i als mestres que fossin tan obedients!


L'interior de la botiga, està com sempre per Nadal, un ambient càlid, que no et puguis estar d'entrar-hi, les garlandes posades amb més gust que en el 1er.



La realitat i l'aparador es fusionen sense saber on acaba i comença cada un. Aquí, els maniquís tenen moviment, però la senyora del mig, té la mirada perduda en l'horitzó, massa pensativa i dubitativa per les festes de Nadal, que són gresca i xerinol·la. Un aparador molt intimista i molt barroc.





3er.

I per últim, no per això, amb menys potencial, la botiga dels "xinos". No tenen aparador, i ho tenen tot exposat i apil·lat a la porta. Conviuen els arbres de Nadal, ja nevats, amb les ponseties artificials, també, amb les caixes plàstic organitzadores i els pares noel psicòpates i lladres que pugen pels balcons. Aquests "tios" el primer cop que els vaig veure a França, em van fer molta gràcia, però cada cop els tinc més mània. Que no us influeixi la meva opinió, sobre una tradició que no és nostre.


Espero que per la propera m'ajudin més els astres i sigui més lluït.


I apa, si heu arribat fins aquí, que ja és penitència, podeu agafar l'esquirolet, que és el que avui toca, abans que l'home de neu el foragiti amb l'escombra de bruc.



Comentaris

  1. Faig el meu comentari mentre em menjo l'esquirolet de xocolata hehehe

    Abans que res dir el que no puc reprimir de dir: Jo tampoc puc suportar aquests pares noels que pengen de tants balcons per aquestes dates!!! :-D

    I, dit això, trobo que és molt original aquest post analitzant els aparadors de les botigues, i molt bones les fotos!! A la quarta foto, em quedo impressionada de la quantitat de coses que s'hi poden veure: l'arbre, les maniquís, el poster clàssic.. i els núvols del cel, la ciutat...

    I la botiga dels xinos... vols dir que és decoració o ho tenen per vendre? :-))

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt aquest recorregut pels diferents aparadors. Cadascun amb el seu estil i segurament més per obligació (perquè toca) que no per devoció, però tot fa Nadal. :-))
    I estic d'acord amb l'Assumpta que en cas dels xinesos, més que decoració es tracta d'ensenyar els productes en venda. :-D

    ResponElimina
  3. Veig que hi ha aparadors per tots els gustos i possibilitats......els xinesos s'assemblen als catalans...van de cara a barraca...l'important és fer calaix no?

    ResponElimina
  4. Veig que els aparadors donen per molt. No m'hagués passat mai pel cap fer un recull d' aparadors de Nadal. Molt original!

    upps, que em deixo la xocolata

    ResponElimina
  5. Vaig una mica tard, però comento igual.

    Ha estat un post interessant i tens raó, a part de les botigues més estil "yankee", que deuen tenir professionals dissenyant-los els aparadors, la majoria d'aparadors, fan una mica (per no dir molta) pena. Se't passen les ganes de compartir l'esperit nadalenc! Aix, per sort, a casa, la decoradora sóc jo, i sempre em vaig el Nadal a mida.

    Merci per la xocolatina

    ResponElimina
  6. De totes les fotos jo em quedo amb l'esquirolet! Per favor, què bo!

    Tens més raó que una santa amb la poca originalitat dels aparadors a l'hora d'engalanar-los per Nadal (el gust estètic dels xinesos mereix un tractament a part... ;P).

    Pel que fa a les compres doncs aquest any estic essent molt assenyat i ja he fet gairebé totes les compres! Per primer cop en ma vida m'avanço a l'estrès dels darrers dies, havent de córrer entre la multitud atrafegada. Feina feta no fa destorb! (ara només em manca trobar un bonsai per a mon germà... que té unes idees de bomber...)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars