diumenge, 4 de desembre de 2011

Les cançons de nadal




Sempre  m’havien explicat  que  de petita,  tan petita  que jo ne  me’n recordo,  les  cançons  de Nadal  em feien plorar.  No  sé  pas  què  devia sentir,  tant  petita.  Però  us confessaré  que no m’ha  acabat  de passar mai del tot.  El  Nadal,  tot  ell,  i les  cançons  incloses  em produeixen  encara  ara,  una  mena  d’immensa  melangia.  A  mig  camí  entre  la tristesa  i l’emoció.

Sobretot,  es  veu que era  ben automàtic  amb  dues  cançons  concretes:

“La nit  de Nadal és nit d’alegria,
l’infant de Maria  és  nat  al portal. 
Perquè  tingui son aquesta  nit santa,
sa mare li canta  la non-no-ron-non.

Non non fes  fillet que et vetlla la mare
Non non fes  que  el pare te’n fa un bressolet.

Ara,  ja fa  anys  que  penso  que  sempre  hi ha  hagut  una mena  de contradicció  entre  l’esperit  del Nadal,  l’amor  i la bona  voluntat  i la vida  real.  I  vull  pensar  que  és  això  que  em produeix  tristesa.  La  tristesa  d’una  bellesa  inassolible  (com  he  dit  altres  cops  parlant  d’altres  coses).    Aquesta  contradicció  la  cantaven molt  bé Simon i Garfunkel.  L’altra  cançó  de Nadal  que em feia  plorar, molt  abans  que ells  la cantessin.




Un somriure  de  xocolata........

12 comentaris:

  1. Si, són com tristes algunes cançons de nadal!

    ResponElimina
  2. I tant, CARME, que hi ha una contradicció entre l'autèntic esperit del Nadal i la vida real... si jo t'expliqués el que em passava l'altre dia pel cap veient una iniciativa d'algunes botigues!! I què dir d'alguns àpats pantagruèlics on s'acaba llençant un munt de menjar?... Tens tota la raó...

    Mentrestant, avui, el teu dibuix ens mostra ja dues espelmes enceses, dues llums ja il·luminant l'autèntic camí amb aquest estil teu que tant m'agrada... i és que avui ja som al segon diumenge d'Advent... la llum ens va apropant a la Llum!! Tant de bo sigui més real al cor de la gent! :-))

    ResponElimina
  3. És cert, aquesta melangia existeix i potser és bo que hi sigui. Potser així, podem mirar més endins del nostre cor i descobrir quin hauria de ser l'autèntic esperit de Nadal.

    ResponElimina
  4. Abans era tan d'hora que no m'he atrevit a posar el vídeo, per no fer soroll... Ara sí que ho he fet i m'he emocionat.

    Aquestes imatges terribles d'aquest món que tenim, amb gent morint de gana quan sabem (sí!! això és real!!) que al món hi ha prou per a tots, imatges de guerra alternades amb imatges del naixement de Qui sempre ens demana que ens estimem... Estimeu-vos... estimeu-vos... estimeu-vos...

    Anava a traduir la frase que surt al final: "on us who live in the dark shadow of death this light will shine to guide us into a life of peace", quan m'he adonat que és una cita bíblica, així que, molt millor que la meva traducció és buscar-la directament a la Bíblia en català :-)

    El vídeo posa només el verset 79, a partir de "per il·luminar...", però jo he copiat també el 78.

    "Per l'amor entranyable del nostre Déu,
    ens visitarà un sol que ve del cel,
    per il·luminar els qui viuen a la fosca,
    a les ombres de la mort,
    i guiar els nostres passos
    per camins de pau.
    (Lluc 1,78-79)

    ResponElimina
  5. Sempre s'ha dit que aquestes festes poden ser les més alegres de l'any però també les més tristes.
    No es pot estar content per obligació però a mi em sembla que tampoc ens hem de deixar guanyar per la tristesa.

    ResponElimina
  6. Jo tinc molt bons records del Nadal de quan era menuda. Al cole cantàvem sempre moltes cançons i a casa els iaios. Després de grans, les coses més dolentes m'han passat damunt de les festes i ja no cantem tant.

    Les vivim d'una altra manera simplement. A mi personalment no m'agraden gens estes festes, com diu McAbeu no es pot estar content per obligació. Jo només desitjo que passen i que arribe el gener.

    Sé que no és el normal però també m'he trobat a gent que li passa. Enguany vindrà una personeta nova i suposo que a partir d'ara ja seran més alegres.

    ResponElimina
  7. Hi ha cançons de nadal tristes però també n'hi ha d'alegres el 25 de desembre, FUM,FUM,FUM... EL 25 de desembre, FUM vaaa us deixo que la seguiu.

    Per a mi el Nadal no és una `poca tant diferent de la resta de l'any. Potser és perquè a casa no fem celebracions mutitudianries ( són els mateixos que un diumenge qualsevol), niper cap d'any fem res d'espectacular ( fa 10 anys que ho celebrem amb la mateixa parella d'amics i decidim l'àpat 2 dies abans; allò important és que tenim undia fixat per trobar-nos..). Lúnica diferència són els regals i el fer que hi ha festa més sovint.

    La tristor del nadal ve quan t'has de reunir amb gent que avorreixes, quan has de fer coses que no venen de gust i quan trobes a faltar persones estimades... però les festes en si viscudes sense excesos estan bé, no?

    ResponElimina
  8. Quan era molt petita Nadal m'agradava molt eren temps de macroreunions familiars, de jocs, de torrons i neules ...a mesura que he crescut, no gaire perquè no passo de 155 centímetres , hi ha més melangia i enyor que no pas alegria...

    ResponElimina
  9. Sí, com diu la BAJOQUETA, quan hi ha petits el Nadal ja té un component per ser alegre :-))

    A mi m'agrada, m'ha agradat sempre... mai l'he viscut de forma opulenta, ni amb despeses exagerades de cap tipus, ni en menjar, ni en beure, ni en regals (de nens, el tió portava regalets molt petits, com a molt gran hi podia haver un conte, la resta més que res llaminadures)

    A mi, una de les cançons de NADAL que més m'agraden és aquesta... m'encanta :-))

    ResponElimina
  10. Meu fet recordar de quan estudiava els primers cursos de E.G.B, per aquestes dates ens feian cantar nadales d'un llibret molt petit i verd. I eren totes, el Fum, fum, fum; el desembre congelat; el Rabadà; les dotze van tocant... Encara recordo alguna estrofa. ¡Aquest Nadal a l'hora de dinar encara en cantaré alguna !

    ResponElimina
  11. Doncs si, hi ha cançons de nadal molt tendres i que porten molta melangia, xò tb n'hi ha de molt alegres i que fan caliu. Ahir al vespre tenia gent a sopar a casa i es van posar a cantar. Eren en castellà, xò ens van encomenar a tots l'alegria que desrpenien.

    Per a mi tb tot plegat és molt contradictori. I és l'època on els sentiments son més confosos i contradictoris. EL que més m'agrada del Nadal és l'advent, preparar la casa, pensar la postal, els regals que fer, sense estressar-se, pensant en els que estimes. Però deesprés surts al carrer i m'atabalo amb tanta gent, amb presses i egoismes. Avui passava per la fira de la santa llúcia i m'agobiava.

    I si, et sents aprop dels que estimes i alhora, quan arriba el dia de nadal sovint acabo ben trista.

    Contrasentits, xò alhora és un moment d'aturar-nos i pensar en tot això. I potser per això ja val una micarrona la pena.

    Mmmm, m'agafo la monedeta!!!

    ResponElimina
  12. Aiiii, per fi puc entrar a comentar els posts del Calendari d'Advent. El reader m'havia jugat una mala passada i no m'actualitzava els nous posts del blog... així que amb les presses no vaig recordar de passar per aquí! Però ara ja he arribat! Aniré comentant els diferents posts al meu ritme... per a no saturar-me amb tants posts publicats...

    D'aquest fantàstic post de la Carme jo puc aportar una mica la meva experiència. Com alguns ja deveu saber jo sóc nascut la mateixa Nit de Nadal, així que des de ben menut jo he viscut el Nadal amb molta joia i alegria. La Nit de Nadal ha estat sempre molt i molt màgica per a mi, l'alegria de cagar el Tió, de tenir la família reunida, els nervis de l'infant esperant els regals... (el meu post anirà per aquí!!!!, ja us ho avanço).

    Aquesta màgia de la Nit de Nadal la segueixo servant i mantenint... però amb els anys, la resta del Nadal s'ha anat omplint d'una certa melangia. No ho sé, és una barreja de sentiments suposo. De veure la falsedat consumista del Nadal, la histèria de les compres, dels missatges d'amor excessivament ensucrats... i mentrestant la misèria segueix envoltant-nos arreu. Potser us sonarà tòpic però... no és el Nadal un immens tòpic?

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!