dilluns, 12 de desembre de 2011

UN COP DE BASTÓ

A casa som molta colla, i costa reunir-nos tots. Però per nadal es una de les dates que sempre hi som tots. Fem cagar el tió el dia 25, ja sé que molts ho feu el 24, però cada casa té la seva tradició, i des de que tots estem aparellats hem descobert que hi ha moltes versions de la cançó del tió.

A Vic, o sigui, d'on som la gran majoria (tots els germans i la mare) cantem:
tió, tió
caga torró
si no cagués torró
et donarem un cop de bastó

Versió bastant simple i curteta.
La primera versió nova que va arribar a casa va ser la de la cunyada de Berga, que fa així:

tió, tió
caga torró
d'avellana i de pinyó
no caguis arengades que són salades
caga torrons que són mes bons

Versió més extensa i fa que puguis picar més estona.
Ja fa uns anyets va arribar encara una altra versió, la del cunyat d'Andorra:

tió caga torró,
si no cagues un bon munt
garrotades al damunt

I fins aquí les versions familiars, que de fet, les cantem totes, per no despreciar a ningú, i així fem cagar el tió un munt de vegades.

Que per cert, ja tenim el tió a casa des de fa uns quants dies, i les peques ja es cuiden de donar-li menjar cada nit. Quina feinada!! i quina emoció!!

I pel que he vist, hi ha tradició d'una xocolatina no? aquí la teniu, bombonets en forma d'arbre, ho he trobat molt mono.

9 comentaris:

  1. La meva cunyada de les terres de ponent ens n'ha dut una de llarguissima...

    Caga tió,
    tió de nadal
    posarem el porc en sal
    la gallina a la pastera
    i el polli dalt del pi.
    Toca, toca Valenti.
    Passen bous i vaques
    gallines amb sabates
    i amb sabatons,
    correu, correu minyons
    que la teta fa torrons,
    el vicari els ha tastat,
    diu que són un poc salats.
    Ai el brut; ai, el porc;
    ai, la cara, cara, cara;
    ai, el brut; ai, el porc;
    ai, el cara de pebrot.

    Tenen molta feina a cantar i picar !

    ResponElimina
  2. Quines nenes més maques ja totes contentes esperant a veure què els deixarà el tió!! :-))

    A casa la tradició ens venia per part de pare (amb orígens al Bages i al Berguedà) i la cançó que cantàvem era aquesta:

    "Tió, tió,
    caga torró,
    d'avellana i de pinyó,
    si ha altres coses
    encara millor,
    pel naixement,
    de Nostre Senyor!
    "

    Anava a agafar un bombonet d'aquests que porten ametlles, però és que els Lacasitos em perden!! hahaha... així que n'agafo un amb Lacasito vermell! :-))

    ResponElimina
  3. Ostres, CARME!! hahaha estàvem escrivint al mateix moment!! :-))

    Per cert, que alguna cançó amb aquest final:
    "ai, el brut; ai, el porc;
    ai, el cara de pebrot.
    "
    havia sentit jo per casa... però ni la menor idea del seu orígen... i el que sí estic gairebé segura és que no era res relacionat amb el Tió... i ara m'ha fet molta gràcia veure-ho aquí... La cultura popular és genial!! :-))

    ResponElimina
  4. Havia sentit les dues primeres. Encara ningú pensava amb el Tió i els meus nebots van buscar el Tió de casa meva i ja el van posar i donar de menjar.

    ResponElimina
  5. A casa meva crec que picàvem ben fort amb les dues primeres cançons. No recordo si n'utilitzàvem alguna més. Sempre em quedarà gravat però, com els pares ens "enganyaven" fent-nos cantar Nadales a una habitació mentre un d'ells posava els regals al tió. Mira si n'érem d'innocents que ni ens n'adonàvem que n'hi havia un dels dos que no hi era durant una estoneta... aiiii quins temps!

    ResponElimina
  6. La nostra versió de la cançó era molt semblant a la primera que ens poses, feia una cosa així:
    Caga tió,
    avellanes i torró.
    I si no vols cagar:
    Té cop de bastó!! :-))

    ResponElimina
  7. A casa era bastant curtet. Això sí, primer calia anar a l'habitació a resar un parenostre
    La caçoneta era:

    Caga tió,
    de "nostru" senyor
    si no vols cagar
    garrotada vaaa
    CAGA TIÓ!!!

    Apa em menjo un bombonet...

    ResponElimina
  8. És clar, MIREIA!! El Parenostre era ineludible, sinó... quan... eh... ja m'entens... que el TIÓ necessita uns moments de tranquil·litat per fer el que ha de fer :-)))

    ResponElimina
  9. Per aquí el Ripollès fem com els de Vic, Curt i ras. Perquè quan el tió està a punt, no es por fer esperar, no sigui qui li vingui un mal de panxa estrany i no pugui treure res. És una tradició que encara perdura a casa, ha passat de pares a fills i procurarem que quan hi haigin nets, també la gaudeixin.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!