Xocolata desfeta i neu de porexpan
Compten que el cap suprem dels romans, ho sento he oblidat nom i càrrec, va fer censar la població i per això un tal Josep de professió fuster i la seva jove esposa, Maria, en avançat estat de gestació, es van posar a caminar cap a Betlem on s'havien de censar per força major.....i això em fa venir al cap quants Joseps ara en atur i quantes Maries en estat, no troben ni feina ni sostre ni cobertura sanitària....els Herodes actuals... que retallen drets i fan que hi hagi nens que passen gana....els que disfressats de Ponç Pilat es renten les mans diàriament davant la gent que pateix....però no ens posarem pas tristos ni tristes .....
Recordem els nadals de la infantesa ....fer el pessebre era una festa, i , una gesta, fer que els pastors restessin dempeus davant l'allau de neu en pols que cobria la molsa i tapava els caminois entre el suro i el rierol de paper de plata on nedaven metafòricament uns ànecs massa grans pel riu d'argent improvisat....i els reis? els reis amb els seus patges que s'havien de situar primer una mica lluny , cada dia era un goig bellugar-los per mirar d'acostar-los a poc a poc vers el destí que era la caseta-estable de suro on esperàvem riallers el Sant Josep i Maria amb el nou nat Jesús damunt un bressol diminut .....d'això ja fa molts anys ....i en tinc nostàlgia....hi ha persones que ja no hi són....nens que ara són adults....ara la neu ja no és talc sinó porexpan esmicolat ....els tres reis mags ara venen després d'un home panxut amb barba blanca importat de terres del nord ....i entremig el tió, el tros de tronc que, pobre , ha de rebre cops de bastó per defecar llaminadures fins que per dir que en té prou deixa anar una ceba ben grossa...
Recordem els nadals de la infantesa ....fer el pessebre era una festa, i , una gesta, fer que els pastors restessin dempeus davant l'allau de neu en pols que cobria la molsa i tapava els caminois entre el suro i el rierol de paper de plata on nedaven metafòricament uns ànecs massa grans pel riu d'argent improvisat....i els reis? els reis amb els seus patges que s'havien de situar primer una mica lluny , cada dia era un goig bellugar-los per mirar d'acostar-los a poc a poc vers el destí que era la caseta-estable de suro on esperàvem riallers el Sant Josep i Maria amb el nou nat Jesús damunt un bressol diminut .....d'això ja fa molts anys ....i en tinc nostàlgia....hi ha persones que ja no hi són....nens que ara són adults....ara la neu ja no és talc sinó porexpan esmicolat ....els tres reis mags ara venen després d'un home panxut amb barba blanca importat de terres del nord ....i entremig el tió, el tros de tronc que, pobre , ha de rebre cops de bastó per defecar llaminadures fins que per dir que en té prou deixa anar una ceba ben grossa...
I dispenseu la barreja i per poder fer-me perdonar us convido a fer un tast d'aquesta xocolata desfeta
Agafeu-ne tanta com vulgueu, és màgica i no s'acaba mai mentre tingueu il.lusió ....
la barreja de tradicions boniques i records sempre és benvinguada. La xocolata, també :)
ResponEliminaDavant d'una bona xocolata desfeta es poden perdonar moltes coses. En aquest cas però no calia que el post està molt bé... no calia, però la xocolata me la prenc igual, eh! :-)))
ResponEliminaDoncs jo me n'he menjat una taçó aquest matí amb pa torrat... mmmmmmmmmm
ResponEliminaNo hem de dispensar res... Els posts "Elfri" SEMPRE són barreges!! ;-)) Pensaments que relacionen unes coses amb altres, idees lligades, reflexions fetes amb el cor i amb molta sinceritat... A mi m'agraden molt, ja ho saps :-))
ResponEliminaAra bé... amb aquesta xocolata espessa que has posat, no sé pas si m'agrada més l'escrit o la teca!! :-DDDDD
jo era més partidari de la farina que de la neu de porexpan
ResponEliminaElfree! La nostàlgia en aquests temps es fa més palesa... a mi també m'agrada recordar els preparatius de Nadal de quan era petita i anava amb el meu pare a agafar molsa (quin pecat!!!) i de com feiem nevar amb farina.... Era ben bonic! Jo ara no faig pessebre (no tinc lloc en una casa de 40m2), però sí un arbre petitó... les costums canvien!
ResponEliminaUn petonàs!!
Jo també hi posava farina, i amb els meus fills, també ho fem així. Ara tot el que dius, és tan tristament cert; Joseps sense feina, i dones que no poden ni alletar els seus infants; cues a càrites, i a la Creu Roja, i no pas per seguir un estel, sinó per trobar alguna cosa per menjar.
ResponEliminaHi ha molts Judes, entre tots aquests, i això que encara no arriba la Pasqua; però és imperdonable el que permeten. Algun dia espero que es faci justícia, malgrat que per a molts serà massa tard.
Xocolata desfeta, quin gustàs!!!
Bones Festes, Elfri!!!!
M'agafo la xocolata desfeta, per abans d'anar a dormir i per esmorzar tornaré, eh? que això no es pot desaprofitar!!!
ResponEliminaI així ens consolarem de tot plegat... i com sempre, un plaer llegir-te, Elfree!!!
Regustos agredolços es barregen en aquestes dates, i ara més que mai. Avui, potser, però una mica més dolços que agres gràcies a aquesta xocolata desfeta!
ResponEliminaGràcies! i Bon nadal!
ResponEliminaUna mica de xocolata per aquesta tarda tant fresca em vindrà molt bé...
ResponEliminaSalut i felicitat, nina!!