Passatemps Nadalencs - 1
Acceptant el convit de participar en aquest CALENDARI d'ADVENT 2012, enguany ho vull fer amb un joc gairebé inèdit al XAREL-10 però segur que ben conegut de tots vosaltres. Us he preparat una sèrie de Jocs Nadalencs de les Diferències, on heu de trobar els errors que apareixen al reflectir en un mirall "defectuós" una imatge típica de la nostra tradició nadalenca. Comencem pel primer...
Aquesta imatge representa "La fira de galls", segons la capçalera d'una dècima de bones festes del segon terç del segle XIX.
El costum de menjar gall dindi és relativament modern dins de les consuetuds multiseculars de Nadal. Aquesta au fou importada de Mèxic, on els pobles asteques la tenien com a animal sagrat. Llavors de la conquesta de Mèxic pels espanyols, l'any 1515, el rei que regia aquell país, Moctezuma, volgué obsequiar els conqueridors amb tot l'honor, i els va oferir un gran àpat, en el qual constituïa el gall dindi el plat principal. L'au fou molt del gust dels soldats i la van importar a Europa. Aviat es va estendre i fou Anglaterra el país on el gall dindi fou més considerat i estimat. Els nostres avis el van considerar de més bon sabor que el pollastre, i d'ací que en fessin l'au preferida per a Nadal, en què tot sembla poc per a regalar el sentit de la taula.
El gall, com més tossa fa, és a dir, com més ventrut és, més bo se'l considera. És costum que tothom l'elogiï, que el trobi tendre, per dur que sigui, i que faci mil ponderacions del seu farciment. Si arribava (i hom procurava que fos així, si les possibilitats ho permetien), hom en menjava a discreció i a compliment, puix que, segons la dita: "el gall de Nadal no ha fet mai mal a ningú, per molt que n'hagi menjat".
(Text i imatge extrets del Costumari Català de Joan Amades)
El costum de menjar gall dindi és relativament modern dins de les consuetuds multiseculars de Nadal. Aquesta au fou importada de Mèxic, on els pobles asteques la tenien com a animal sagrat. Llavors de la conquesta de Mèxic pels espanyols, l'any 1515, el rei que regia aquell país, Moctezuma, volgué obsequiar els conqueridors amb tot l'honor, i els va oferir un gran àpat, en el qual constituïa el gall dindi el plat principal. L'au fou molt del gust dels soldats i la van importar a Europa. Aviat es va estendre i fou Anglaterra el país on el gall dindi fou més considerat i estimat. Els nostres avis el van considerar de més bon sabor que el pollastre, i d'ací que en fessin l'au preferida per a Nadal, en què tot sembla poc per a regalar el sentit de la taula.
El gall, com més tossa fa, és a dir, com més ventrut és, més bo se'l considera. És costum que tothom l'elogiï, que el trobi tendre, per dur que sigui, i que faci mil ponderacions del seu farciment. Si arribava (i hom procurava que fos així, si les possibilitats ho permetien), hom en menjava a discreció i a compliment, puix que, segons la dita: "el gall de Nadal no ha fet mai mal a ningú, per molt que n'hagi menjat".
(Text i imatge extrets del Costumari Català de Joan Amades)
Mentre aneu buscant les diferències,
podeu agafar un bombó... o dos. ;-)
podeu agafar un bombó... o dos. ;-)
Agafo el bombó i m'hi poso que fan cara de ser difícils
ResponEliminaJa torno a ser aquí. La primera: una de les dues torres del darrera té una "antena" ( possiblement el pal d'una bandera) i l'altre no.
ResponEliminaEls botons!!! :-)))
ResponEliminaAi... hehehe... bon migdia tothom. Doncs la noia que al quadre inicial està asseguda, al seu reflex li han sortit uns botons a la camisa ;-)))
ResponEliminaOstres!! que em deixava el bombó!! :-DDD
ResponEliminaMés botons! (i més bombons hehe) El noi que està dret al costat de la noia, al seu reflex li ha desaparegut la fila inferior dels botons de la camisa :-))
ResponEliminaEls dits del senyor del barret.. Agafo un bombó de postre!
ResponEliminaI el bastó que aguanta la noia ha crescut o ha minvat...
ResponEliminaLes plomes de la cua del gall d'indi que aguanta el senyor del barret; en el reflex ja l'ha començat a desplomar.
ResponEliminaPer cert, molt bons, els bombons :-)
Al castell li manca un pinacle, a banda dels que ja han dit!!!
ResponEliminaAgafo un bombó!!!!
Crec que ja les han dit tots, almenys els que jo veig.
ResponEliminaAgafaré un bombonet per celebrar el teu dia!
Bessets.
Maaaaaaaaaac, què en queda algun?? Quants en falten? :-))
ResponEliminaGràcies a totes per apuntar-vos al joc. :-))
ResponEliminaFaig un repàs de les que han anat sortint i en l'ordre que les heu trobat:
1.- Pal de bandera a la torre del castell (a la imatge reflectida no hi és): MIREIA, DAFNE
2.- Botons al vestit de la venedora (a la imatge reflectida n'han aparegut tres): ASSUMPTA
3.- Botons a l'armilla del venedor (a la imatge reflectida n'han desaparegut dos): ASSUMPTA
4.- Dits aixecats del comprador (a l'imatge reflectida no hi són): LLUNA
5.- Bastó de la venedora (a la imatge reflectida és més curt): LLUNA
6.- Cua del gall d'indi del comprador (a la imatge reflectida és més abundant): LLUÏSA
i 7.- .... A no, que aquesta última encara no l'heu trobat. :-))
"Gràcies a totes"!! hehehe és veritat, els homes o són tots de "pont" (injustificablement) o no tenen bona vista :-)))
ResponEliminaI la setena... El barret no és un reflex, la part fosca mira a l'esquerra en totes dues imatges.
ResponEliminaUaaaaaaaaaau!!! Ostres, LLUÏSA!! :-))) Aquesta era molt, molt, molt difícil de veure!! Ets una súper-mega-crack!! :-DD
ResponEliminaMolt bé, LLUÏSA. Has trobat la que faltava. :-)
ResponElimina7.- El barret del comprador (a la imatge reflectida està al revés de com hauria d'estar).
Doncs amb aquesta ja han sortit totes les solucions. Com podeu comprovar AQUÍ.
Divendres que ve, un altre Joc Nadalenc de les diferències. :-))
Aquí estarem divendres de nou!! ;-))
ResponEliminaUi arribo a misses dites! Ja veig que els perspicaços blogaires ja han fet bona feina! Osti! I tanta bona feina que no han deixat ni un bombó!
ResponElimina