Desitjos


Fa uns anys a Vic, per aquestes dates, posen una olivera en una plaça i conviden a la gent a escriure el seu desig. Sembla que a fi d'any sigui un temps propici per reflexionar sobre el nostre esdevenidor i formular  nous propòsits i desitjos per millorar les nostres vides i la dels altres. Potser posant paraules a allò que ens sembla més important ens orienta el camí que hem de seguir. El meu desig és un món més lliure, just i solidari on cadascú pugui cercar la seva felicitat.

Us deixo un poema que avui he retrobat i que ens parla d'una nova esperança:

Lentament comença el cant
i un clam de joia ressona per tots els àmbits,
lentament l'ombra dels anys
obre camins que el desig converteix en símbols,
tot és clar enllà del mar
quan el llevant anuncia la llum volguda,
pluja d'or, domini encès,
solemnement proclamem l'esperança nova. 

Lentament comença el cant (primer fragment)
dins Un pont de mar blava
Miquel Martí i Pol i Lluís Llach



I també una dolça abraçada amb gust de xocolata.

Comentaris

  1. Quina idea tan maca aquesta de posar l'olivera! Ja es veu per la foto que queda ben plena! ;-)

    Què gran és Miquel Martí Pol!... És l'únic poeta que no em tanca les portes, l'únic que em deixa entendre'l... Preciós el poema, Consol ;-))

    ResponElimina
  2. Com que la justícia ja la vaig demanar als Reis... a l'olivera hi penjaré el desig de llibertat...

    ResponElimina
  3. Una iniciativa molt maca. L'arbre del dessitjos, l'arbre de l'esperança

    ResponElimina
  4. Què maca aquesta olivera plena de desitjos!!
    Un poema preciós, com no podia ser d'altra manera, vingut del gran poeta.

    M'encanten les abraçades de xocolata, de tornada una aferradeta ben dolça. :)

    ResponElimina
  5. Fa molts anys que per aquestes dates en passava a veure l’Olivera, a vegades aprofita’n el Mercat Medieval, altres tan sols aprofitant que baixava a Vic per qualsevol cosa. Es de les iniciatives més maques de la comarca. Fa temps portava als meus marrecs a que penquessin el seu desig. Ara la meva petita ja te vint anys, se que encara i va a penjar el desig, sap que no es complirà però li dona igual, la seva mare no te tanta fe i com que sap que els miracles no som possibles ja ni si acosta des de fa tres Nadals...

    ResponElimina
  6. No sempre n'ha ha prou però el primer pas per assolir una fita és desitjar-la. Una bona idea aquesta olivera de Vic.

    ResponElimina
  7. Desitjar, ara per ara, encara és gratuit! Que bonica aquesta olivera! Jo desitjo pau mental a tothom! :) Ptons!

    ResponElimina
  8. Recullo tots els vostres desitjos per penjar-los ben a munt de l'olivera. Molt bon capvespre i fins demà.

    ResponElimina
  9. Tant de bo el teu desig es compleixi ; )

    ResponElimina
  10. Llàstima que els nostres dessitjos quedin apagats per qui ens mana. Ja se'n cuiden ells de que no es compleixin.

    ResponElimina
  11. L'olivera porta esperança i l'esperança és el que ens agafa els desitjos per fer-los realitat. Una tradició que desconeixia i que és ben bonica!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars