dimecres, 18 de desembre de 2013

El tronc de Nadal

S'acosta el dia de cagar el tronc!


Encara recordo aquella cantarella, la nit del 24, quan marxava entusiasmada amb un bastó cap a la meva habitació acompanyada dels meus cosins grans a resar un parenostre mentre al menjador de casa el tronc que havia estat alimentant durant l'ultim mes, feia grans esforços ben tapat amb una manta per cagar tota mena de regals. 


"Tronc de Nadal,
pixa vi blanc,
no cagos aringades 
que són salades,
caga tarronets
que són dolcets!"

Regals que sovint eren colors, contes, jocs de taula, alguna "barriguita", xocolatines.... I el final que sempre eren un parell de cebes que donava a ma mare de seguida i sense pensar-m'ho gaire.

Recordo que em feia vergonya cantar sola des d'aquella perspectiva en la que sol veia peus i cames d'adults encerclant-me a mi i al meu tronc. Mai m'ha agradat ser el centre d'atenció.

Amb el temps, quan coneixes gent de diferents llocs te n'adones que la fórmula, depenent del lloc canvia de nom. I el que per mi sempre havia estat el Tronc, a altres llocs era la Soca o el Tió. Sense anar gaire lluny, els del poble del costat cantaven una altra cosa:

"Caga soca de Nadal
no caguis aringades
que són salades
caga tarrons
que són molt bons!"

I vosaltres? fèieu cagar el tronc, el tió, la soca...? Quina cançó fèieu servir? Des de quan es fa cagar el tronc? és una tradició "moderna"? Qualsevol aportació serà benvinguda! ;)

BONES FESTES!!!

20 comentaris:

  1. No et puc ajudar, el tió no és una tradició mallorquina,
    però m'ho he passat molt bé visualitzant tot el que has explicat.
    ... i la xocolata?? ;)

    Bones festes, nina!
    Bessets ensucrats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La xocolata la caga el tronc!!!! Sorry...... són coses del màrqueting! jejejejeje! Ptonets!!!

      Elimina
  2. A casa sempre li hem dit Tió i el fèiem cagar amb una cançó que feia més o menys així: "Caga tió, avellanes i torró. I si no vols cagar: Té cop de bastó!!". A nosaltres el Tió ens cagava els torrons que ens menjàvem l'endemà, el dia de Nadal, i altres dolços i llaminadures, els regals i les joguines no. I, evidentment, no és una tradició moderna sinó ben nostrada i de tota la vida. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta no me la sabia! Estaria bé poder fer un recull de totes les cançons de fer cagar el "tió".

      Elimina
  3. Crec que guanya el tió i de carrer. Lo del tronc sona poc personal, no? Com si qualsevol tronc ja cagués regals

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol tronc no Pons!!! és el TRONC DE NADAL...... està ben claret eh??? ;)

      Elimina
  4. A casa erem atípics i ens venia el “gordo vermell”. Quan he tingut fills si que hem fet caga el tió i el que podia sortir d’allà sota era imprevisible!!!. La petita te 20 anys i el tió encara ens ve a veure cada any, i es el mateix!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. que guay!!! a casa meva també venia el pare Noel, però no era com ara.... a mi el pare noel em portava un regalet, que escollia ell.... jo no podia triar! :)

      Elimina
  5. A casa li dèiem el Tió ;-) i era una tradició que m'encantava, arribada per part de pare. (La meva mare a casa seva, de petita, no ho feien. Mon avi matern era de Múrcia i no tenien aquest costum)

    Així doncs, tot el tema Tió era mon pare que hi tenia una gran il·lusió i ens l'encomanava :-DD
    ... tot i així ell -mon pare- era més de llaminadures (les coses que portava el tió res a veure amb els regals caríssims d'ara, és clar... monedes de xocolata, caramels, etc.) però ma mare sempre s'encarregava que no hi faltés un conte ;-) (ja podia ser d'aquells de l'Enid Blyton, o dels Hollister... però el conte hi era) alguna llibreteta i colors (tot petit, clar) o algun mini-cotxet pel meu germà... ;-))

    Ai, quins records més macos :-))

    A la pregunta "des de quan es fa cagar el tió" jo crec que és una tradició força antiga... Mira, el meu pare ja va morir fa 8 anys. Si ara visqués en tindria NORANTA SIS ;-) i ell ja ho feia de petit!!!

    La nostra cançó:

    Tió, Tió, raja torró
    d'avellana i de pinyó
    si hi ha altres coses
    encara millor!
    Pel naixement
    de Nostre Senyor!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em guardo la teva cançó que tinc pensat fer un recull al Salva't si pots! M'agrada veure que hi ha tantes variants amb un mateix objectiu! :)) I també és bonic saber que és una tradició tan antiga.... jo als meus avis no els hi vaig preguntar mai si ells també el cagaven... si ara encara fossin vius els hi faria taaaaantes preguntes!!!

      Elimina
  6. A casa no era tradició fer cagar el Tió, no sé si era una particularitat de la família o del poble. He conegut la tradició de més gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No?? suposo que cada casa es feia les tradicions a la seva manera.... Ara que, encara que sense tió segur que de xocolata no en faltava! :)

      Elimina
  7. Naltres el fem cagar el dia abans de Nadal o el de Nadal. Ens agrada i hi colaborem. La part que més patxoca fa és la de repartiment de "xuxes" :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que hi ha algú que "rasca" més xuxes que altres! hehehe! Jo també, el fèiem cagar la nit abans de Nadal, per "nochebuena" que en diu la meva àvia política. :D

      Elimina
  8. Tió tió caga torró d'aquell tant bo si no en tens més caga diners si ja en tens prou caga un ou.
    Així la cantàvem per ek Baix Empordà.....i m'ha fet molta gràcia lo de les aringades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. heheh! M'encanta conèixer altres cançons! En faré un bon recull! :D

      Elimina
  9. Nosaltres en diem tió i el feiem cagar la vigilia de Nadal i acostumava a cagar les joguines per poder-les gaudir totes les festes. Les coses d'utilitat les portaven els reis. La cançó era
    Cagatió ,
    de nostro senyor
    sinó vols cagar
    garrotada vaaaa! ( i durant el va , rebia)

    ResponElimina
  10. Quan era petita, el tió ens "cagava" torrons i fuets; als més petites, quatre lilaines: ninots de xocolata i algun detallet. La canço era:
    Caga tió
    una llauna de torró
    per al pare, per a la mare
    i per a mi no.
    Caga tió, tió, tió!
    Jo em cruspia tota la xocolata de seguida, en canvi, a una de les meves germanes la xocolata li durava mesos i la guardava en un calaix que jo li espiava sovint per veure si encara n'hi quedava. Ara, enyoro aquella meva germana que vaig perdre el primer dia d'aquest 2013 per culpa d'una greu malaltia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. oh!!! em sap greu! Segur que tens milers de records amb ella i més d'un et deu portar grans sormiures.

      Elimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!