Un poema de nadal de la Joana Raspall: Què puc fer?
Ahir mateix, aquest dia 4, que tot just s'ha acabat ara, ha fet un any que la Joana ens va deixar.
He volgut recordar-la a ella, en un petit homenatge... compartint un poema seu.
És un poema reflexiu i de lluita nadalenca, en el millor sentit de la paraula lluita.
Què puc fer?
Què puc fer, oh Senyor perquè m'entri
el sentit del Nadal més endins de la pell?
M'enfarfega la buida aparença
d'una pau de cartell i un amor pregonat
a tot vent sense solta ni volta.
Què puc fer que em sostregui a l'engany
dels eslògans pomposos i dels rètols llampants?
Si compleixo les lleis, bé puc creure
que ja faig el que cal.
Però un jutge sever m'assenyala i m'acusa
perquè ignoro - m'han fet oblidar -
la justícia que és, més enllà d'aquest caos.
Ni segura de mi, ni segura dels altres,
vaig rodant vida enllà rebutjant les angoixes...
- lluny de mi, oh, la tràgica nosa!-.
Quan arriba Nadal m'ablaneixo un moment
- fins se'm trenca la veu quan entono l'hosanna -
Però... crec el què dic? Però, sento el què faig?
Entorn meu, el dolor, la misèria i la lluita
de tants homes que mai no sabré
deuen dir-me que tot l'any esperen
un Nadal salvador. Els escolto?
Arrenqueu-me, Senyor, la cuirassa!
Que llur clam de justícia em traspassi
fins que en ells, jo, fidel al missatge,
vivifiqui l'autèntic Nadal.
............................................Joana Raspall 1970
Us ve de gust un trosset de xocolata?
He volgut recordar-la a ella, en un petit homenatge... compartint un poema seu.
És un poema reflexiu i de lluita nadalenca, en el millor sentit de la paraula lluita.
Què puc fer?
Què puc fer, oh Senyor perquè m'entri
el sentit del Nadal més endins de la pell?
M'enfarfega la buida aparença
d'una pau de cartell i un amor pregonat
a tot vent sense solta ni volta.
Què puc fer que em sostregui a l'engany
dels eslògans pomposos i dels rètols llampants?
Si compleixo les lleis, bé puc creure
que ja faig el que cal.
Però un jutge sever m'assenyala i m'acusa
perquè ignoro - m'han fet oblidar -
la justícia que és, més enllà d'aquest caos.
Ni segura de mi, ni segura dels altres,
vaig rodant vida enllà rebutjant les angoixes...
- lluny de mi, oh, la tràgica nosa!-.
Quan arriba Nadal m'ablaneixo un moment
- fins se'm trenca la veu quan entono l'hosanna -
Però... crec el què dic? Però, sento el què faig?
Entorn meu, el dolor, la misèria i la lluita
de tants homes que mai no sabré
deuen dir-me que tot l'any esperen
un Nadal salvador. Els escolto?
Arrenqueu-me, Senyor, la cuirassa!
Que llur clam de justícia em traspassi
fins que en ells, jo, fidel al missatge,
vivifiqui l'autèntic Nadal.
............................................Joana Raspall 1970
Us ve de gust un trosset de xocolata?
Si l'any 1970, la Joana Raspall ja es queixava dels "eslògans pomposos i dels rètols llampants" que amaguen l'autèntic Nadal no vull ni imaginar que diria ara.
ResponEliminaUn poema molt ben triat, Carme, per aquest homenatge totalment merescut. :)
PS: És clar que em ve de gust un trosset de xocolata... fins i tot dos. :-D
Veig que en McAbeu ja ha agafat el tros de xocolata que em tocava a mi...
ResponEliminaNo puc estar més d'acord amb les paraules de la Joana Raspall... el meu sentiment vers el Nadal no dista gaire del seu.
ResponEliminaem mengo el meu bocí de xocolata ;)
Caram, CARME, aquestes paraules m'han arribat ben endins. Segur que tots hi estem d'acord... .tant de bo tots els que ho pensem, siguem capaços de fer ni que sigui una passa endavant, canviant cap a bé, deixant de banda tant de materialisme i anant al que veritablement importa.
ResponEliminaDe cop, m'ha vingut al cap un anunci de la tele, d'una gran botiga de joguines. Un nen diu que ell per aquestes festes vol moltes joguines (no diu quines), un altre diu "yo yo más" (però tampoc diu què li fa il·lusió), un tercer afegeix "pues yo más"... i així... más, más, más... i, per descomptat, "todos los encontrarás en... tal lloc". Educant així a les criatures, sembla que el que farem cada vegada és allunyar-nos més d'aquest Nadal autèntic que demana la poetessa.
Jo agafo un trosset dels del fons, que m'agrada la xocolata amb llet (diuen que els més xocolateros els agrada la negra, jo ho dec ser "poc", tot i que els bombons, la nocilla, tot, m'entusiasma...) :-)
Preciós homenatge li fas amb aquestes paraules seves, que són tant o més vàlides avui, fent que la senti molt propera.
ResponEliminaA mi m'agrada tota la xocolata així que, si no et fa res, agafo un trosset de cada ;)
Bessets, nina!! ☺
homenatge tant dolç que no calia ni xocolata!
ResponEliminaSembla mentida que tot i passar els anys pugui ser tant vigent!
ResponEliminaMolt d'acord amb aquestes paraules.
ResponEliminai com sóc addicta a la xocolata vaig a agafar-ne. Per sort, encara que hagi fet tard aquestes plates sempre estan plenes ;DD