diumenge, 14 de desembre de 2014

El Nadal de l' Assad




La Rosa ens porta un nou conte per Nadal.


Assad és un nen  Sahrauí  que cada any ve a passar l'estiu a casa d'una família catalana. S'han fet molt amics amb el noi de la casa, en Josep. Cada estiu s'ho passen d'allò més be junts. Els pares d'en Josep no estalvien ni diners ni esforços per que l'Assad passi un estiu agradable. Durant aquest temps parlen de moltes coses, una d'elles  és el Nadal, el fred i la neu. L'Assad pensa que li agradaria poder venir aquesta època de l'any; celebrar el Nadal i poder  tocar la neu, però mai ha gosat  fer cap comentari. Ell ja està content que el convidin a l'estiu. El que no sap  l'Assad es  que els pares d'en Josep se'n han adonat que li agradaria i van decidir que demanarien si per un any el deixaven venir a l'hivern. Ho han  aconseguit!  L'Assad i en Josep passaran aquest Nadal junts   a una casa rural dels Pirineus perquè pugui tocar la neu i conèixer les nostres tradicions Nadalenques.










Després dels contrastos entre el Sahara i la neu ja podeu prendre una mica de xocolata que sempre va bé.



9 comentaris:

  1. En un món tan globalitzat com el que ens ha tocat viure on ens fan creure que tot és igual a tot arreu, mai està de més recordar aquests contrastos que també existeixen. :-)

    ResponElimina
  2. Quin conte més bonic!!! O quina realitat més bonica!!! Els contrastos són bonics...

    ResponElimina
  3. Molt bonic. Sempre penso que aquests nens, quan tornen a casa, deuen estar molt més tristos que abans de venir aquí. No sé si és així o no.

    ResponElimina
  4. La gent que acull aquest nens fan una labor admirable. I portar-lo per Nadals ha esta tot un encert

    ResponElimina
  5. Ha de ser un xoc total passar de viure en un desert a veure la neu. Nosaltres vivim en un país amb contrastos molt accentuats: podem passar de calors sufocants de 40º a tocar neu en pocs mesos però a la majoria de llocs del món això no deu ser així,oi?

    ResponElimina
  6. Bé... jo no visc en un desert i... crec que dec haver vist neu unes tres vegades a la meva vida... l'aigua-neu no compta, eh?, vull dir neu que cualli, que la puguis agafar, fer una bola.. així doncs, em puc posar perfectament en el lloc d'aquest nen i pensar com de meravellat deuria quedar! ;-))

    Quin Nadal tan maco hauràn passat en Josep i l'Assad! :-)

    ResponElimina
  7. A mi m’agrada més la calor que el fred, per tan no em faria res anar al Sahara en aquesta època de l’any. Assad em convides a casa teva?

    ResponElimina
  8. Mentre assaboreixo un trosset de xocolata estic pensant en el que sentirà aquest nen, tampoc és freqüent veure neu on visc, però després d'haver-ne caigut durant tres hiverns seguits, sé que es quedarà amb dos pams de nassos i que la gaudirà molt com tots els nens i els menys nens. ;)

    ResponElimina
  9. Preciós, tant si és real com fictici. Jo vaig passar una vegada el Cap d'Any al desert i va ser entranyable, però, és clar, molt diferent! No us penseu, eh? a la nit, entre les dunes (dormíem en unes jaimes) feia una bona fresqueta! Recordo haver tocat els tambors, amb un grup de gent d'allà, però després, el nostre grup de catalans, els vam oferir a ells un "concert" de nadales, que van flipar! Va ser tot molt bonic, per mi, el pitjor, el xai del sopar, que era un xai veeeeell, que semblava una sola de sabata, ai! Hi havia uns nens que de seguida es van apuntar a cantar el Fum,fum,fum (era l'únic que van aprendre, hehehe)

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!