divendres, 19 de desembre de 2014

Un pessebre animat






La nena tenia la careta rodona i uns ullets molt expressius.

Estava davant del pessebre molt entretinguda jugant amb les fràgils figuretes de fang. S’hi passava hores. 
Les de dintre el portal no tenien gaire mobilitat. El bou, la mula, Sant Josep, la Mare i el Nen tenien un lloc ben definit i rara vegada els movia. L’àngel tampoc, estava penjat del ganxo corresponent davant de la cova, la resta de personatges, però, tenien més llibertat. En el espaiós paisatge de suro, molsa i paper de plata, que el pare havia disposat en una tauleta vella, hi campaven les figuretes i una bona col·lecció d’animals de granja: una família d’ànecs, una gallina amb cinc pollets, un ramat d’ovelles, quatre porquets, -a un d’ells li faltava una pota- la truja feia temps que havia desaparegut- i un ruc. Els ànecs quasi sempre s’estaven al riu, però la gallina i el fills piconaven al voltant del pessebre un dia i l’endemà s’estaven al paller de l’altre banda. Les ovelles pasturaven a prop del molí però de vegades s’enfilaven per les muntanyes, talment com si fossin cabres. Els porquets també feien excursions, el coixet recolzat en algun germà. I el ruc uns dies anava a la cova i d’altres se’n tornava.

Les altres figures  gaudien de moltes activitats, tot i que la majoria estaven nafrats i ben esguerrats –en aquells anys eren de fang i amb molta facilitat és trencaven- tot d’una feien una rotllana, com una sardana o bé en fila d’un travessaven el pont camí de la cova. També tenien vida social, per exemple el pastor que anava amb el xaiet a les espatlles a estones festejava amb la bugadera a la vora del riu i poc després la feia petar amb la pagesa del cistell d’ous. De vegades fins i tot Sant Josep anava a enraonar amb alguna veïna.

-Mariona, fes el favor de venir que estan a punt d’arribar els avis!

La nena hi va anar corrent, convenia no fer enfadar a la mare que estava atabalada amb el preparatius del dinar. La va pentinar amb els cabells estarrufats fent tirabuixons i un passador blanc. Li va posar un vestit de viella amb unes floretes petites i una llaçada de vellut. Tot nou de trinca. Era Nadal. Semblava una nina.

-Que bonica estàs, més maca que la Shirley Temple, ja ho crec, molt més!

Ella feia saltirons i reverències davant el mirall del rebedor.

Els avis van arribar de seguit, tots quatre alhora i la van trobar preciosa. La van besar i abraçar fins rebregar-li el vestit nou.

Abans de seure a la taula van anar adorar el Nen Jesús del pessebre.
Al bressol, entre els encenalls, hi reposava el porquet rosat i coix còmodament ajaçat. 

-On és el nen Jesús?  Que has fet, filla!

-El nen està molt bé amb la Verge Maria!  El pobre porquet és coix i a més ha perdut la seva mare.

-Que us deis jo?- va dir l’avia paterna commoguda- Aquesta nena serà veterinària!


El bon Jesuset, en precari equilibri en braços de la seva mare, semblava molt content.

-                                                                                               :·)



19 comentaris:

  1. Ja se sap, els nens veuen el món amb uns altres ulls. Prenc un trosset de xocolata

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva cosina tenia la mania d'embolicar el nen en cotó fluix, no podia veure'l mig despullat, coses de nens!
      Pren la xocolata que vulguis, està deliciosa.

      Elimina
  2. Un pessebre animat i molt viscut, sens dubte. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, tots el pastorets tenien nom i fins i tot les bestioles. Eren com una gran família.

      Elimina
  3. De tan en tan tots hauríem de mirar amb ulls de nen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que veuríem moltes coses que ara ens passen desapercebudes. O les veuríem d'altra manera.

      Elimina
  4. ;) La nena tenia raó. On millor que als braços de la mare? I axí el pobre porquet podia descansar.
    Res com la innocència dels infants

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, que fa un nen despulladet en mig de la palla? Millor amb la mare, segur, està claríssim!
      Però els grans no ho veiem...

      Elimina
  5. Un pessebre es incomplet sense el MEV i amb pirates, es clar, com tot bon pastafari

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per si no veieu ve la foto anterior
      http://www.nopuedocreer.com/noticias/3402/nacimiento-pastafari/

      Elimina

    2. Ha,ha, molt bo, Pons!
      Però per pessebre atípic el del meu consogre, artesanal i original:

      http://elquempassapelcap.blogspot.com.es/2013/12/pessebre-atipic.html

      Elimina
  6. Quin conte més dolcet... M'ha agradat. De tots és sabut que als infants els agrada molt remenar les figures del pessebre, però hi ha diversos estils. Aquest estil és molt tendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, jo hi jugava molt amb les figuretes, ho recordo. Aquest conte és real, segons la meva mare la nena que posava el porquet al bressol era jo, però d'això si que no me'n recordo.

      Elimina
  7. M'encanten aquests contes de Nadal! :-)
    Tant com els agrada a les criatures que les portin a coll, segur que l'Infant Jesús està d'allò més content i... bé... d'aquí uns anys... sabrem que, efectivament, la Mariona és veterinària! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Un nadó solet al bressol mig despullat i entre un bou i una mula, ben pensat, fa una mica d'estranyesa. Molt millor en braços de la seva mare,

      Elimina
  8. Enllaçant amb el conte... fa dos anys, a la fira de Santa Llúcia, només vam trobar dues o tres paradetes on tinguessin una mare de Déu amb el nen als braços (i algun Sant Josep). L'any passat ja n'hi havia algun altre, i fins i tot en vam trobar un parell on la mare de Déu portava el nen embolcallat amb un mocador de colors (una mica hippie, però molt "al dia")... i és que, en realitat, no us fa molta peneta, veure el pobre nen Jesús al bressol, nuet-nuet, amb l'escalforeta que li poden donar sa mare o son pare? eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que queda més teatral posar-lo en un pessebre al mig de la cova per que els pastors el puguin adorar. Però tens tota la raó, Montse, ninguna mare el deixaria d'aquesta mena de manera, podent tenir-lo abraçadet.

      Elimina
  9. els nens sempre l'encerten....i el torró molt bo....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gasull!
      El torró l'he fet jo. A les cinc del matí m'he llevat per tenir-lo a punt!
      ;·)

      Elimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!