dimecres, 2 de desembre de 2015

Cas típic 2273: noi li agrada noia, noi li agrada la història del calendari d’Advent (2/2)

Avui us porto la segona part de la història del Calendari d’Advent. Es una història plena d’acció, drama, comèdia, amor i desamor, guerra i malaltia. Tot això relacionat amb un cartronet amb finestrestetes que amaguen xocolatines? Bé, potser he exagerat una mica, però menys del que creieu. Atents perquè continuo la història del Calendari d'Advent just on la vaig deixar ahir amb la invenció d'en Gerhard Lang.

No us penseu que els primers calendaris d’en Gerhard Lang tenien portetes o xocolatines com els actuals. Eren dos cartrons, el primer amb 24 il·lustracions nadalenques i el segon era un calendari en el qual cada dia hi havia un versicle de la bíblia. Els nens havien de retallar cada dia una imatge del primer cartró i enganxar-la sobre el dia corresponent en el segon cartró. Segur que esteu pensant que els nens alemanys de principis del segle XX si que sabien divertir-se, oi? Pobres desgraciats... Lo curiós es que en Lang va treure la idea perquè la seva mare tenia la costum d’enganxar un caramel al calendari a cada dia de desembre per tal de fer la espera per Nadal més dolça. Però en Lang va creure que els versos de la bíblia serien millor que els caramels. En serio senyor Lang? En serio?!

  El meu calendari d'advent 
El meu calendari d'advent 

Com passa amb tot (menys amb els cocodrils), amb el temps van començar les innovacions, i així van sorgir els calendaris en forma d’arbre, de caseta, amb portetes que s’havien d’obrir cada dia del mes. Fins hi tot, va tenir la idea revolucionaria de canviar els versicles de la bíblia per xocolatines, qui s’ho podria imaginar? Només un visionari com Lang, està clar. Lamentablement la dura competència de mercat va fer que el pioner negoci d’en Lang s’enfonsés i després de dir un munt de paraulotes en alemany s’acabés suïcidant amb una sobredosis de xocolata. Es possible que això últim siguin mitges veritats, o directament mentides descarades.

Lamentablement durant la segona guerra mundial la producció de calendaris va parar en sec ja que el paper resultava més important per a finalitats militars, bàsicament perquè els soldats escrivissin cartes a les seves mares demanat bufandes i mitjons més gruixuts ja que a les trinxeres feia més fred del que es pensaven. A més a més, qui voldria tenir un Calendari d’Advent quan el regim repartia gratuïtament calendaris plens de propaganda nazi? Quan la segona guerra mundial es va acabar gràcies als bons, i també gràcies als americans; els alemanys alliberats de la tirania nazi van poder tornar a fabricar els estimats Calendaris d’Advent i així exportar-los a la resta del mon. De fet, Eisenhower va col·laborar en la seva popularitat apareixent en fotos amb les seves netes felices amb els seus Calendaris d’Advent. En aquella època els Calendaris d’Advent americans eren venuts per la Lliga Nacional contra la Epilèpsia. Encara que sembli broma això últim no m’ho he inventat. Heu provat mai d’obrir la porteta d’un Calendari d’Advent amb un atac d’epilèpsia? Jo tampoc, però dubto que sigui fàcil. Però vist pel cantó positiu deu facilitar bastant rentar-se les dents.

Així conclou la història del Calendari d’Advent. Què us ha semblat? Interessant, oi? Algú la coneixia? La coneixia igual que jo l’he explicat? Coneixeu algun detall rellevant de la història del Calendari d’Advent que hagi obviat? Per acabar us deixo una xocolatina, però no pas una xocolatina qualsevol sinó una xocolatina al estil Han Solo en carbonita. Podeu posar varis personatges en "carbonita" (xocolatita?).
video


22 comentaris:

  1. Hehehehe ets una passada, PONS!!

    T'asseguro que ets una de les persones més estranyes que he conegut per aquests móns d'Internet... Aquest parell de posts (amb la marranadeta del primer inclós que, per cert, gairebé tothom ha deixat les xocolatines, crec que te les hauràs de menjar totes tu hehehehehe) suposen una currada impressionant per la que no puc menys que felicitar-te ben efusivament!! :-))

    Aquí no sé pas què agafar per menjar, algun personatge d'aquests d'aquestes pel·lis que t'agraden... mentre tingui gust de xocolata ja m'agradarà :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'agraden aquest tipus de posts et recomano els casos típics sobre els moniatos part1 i part2, els panellets i la castanyada part1 i part2

      PD: Puc fer-me publicitat, oi?

      Elimina
  2. Sí, realment m'ha semblat molt interessant aquest post doble sobre la història del Calendari d'Advent. T'ho has currat i, com dèiem ahir, ens has culturitzat (jo sóc dels que no coneixia la major part del que ens expliques). Així que moltes felicitats... has estat un teloner magnífic pel meu primer passatemps nadalenc que sortirà demà. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, ha... ja estic esperant amb candeletes el passatemps i les xocolatines...

      Elimina
  3. Està bé el calendari d'advent d'ampolles de vi.
    I què beuràs el dia de Nadal? Cocacola?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aigua mineral, res millor per la ressaca

      Elimina
  4. m'agrada el teu calendari del advent... però faré la meva versió amb ampolles de cava, res qüestió de gustos.

    ResponElimina
  5. "Nunca te acostarás sin saber una cosa más" Avui ja tinc la cosa que explicar a les meves filles :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, les teves filles ja tenen calendari d'advent?

      Elimina
  6. Jo tampoc sabia res d'aquesta història, o sigui que m'ha agradat molt aprendre coses noves.

    Però...

    Un altre dia sense xocolata? aquest calendari d'Advent és de règim?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que els personatges del vídeo estan fets de xocolata!

      Elimina
  7. tens raó, no deu ser pas fàcil rentar-se les dents amb un atac d'epilèpsia. em quedo amb en Han Solo

    ResponElimina
  8. Unes xocolatines molt especials les del vídeo, em quedo amb Indiana Jones, que deu tenir gust d'aventures...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu el que t'agrada es en Harrison Ford trapella!

      Elimina
  9. Molt bé, Pons. Ara ja sabem una mica més que estem fent amb aquest calendari d'advent.

    ResponElimina
  10. Pons, uns posts molt currats i com diuen per aquí ens has ben culturitzats. Avui sí que agafo xocolatina

    ResponElimina
  11. h ha ets gran pons molt gran .....no devia ser parent meu aquest Lang?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es possible, no he estudiat el teu arbre genealògic, com t'haig de buscar? senyoreta Elfree?

      Elimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!