divendres, 4 de desembre de 2015

Els amics invisibles


L' amic invisible, un clàssic d'aquestes dates. Quan ho penses sembla una bona idea, un detallet, alguna cosa no gaire cara, només per tenir  un regalet en els dinar/ sopars d'amics, feina , familia... Però quan t'hi poses... això ja és una altra cosa.!

Primer de tot, sempre, quan dic sempre , vull dir sempre.... ens toca la persona més dificil. La resta de gent que participa al joc són fàcils, però el nostre, el que ens ha tocat és aquell iregalable. No  hi ha maneres de pensar en un detall que faci feliç a aquella persona i hi vas donant voltes. Hi penses uns quants dies, anotes algunes possibilitats i ho deixes per més endavant. Quan arriba el més endavant,  remires la llista i veus que només has escrit bajanades i t'adones que quasi no tens temps i que el dia està a tocar. Així que decideixes anar de botigues, per si t'insipires! Inspiració, com no sigui divina! Corres totes les botigues on penses que pots trobar alguna cosa,, i barateta i  vas d'un comerç a l'altra,  mirant i remirant i prenen notes mentals. Després de voltar una bona estona creus que ja ho tens i tornes a la botiga on has trobat la solució. T'acostes a la persona que l'aten i l'hi preguntes el preu. Massa car, però de poc. Es passa del pressupost acordat i  aquí tens obert el dilema: compres o no compres. Què feu vosaltres? Si sou tontos com jo i respecteu el pressupost acordats us veieu tornant a fer la processó de les botigues però aquesta vegada com els nens quan entren a una botiga  de dolços. Els diners a la mà i preguntant a la dependenta. Amb això que puc comprar?

Pels que encara en teniu pendents de fer i aquí teniu un sortejador virtual.

Apa, uns bombonets....

 Resultat d'imatges de bombons amic invisible

25 comentaris:

  1. Sí, jo també faig l'amic invisible, però encara no hem fet el sorteig, de fet per temes de concordar dates segurament l'entrega de regals serà l'any vinent (a principis xD). A mi el que sempre em passa es que jo veig que l'encerto molt amb els regals que faig i en canvi a mi sempre em regalen una bona.... es pot dir "merda" en aquest blog? D'acord, direm un regal que no està a l'alçada.

    PD: Veig que Cantireta ens ha traït i ha passat de publicar :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant és nota que ha estat un post d'mergència :)

      Elimina
    2. Sincerament, no, no es nota... El que és bonic és trobar post cada dia, llegir el tema, somriure i menjar xocolata :-))

      Elimina
  2. Durant molts anys fèiem l'amic invisible amb la família i sempre em tocava el més difícil. Curiosament eren persones diferents, però cada any, la persona que em tocava era la més difícil.

    Per sort, a la resta de familiars també els passava el mateix i mai vaig acabar fent el pitjor regal. Sempre n'hi havia algun que era molt criticat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em passa , sempre em toca el difícil

      Elimina
  3. Fa temps que no faig un amic invisible. A la família ja ens coneixem massa per que sigui prou invisible i a la feina, com que sóc autònom i hi treballo jo sol, doncs tampoc ho seria massa. :-))

    PS: M'agafo un bombonet que entre les xocolatines "originals" d'en PONS i que el post d'ahir era el meu, porto uns quants dies a regim. :-DD

    Un altre PS:: Sort dels posts d'emergència i de l'administradora de guàrdia que fan que el Calendari d'Advent no falli cap dia . :-)

    ResponElimina
  4. Ben bé com ho expliques això de l'amic invisible... jo també fa temps que no en faig cap i ben mirat és un bon descans.

    Jo en el teu dilema, compraria el regal i ja està! Si es passa per poc, crec que tampoc cal ser an estricte. El preu dels regals dels amics invisibles són indicatius, no pas exactes... o és el que jo em vull creure.

    Gràcies pel post d'emergència... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intento sempre no passar-me del pressupost perquè si pots canviar el preu es facilita molt la feina i em sap greu perquè no tothom pot fer-ho.

      Elimina
  5. Ei, MIREIA! :-)

    Aquesta matinada he vist que no hi havia post però no he volgut fer res pensant que potser la CANTIRETA publicaria a primera hora del matí... Abans he mirat i, veient el post, he pensat que era seu!!!! Tot just ara, que he entrat bé a llegir-lo veig que l'has fet tu... Ets la fada madrina del blog!! Guapa!! :-)))

    Dit això, diré que només una vegada a la vida he participat en un amic invisible i va ser al cole, Era invisible TOTAL... ningú sabia per a qui era cada regal, tan sols tothom portava un detallet, el ficava a una capsa i, després, algú ficava la mà i agafava un regalet. Jo tindria uns 9 o 10 anys. Em va tocar una capsa d'una mena de polvorons i el que jo havia comprat -unes ungles postisses de joguina! hehehehe- a la nena que li va tocar no li va agradar gens perquè va estar tres hores lamentant-se del regal que li havia tocat. Jo hagués preferit aquelles ungles tan xules que no pas uns polvorons, que em vaig endur a casa i no va ser ben bé un regal "per a mi"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha un sortejador virtual!!!... Al·lucino amb les coses que inventen!!

      Au, jo agafo la xocolatina :-DDD

      Elimina
    2. A l'escola nosaltres en feiem cada any. Ara en fem en familia, així minimitzem la despesa en regals. Tothom en té, però només 1

      Elimina
  6. Fa anys que no faig amic invisible, però quan n'havia fet, com al Pons, sempre em tocava un regalet d'aquells que dius, no s'ho han pensat pas gaire!
    Assumpta, que bo que et toqui una capsa de polvorons!!! sobretot si era per nens, la mare no s'ho va pas pensar gaire i deuria dir, ja veus, quina bajanada això de fer regals, que tinc per casa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, us ho penseu pas. Imagineu-vos que us encanten els polvorons i que vols fer un regal que valgui per tothom. Potser per aquella persona era una super-regal! Vés a saber

      Elimina
  7. Amb el companys de feina ho fèiem cada any i a l'hora de comprar el regal, jo sempre em passava, perquè comprava una cosa que pensava que li agradaria i que també voldria que a mi em fessin aquell regal...I no sé perquè, a mi gairebé sempre em tocaven coses , que jo no hauria regalat mai. Era un "xou" , perquè ens passàvem la setmana donant pistes i semblava una competició a veure qui si lluïa més, finalment ho vam deixar còrrer perquè cada any hi participava menys gent!!!
    Bon vespre a tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc de les que quan es decideix el preu intenta pujar-ho sempre una mica però que una vegada decidit miro de cenyir-me al màxim al pressupost. Perquè la dificultat i la gràcia de l'amic invisible és com "el precio justo" , acostar-te el màxim sense passar-se. A més, no tothom es pot permetre incrementar el pressupost i si ho faig em sembla que faig trampa. Sóc rara, ho sé!

      Elimina
  8. També n'he fet i sí, sempre és una mica difícil perquè no sempre encertes amb el regal que fas ni que et fan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L' amic invisible, crec q ue és més la gràcia d'endevinar-lo , fer les pistes i tot plegat que no pas el que et regalen...

      Elimina
  9. estan bé els amics invisibles encara que depèn del context i amb qui ... .....per cert jo he deixat suposo ben programat el meu per avui/demà a les 0001 espero que el senyor blogger no erri
    agafo un bombó

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis segur que està ben programat.

      Elimina
  10. Depen de si et passes molt o no del pressupost. Si son un parell d'euros, endavant, xò si et passes molt,... seria desproporcionat.
    Si que pot ser un maldecap! Amb l'equip ens el fem també, xò a més, ha de ser fet. Alguna manualitat que no comporti massa diners. I si, sempre toca el més difícil.
    Aquest any tb farem servir aquest programa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El programa va molt bé, sobretot si no ets massa colla i es fàcil que et treguis a tu mateix. :)

      Elimina
  11. Jo trobo que l'Amic invisible en segons quin ambient no té cap sentit. Acabem fent i rebent un detall que ni és personalitzat ni ens agrada ni... Tinc una anècdota que lliga l'Amic invisible i els Sopars d'empresa:http://escorniflaire.blogspot.com.es/2014/12/sopars-dempresa.html

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!