dimarts, 15 de desembre de 2015

Sopar d' empresa

Dins de tots els actes i formalismes del Nadal acabo de passar per un dels més traumàtics,  un que la gent o espera amb ganes de que arribi o pensa  com es  pot evitar: els sopars d’empresa, en totes les seves versions, des dels més institucionals preparats per la pròpia empresa com els més informals pensats pels treballadors a banda dels jefes.


Només fent un cop d’ull a la xarxa trobes recomanacions de com vestir, pentinar-se, comportar-se...o de com arreglar el ridícul que vas fer. Hi ha llegendes urbanes on algun familiar explica com algú va acabar amb la corbata de barret i cantant sobre una taula, de que es lliga tant i tant…Mentides tot plegat. Has de ser conscient que en  un sopar d’empresa hi ha els jefes o  els companys amb els que has de conviure tot l’any. És un acte institucional per apropar-se empleats amb caps o entre empleats de llocs diferents en un ambient més distés. Però no ho oblidem, tot allò que passi serà recordat i apuntat. I encara que sigui nomes entre els companys, el que passi ho portaràs tot l’any, es a dir, no tens res a guanyar i en canvi sí a perdre.



Per aquest motiu la majoria de gent pensa com pot evitar aquests actes, que tot  i que són lliures i fora d’horari laboral, són d’un caire voluntari-obligatori.  Hauràs de pensar com vestir-te, pentinar-te i sobretot comportar-te, ja que ser recordat per passar-te de voltes davant de tothom no és una opció intel·ligent.


Per acabar el sopar us deixo amb una xocolatina, acompanyada d’un bon cafè.






7 comentaris:

  1. Jo com que sóc una persona seriosa i responsable sempre em se comportar :P

    PD: Has deixat tan poca xocolata que no en quedarà pels últims! Sort que jo no n'agafo.

    ResponElimina
  2. Evitar ser recordat com un que es passa de voltes és una opció intel·ligent tant en un sopar d'empresa com en altres ocasions de la vida. ;-)

    Gràcies pel cafè i la xocolatina, va força bé a aquesta hora del matí. :-))

    ResponElimina
  3. No sóc d'anar als sopars, tanta xerinola m'atabala, suposo que segons la feina t'hi veus més o menys "obligat"...Jo sempre me n'escaquejo!
    Bon profit als que hi vagin!

    ResponElimina
  4. Hahaha. D'això, de fa 4 anys que me'n lliuro,els 3 primers per que si no tens companys de feina, el més proper a 400km! I aquest, estant a l'atur tampoc. Però sí que recordo el pica-pica i el discurs del jefe!!!!

    ResponElimina
  5. A mi no m'agraden gens, m'escaquejo si puc. Joana de pica-pica ja saps que no hi ha manera d'escaquejar-me!

    ResponElimina
  6. Molt encertat. Precisament estic fent un recull de posts que parlin dels temuts sopars d'empresa.
    Aquest és el meu post d'ara fa un any:
    http://escorniflaire.blogspot.com.es/2014/12/sopars-dempresa.html

    ResponElimina
  7. Jo, com que no tinc feina i ja ni recordo quan en tenia de tant de temps que fa, de tot això que em lliuro hehehe... però crec que tens tota la raó amb això de que t'has de mirar molt com et comportes.
    El que si sé jo és que ma germana els odia... però ella és per un altre motiu: És al·lèrgica a moltes coses i li fa ràbia haver d'anar sempre amb explicacions i que, tot i que les doni, la majoria de la gent MAI ho recorda i acaben demanant coses que no pot menjar i el que acaba fent és passant una mala estona.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!