Autèntic
Com que aquest any el tema
és una mica lliure.....faré un apunt reflexiu. Pensem-hi.
El Nadal ha perdut l’autenticitat,
s’ha convertit en un simple conjunt de festes consumistes a les que ens veiem
obligats a pujar, si volem ser com tothom.
Reclamo la simplicitat de
les festes, tant per creients com per agnòstics, han de ser un conjunt de trobades d’amics, família i de
taules sense excessos.
Tothom se les fa a mida del que pot o vol, però ningú escapa de
fer coses que fan mandra, que no agraden o que costaran de pagar.
Si set dies clau,
provoquen una “cuesta de enero” que perdura fins a finals de febrer, és que
alguna cosa no fem bé.
Són unes grans festes, m’agraden,
però les hem de fer autèntiques. Han de ser simples, conciliadores,
tranquil·les i relaxants. La majoria de regals queden en no res, el bluf de l’instant aviat s’oblida.
Regaleu abraçades
autèntiques, es recorden sempre i són
molt econòmiques.
No sóc negatiu, sóc o
intento ser autèntic per poder fer cada dia més, el que realment ve de gust.
I no cal deixar de menjar
xocolata......la autèntica, encara per fondre, està boníssima, tasteu.......
tasteu.
M'encanta aquest post!!
ResponEliminaJustament acabo de comentar en un altra blog pensant en la quantitat de despeses "per damunt de les nostres possibilitats" que fem aquests dies.
Es pot fer un dinar familiar sense que tingui un munt de plats diferents sinó amb menjar casolà i prou (no vull pensar en la quantitat de menjar que deu acabar al cubell de les escombraries!!)...
I en quant als regals. Comprem coses per a persones que tenen de tot!! Caldria posar-se d'acord en no comprar coses que no siguin necessàries, útils, o que sapiguem segur que fan molta il·lusió. Res de "I ara que li compro a Fulanet, no en tinc ni idea però HE DE COMPRAR per força"...
Tinc una amiga que ja fa temps que està fent ella mateixa, a mà, els regals per la família. Ho està gaudint una barbaritat, gastarà poquet i hi posa, a cada detall, tot el seu amor. Ja fet bufandes, gorros, ninos pels més petits (a ganxet: una Peppa Pig, un altre nino que no sé com es diu i una mena d'osset més tradicional), estoigs, bosses, àlbums...
Agafo xocolata!! :-))
Doncs no sóc com tothom, des que els meus nebots ja són grans, gairebé no faig regals. L'austeritat és un valor que cada dia aprecio més. Gràcies per la xocolata, agafo una pressa, no cal passar-se...
ResponEliminaQuan dius que "si set dies de despeses ens fan anar malament uns quants mesos, és que alguna cosa no fem bé" no puc estar més d'acord amb tu. Està molt bé gaudir d'aquestes festes i els regals i els àpats familiars formen part d'aquest gaudi però no cal tornar-se boig i tenir ben clar que no és veritat que com més gastes, més vals encara que no parin de voler fer-nos-ho creure els únics que realment treuen profit d'aquesta societat consumista on ens aboquen a viure.
ResponEliminaTotalment d'acord! Agafo un bocinet de xocolata, que té molt bona pinta!!!
ResponEliminaCosta, costa molt no enfilar-se el carro. Regals cada vegada menys... ens hem apuntat als amics invisibles ( menys pels més petits). Els grans només un regal i anar fent. Pels àpats ens hi compliquem una mica més però com cada vegada que venen convidats a casa. No fem res de tant diferent...però costa molt no deixar-se portar
ResponEliminaPel que fa als regals mai m'he deixat portar ni per dates ni per marques. Sempre que n'he fet algun, ho he fet perquè en aquell moment em venia de gust i sempre estudiant molt bé què poden necessitar els obsequiats.
ResponEliminaEls tiberis és una altra història, com sempre s'han fet a casa de familiars (pares, germans ...), tampoc depenia molt de mi.
Estic totalment d'acord amb la teva reflexió, molt millor una abraçada, un petó, una carícia, tota la resta té poca o cap importància.
A la xocolata no et dic que no. ;)
Aferradeeeeetes!!
vivim uns temps massa mercantils ....jo els regals els faig per reis, vull dir que escric la carta als reis ....la xocolata ben bona!
ResponEliminaJo també sóc de "reis"... a mi que no em vinguin amb "pares Noels" :-))
EliminaPer cert, la meva amiga, la que he mencionat al meu anterior comentari, m'acaba d'enviar per WhatsApp una foto d'un puzzle fet per ella mateixa!! Una passada i ben fàcil. Una foto d'un nino ampliada, ben enganxada sobre una cartolina gruixuda i, amb un bon cutter, retallar nou peces (és per a un nen petit) amb la típica forma de peça de puzzle... Li ha quedat genial! Jo al·lucino amb tot el que està fent ella mateixa! ;-)
Serà per xocolata!!! Ben cert això que comentes. Precisament havia fet un comentari anterior a un altre dia d'aquest calendari i comentava el que ha canviat la pel·lícula quan, per exemple, fem cagar el tió. S'ha perdut totalment el sentit d'aquest petit fet i ho hem desvirtuat totalment, sempre a favor del tema comercial. Quina pena!
ResponEliminaEstem en un món de consum, fins es diu que perquè vagi bé l'economia hem de consumir, si no no circula els diners i estem en crisi. El que passa en nadal passa tot l'any. Les celebracions antigues eren simples reunions on a força d'alegria i afecte es passava fenomenal. Ara sembla que si no hi ha regals i un bon restaurant pel mig res té valor. Jo m'apunto al club de les abraçades, els petons, "los achuchones"...
ResponElimina