dissabte, 3 de desembre de 2016

Hi ha nens i nenes que necessiten una familia

Fem gran l'acolliment
Aquests dies que ens encaminen cap a Nadal , dia a dia .....destapant una finestreta més d'aquest calendari col·laboratiu d'advent no són planers ni fàcils per tothom .....hi ha moltes criatures petites de mesos fins a sis anyets que estan vivint en CRAES , centres residencials d'acció educativa , hi són perquè les seves famílies no poden, no volen ( hi ha casos) o no saben fer-se càrrec d'elles ....fins i tot algunes han patit negligències o maltractaments i aquestes criatures estarien molt millor acollides dins de famílies , famílies acollidores que voluntàriament es dediquen a fer de famílies substitutes .....molts d'aquest nens estan malalts o be tenen alguna discapacitat ......el Departament de treball, afers socials i famílies ha engegat una campanya .......us en copio un fragment del text :
"Actualment a Catalunya hi ha més de 600 famílies acollidores, amb les quals hi estan acollits més de 1000 infants. Però encara se'n necessiten moltes més, especialment per grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional. Actualment hi ha 100 infants de 0 a 6 anys amb aquestes característiques que estan a l’espera de tenir una família acollidora.
Les necessitats de l’infant i la situació de la seva família biològica defineixen la temporalitat de l’acolliment. Pot ser un acolliment d’urgència i diagnòstic, un acolliment simple, un acolliment permanent i també existeix l’acolliment de caps de setmana i vacances, per a infants més grans i adolescents."

Si feu un clic al text de sota el dibuix podreu anar a la pàgina on s'explica i tindreu més informació i també podeu
 informar-vos trucant 012 o través de les institucions col·laborades d’integració familiar (ICIF) que col·laboren amb l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA).

I ara us regalo uns bombons de xocolata blanca perquè penseu en  la possibilitat de ser família temporal d'algun d'aquest nens


"

14 comentaris:

  1. Vetllar pel bé dels infants és una gran responsabilitat de cadascuna de les famílies i, en cas de no ser possible, per l'administració. Penso que s'hi haurien de dedicar més recursos i, a vegades, recolzar millor a les famílies per donar-los un cop de mà en la criança dels seus fills. És millor prevenir que curar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes vegades les famílies no poden , no en saben i si segurament es podria fer més , hi ha una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona servei de famílies col·laboradores , hi ha programes de habilitats parentals per a pares i mares ....hi ha l'acolliment en família extensa és a dir que si hi ha uns avis, uns oncles que se'n puguin fer càrrec però es penseu potser que només es qüestió econòmica ? no no o és quan una criatura es tutelada per l'administració és indicatiu que la família ha actuat de manera perjudicial i greu ....us quedaríeu horroritzats de les estadístiques dels maltractaments a infants menors de tres anys ......no n'hi ha prou en donar un cop de mà

      Elimina
  2. Jo també sóc de l'opinió de la CONSOL que el millor seria posar el màxim de mitjans per no haver d'arribar a tenir nens en aquesta situació però també és veritat que, ja que hi són, tot el que es pugui fer per ajudar-los s'ha de fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és complicat el prevenir.... com fas prevenció amb famílies, que n'hi ha, on els pares abusen dels fills i filles, on se'ls nega afecte o es maltracten física i psicològicament .....aquestes criatures estan tutelades per l'administració perquè el seus pares han incomplet de manera greu els seus deures com a pares

      Elimina
  3. Estic amb la Consol i el McAbeu, és com el gran recapte, i tantes i tantes oenagés... que entre tots, perquè ens fa mal el cor i perquè som humans, acabem fent la feina que hauríen de fer aquells que, des de dalt, se'n riuen de nosaltres i, en molts casos, encara ens diuen insolidaris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. en aquest cas no puc estar d'acord .....l'administració fa el que pot amb aquestes casos, que n'hi ha milers, de incompliment greu de les funcions com a pares i mares ....en alguns casos es pot treballar conjuntament amb les famílies...en molt altres malauradament s'ha d'apartar l'infant abans que sigui massa tard..la responsabilitat de cura dels infants pertany a tota la societat, si tota la societat .....no a l'administració

      Elimina
  4. Mare meva... llegeixo i no sé què dir ni què fer... és cert que ens fa mal al cor, com diu la MONTSE, és cert que desitjaríem que situacions així no passessin mai, però passen. Tant de bo aquestes criatures puguin ser acollides amb amor. Econòmicament jo no m'ho puc ni plantejar (tot i que crec que les famílies acollidores reben ajuts) però s'ha de ser psicològicament molt ben "preparat".

    Però és molt important parlar-ne, i que arribi a tothom... com més gent ho sàpiga, més nens i nenes podran ser acollits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta se't trencaria el cor si sabessis només algun drames que vivíem diàriament aquestes criatures , tens raó s'ha d'estar molt ben preparat emocionalment i ben disposat a collir i donar amor i afecte ....les ajudes són només pel manteniment d'una boca més , vull dir que no es cregui la gent que aquestes bones famílies , molt sovint ja tenen fills propis i millor que sigui així, es dediquen a fer-ho pels diners ....et deixo l'adreça d'un vídeo de fa uns anys sobre famílies acollida
      http://www.btv.cat/alacarta/respira/21138

      si com més gent ho sàpiga millor....

      Elimina
    2. Ho vaig tuitejar... se'm va ocórrer que no se sap mai per on pot sortir gent disposada a ajudar :-)

      Elimina
  5. Elfreelang, estic d'acord amb tu en que hi ha casos en que els infants no poden conviure amb la seva família. Jo volia posar l'èmfasi en que s'hi han de posar més recursos en tot el procés d'intervenció en una família per protegir a un infant. I afegeixo: recolzar el treball i pagar millor a tots els professionals, especialment a qui actuen a primera fila.

    ResponElimina
  6. He llegit el post i els comentaris i estic d'acord amb tu i amb el que dius. Hi ha moltes fsmílies d'acollida i en fan falta moltes més. No és una decidió fàcil, no ho és gens... és una gran responsabilitat, però és tan necessària,

    ResponElimina
  7. Tot just ahir a la tarda en parlava amb una treballadora social. Sembla que a la meva comarca calen famílies col·laboradores, més que no pas acollidores. Ella em comentava la dificultat que suposa aquesta tasca, ja que els infants viuen entre dos móns: la família biològica i la família col·laboradora i aquesta siutació és molt difícil de portar per les tres bandes (família biològina, infant i família col·laboradora).
    És molt dur per als infants "acceptar" que la seva família no els cuida prou bé, perquè ells estimen la seva família. I ha de ser molt dur que et separin dels pares.
    És un tema molt delicat de tractar i de resoldre.
    Gràcies per exposar el tema. Ens ha anat bé per reflexionar-hi i intercanviar opinions.

    ResponElimina
  8. Conec moltes famílies que acullen nens... i hi estic totalment d'acord. Elfrelang, no em malinterpretis.

    Només dic que quina llàstima que no tinguem un món en el que NO CALGUÉS haver de fer tot això que fem.

    Digue'm ingènua.

    ResponElimina
  9. Primer de tot posar solucions perquè res d'això passi. Fins que arribi aquest moment, tota ajuda és poca. Tots tenim molt clar que els nens són una prioritat i com a tal s'ha d'actuar.
    És un tema difícil i dur, que no tot se soluciona amb les famílies d'acollida, que hi ha sentiments oposats ... però s'ha de posar solució, sigui com sigui.

    Un bombonet i una aferradeta.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!