El pessebre de quan era una nena

Enyoro el temps de quan era una nena i embadalida mirava el senzill pessebre que muntaven a casa , primer l'avi o el pare baixaven de dalt de l'armari la capsa de cartró que contenia les figures de fang embolicades en paper de diari per tal de protegir-les .....amb el pas del temps havien incorporat també altres figuretes , aquestes de plàstic,  la rutina feia que també les emboliquéssim.....

Els rius eren fets de paper de plata , aprofitats dels embolcalls interiors  de les xocolates  ....i ben aplanats i allisats eren una metàfora de lluents rierols on la figura de la dona que rentava portava el cossi amb la bugada, les oques del pastor s'abeuraven i els ànecs nedaven sense mullar-se ni una ploma ....

Les muntanyes les feien amb llenques de suro guardades des  de temps immemorials, generació rere generació , i damunt les muntanyes surenques : les casetes petites , les mitjanes i  les grans, segons la distància que se suposava que hi havia  des dels ulls innocents i crèduls de la nena que era fins l'horitzó de suro rematat per un cel de paper blau cel amb estels llampants daurades . Aquests estels prèviament dibuixats a llapis pel pare amunt de cartolina grisa i folrada després per paper daurat
 o platejat ...

La molsa si era molsa de veritat, comprada a la fira de santa Llúcia , que antigament s'iniciava al desembre al dia assenyalat precisament ..... a mi com que era petita em deixaven fer nevar amb pólvores de talc  damunt la molsa encara fresca i també després damunt els pastors i els reis mags que eren situats a la part més allunyada del estable perquè calia fer-los avançar un passet cada dia fins el 5 de gener ....

En l'estable o establia, de suro , hi cabien el bou i la mula i el nen Jesús gairebé nuet sobre el bressol improvisat de palla....sempre li preguntava als grans perquè el papa del nen duia una vara amb una flor al capdamunt i els pares em deien que a Maria un àngel , potser el que estava damunt l'estable, li havia dit que tindria un nen i que s'havia de casar amb un home bo .....per saber amb qui la senyal seria que floriria la vara de fusta que portava ......aquest és el retall de record del pessebre de la meva infantesa ...i per acabar us deixo  una tassa de xocolata i xurros per sucar



Comentaris

  1. Preciós, ELFRI... ;-)

    T'anava llegint i era ben bé com si llegís els meus propis records. Aquelles capses amb les figuretes embolicades amb paper de diari, la cova, les muntanyes de suro... :-))

    Nosaltres teníem uns sacs vells i súper rústics (que ves a saber d'on haurien sortit i l'edat que tenien) que posàvem de base damunt la qual anava la molsa i tal... Què macos aquests records!!

    Ai, m'agafo xurros i xocolata, que a aquesta hora em venen molt de gust!! hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. si fa o no fa som de la mateixa "quinta" expressió aplicable als antics sortejos del servi militar exclusiu pels homes jiji aixó no ho entendran els més joves .....records compartits Assumpta ...per cert gairebé no se't veu pels blogs ....

      Elimina
  2. A mi també m'has fet reviure els meus propis records del pessebre de casa. També teniem figures de fang guardades tot l'any en una caixa de cartró embolicades en paper de diari, i també a aquestes principals (naixement, reis, patges, àngel anunciador...) li afegíem unes quantes de plàstic que completaven l'escena (pastors, animals variats...). També fèiem el riu amb paper de plata i el terra amb molsa que, en el nostre cas, anàvem a recollir nosaltres mateixos (aleshores es podia fer). Les muntanyes eren algun tronc de forma adient i el fons un paper (segurament d'aquells d'embolicar regals) ple d'estrelles que guardàvem també d'un any pel següent. Fa molts anys de tot això, m'ha agradat recordar-ho. :-)

    M'apunto a la xocolata amb xurros, serà un bon esmorzar. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. quin goig anar a buscar molsa al bosc! records compartits d'infantesa ...

      Elimina
  3. Respostes
    1. la família de llavors ja no existeix, jo ja no sóc nena, i si ,jo el faig però sense molsa i sense rius de plata ....

      Elimina
  4. A casa meva el pessebre sempre l’acabava fent el meu pare, en comptes de pólvores de talc hi posàvem farina. Les figures també eren de fang i primer era el portal, i cada anys s’anava ampliant amb més i més figures al final la tauleta del telèfon es quedava petita i vam traslladar-lo en un altre lloc. Ah si, i entre la molsa posàvem llums de nadal per fer-ho tot més lluminós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. farina? devia quedar ben nevat! ai pons m'he oblidat de dir que també posàvem llumetes

      Elimina
  5. M'has fet pensar també en el pessebre de quan jo era una nena...Però nosaltres , la molsa, l'anàvem a buscar al bosc, que aleshores es podia fer...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. teniu sort ...a la gran ciutat la molsa només quedava firar-se-la
      abraçades

      Elimina
  6. A casa meva, les coses passaven molt i molt igual que a la teva. Només que com a can Pons, érem de posar-hi farina per fer la neu...

    Recordo la impaciència de baixar la capsa de cartró de les figures. A vegades es veu que la demanava abans d'hora i em deien que encara no que encara no era el dia. Fins el dia de Santa Llúcia no es feia res, res de Nadal, a casa meva.

    ResponElimina
  7. tu també farina? carai....veus Carme els pessebres de fa una pila d'anys tenen molts punts en comú ....tens raó sí fins el 13 de desembre no es començava el pessebre

    ResponElimina
  8. La descripció del teu pessebre, s'assembla molt a la que podria fer del meu. Nosaltres la molsa l'anàvem a buscar al bosc per la Puríssima i després fèiem el pessebre damunt d'una taula expressa per a l'ocasió. En tapàvem els baixos amb unes faldilles de roba. Les figuretes tenien anys i anys i a moltes ja els faltaven els braços... Aquell era el nostre pessebre i cada figura escantonada tenia la seva història.
    El pessebre m'ha inspirat més d'una vegada per fer alguna entrada al meu blog. Us deixo dos enllaços:

    1) Aquesta és dels inicis del meu blog (2007),vaig fer una breu entrada referent al nostre pessebre.
    http://escorniflaire.blogspot.com.es/2007/11/el-nostre-pessebre.html

    2) Aquesta és de l'any 2015 que pensava que no em sortiria res i no em vaig apuntar a participar en aquest "Calendari d'Advent" i finalment em va sortir un relat. Us el deixo per si us fra gràcia:

    http://escorniflaire.blogspot.com.es/2015/12/el-meu-primer-pessebre.html

    Per molts anys de pessebres, de neu de farina o de polvos de talc. I per molts anys d'innocència infantil!

    Adriana

    ResponElimina
  9. Em sembla que tots hem pensat en els pessebres que feiem de petits

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars