Un poema, una cançó i uns bons consells lingüístics

Són moltes les tradicions que acompanyen el Nadal. Poemes, cançons, neules o torrons són alguns dels elements que ens ajuden a fer de més bon passar aquests dies de llargues sobretaules, envoltades de cares somrients, de la il·lusió dels més menuts, dels senyals del pas dels anys en la fesomia dels més grans i d'aquella cadira buida que, encara que ens esforcem a omplir-la dels millors records de qui l'ocupava, es fa més visible que mai.

Avui, em plau compartir amb vosaltres alguns d'aquests elements: un poema, una cançó i uns consells lingüístics que ens poden fer servei un moment o altre d'algun d'aquests dies.

EL POEMA:
Diria que Miquel Martí i Pol és un gran poeta que, utilitzant paraules planeres i estructures simples, descriu paisatges, escenes i moments de la vida. He triat aquest poema que parla del desembre amb senzillesa i delicadesa. Espero que us agradi.

DESEMBRE

Amb el desembre l’any s’acaba,
l’hivern comença, el fred és viu
i ens toca estar-nos més a casa
a esperar els dies de l’estiu.

No podem fer tanta tabola
com quan juguem a ple carrer,
però com que tenim prou coses
ens ho passem d’allò més bé.

Perquè si a casa no s’enfaden
si fem un xic de desmanec,
jugant a dins no ens cansem gaire
i estudiem com un llampec.

Desembre, a més, ens du vacances
i podem fer cagar el tió,
que si el tustem sense recança
se sol portar com un senyor.

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

Miquel Martí i Pol


LA CANÇÓ:
Tal com us vaig comentar dies enrere, un company de feina, cada any prepara un CD amb una selecció de nadales. M'ha semblat de compartir amb vosaltres aquesta bonica cançó Nit de Nadal, de Joan Rovira, una nadala intimista i delicada.



ELS BONS CONSELLS LINGÜÍSTICS:
Ara que s'acosten aquestes festes en què parlem dels Nadal, del tió, de la nit de Nadal i la cap d'any i dels reis d'Orient, aquests bons consells ens poden servir d'ajuda per parlar amb propietat i dir les coses pel seu nom i tal com ha de ser: clar i català.



I, com cada dia, acabem amb una mica de xocolata. Avui ens podem cruspir un element molt popular de la nit de Nadal, acostumat a rebre fortes garrotades: el tió.


Comentaris

  1. Moltes gràcies, Adriana. M'ha agradat molt aquesta combinació. Un poema de l'enyorat Martí i Pol, per la canalla, amb la seva tendresa acostumada. La cançó és molt maca també i els consells lingüístics molt i molt necessaris. A mi també se"m posen els pèls de punta quan sento algunes coses d'aquestes, desgràciadament, les sento ben a prop, i tot i corregir-les costa una mica, però no defallim i continuem en l'intent. Els que ja tenim una edat recordem perfectament quan tothom deia "busson" i ara no ho diu ningú, doncs sí que és possible canviar els mals hàbits.
    La nit de Nadal és una expressió molt maca i molt clara. A mi fins i tot com a expressió ja em commou. Potser perquè em recorda la nadala tradicional que du aquest nom, que a mi des de petita em feia emocionar tant que em feia plorar. "La nit de Nadal és nit d'alegria, l'infant de Maria és nat al portal...."

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi. Dubtava entre aquesta combinació i un conte que vaig escriure fa uns anys sobre la nit de Reis, però em vaig decidir per no repetir.
      Jo també penso que és possible canviar els mals hàbits, encara que costi una mica. Nit de Nadal i nit Cap d'any són fàcils de dir i de recordar. A mi el mot que m'agrada molt és "ninou", que serveix per designar el primer dia de l'any o Cap d'any.
      Gràcies pel teu comentari, Carme!

      Elimina
  2. Un post molt bo o, com diem els catalans, que "no té desperdici".
    El poema és genial. Sempre està molt bé recordar al gran Martí i Pol.
    La Nadala també m'ha agradat molt. Un aplaudiment pel teu company de feina i l'enhorabona per aquest tasca de recopilar nadales que fa cada any.
    I el consells lingüístics són ben necessaris, certament. Malgrat la broma amb la que encapçalo aquest comentari ens hem d'esforçar en parlar bé el nostre idioma, ningú més ho farà per nosaltres. De totes maneres, hem de vigilar en no passar-nos de frenada. "Feliç any" i "Reis mags" són ben correctes en català i no cal rebutjar-los només perquè "s'assemblen massa a l'espanyol". Diferent cas és el de les altres expressions, no és tan difícil dir "Fer cagar el tió", "Nit de Nadal", "Nit de Cap d'any" o "Nadal" (quan parlem d'un únic període d'aquestes festes, és clar. No cal dir que si ens referim a varis nadals, el plural és ben correcte.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé! veig que aquest post ha triomfat. De fet tot són obres manllevades d'altres autors. Respecte als consells lingüístics, aquests segurament són necessaris i potser filem molt prim a l'hora de rebutjar Feliç any o Reis mags, però no hem de tenir por de filar prim, ja que la nostra llengua molt sovint és maltractada. Me'n faig creus de la quantitat de paraules i expressions incorrectes que se senten en alguns programes de TV3, sobretot quan són intervencions que surten del guió. Els mitjans públics catalans haurien de ser molt i molt curosos.
      Gràcies McAbeu!

      Elimina
  3. M'ha agradat molt aquest post...Un poema preciós d'en Martí i Pol, una Nadala plena de coses quotidianes...
    Aquests consells lingüístics molt encertats, ja que fins i tot ho sentim dir a persones que haurien de donar exemple , tot i que a mi em molesta molt si ho veig escrit, però si la gent ho diu ho respecto, perquè són costums que de vegades costa d'eradicar...Afegeixo una estrofa de la cançó que ha posat la Carme:
    "Perquè tingui son
    aquesta nit santa,
    sa mare li canta:
    non, non, la non non".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que la gràcia de Miquel Martí i Pol és precisament el fet d'escriure sobre la quotidianitat . Respecte a la llengua, aquelles persones que haurien de donar exemple (suposo que et refereixes a persones que parlen en públic, mitjans de comunicació...) penso que haurien de ser molt i molt curoses. Corregir la gent que parla és complicat; quan m'hi trobo, a vegades me les empesco per repetir la frase amb la paraula o l'estructura correcta i així sembla menys "agressiu".
      A mi la Nadala que em té el cor robat és "anem a Betlem a veure el messies", sobretot la part de "ses blanques manetes petites com són..." que sempre l'hem cantada acompanyada de gestos amb les mans i em porta records entranyables.
      Gràcies Roser!

      Elimina
  4. Et felicito, Adriana, per aquest magnífic post! Hi podem trobar de tot i tot bo ;-))
    Jo, que sóc molt mandrosa l'hauria convertit en TRES POSTS hehehe però, sincerament, quan algú fa com tu i s'ho treballa tant, et deixa amb un gran somriure... i et fa passar els mals humors.

    El poema és preciós... Jo no entenc gens de poesia (cosa que em sap prou greu), però a en Martí Pol el puc llegir perquè ens parla en un llenguatge que tots podem entendre...
    La Nadala molt maca... (quin detall tan bonic el teu company!!)
    I els consells lingüístics boníssims i molt útils!!
    Si, a més, ens convides a un trosset de tió de xocolata, no podem demanar pas res més ;-)))

    ResponElimina
  5. No coneixia ni la cançó ni el poema. Molt bonics els dos. Pel que fa a la llengua, a banda d'algun Feliç que s'escapa, la resta la tinc controlada :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars