els amics invisibles
Falta poc perquè sigui demà i encara no tinc escrit el post. Tenia pensat parlar dels amics invisibles, dels que feiem quan erem petits a l'escola i dels que fem ara, que ja no som tant petits, a la feina, amb els amics o amb la familia; però no tinc temps. Estic escrivint a raja ploma- molt Potter- i no sé exactament que sortirà. Ja ho sé, tinc una tendència natural a no revisar , escriure tal i com em venen les idees; això explica moltes coses.
Doncs res ,volia explicar que els amics invisibles poden ser molt divertits o molt angoixants, sengons la situació. En un àmbient amb confiança i distès són una bona manera, però quan es fan per obligació poden a arribar a ser un generador d'angoixa. volia parlar-vos de l'any en que a l'escola vaig posar una caixa super grossa plena de boletes de paper de diari amb regals a dins ( no de totes ,es clar) , o de la vegada que vaig posar una pedera volcanica simulant carbó. O de quan a COU vam tenir la "brillant " idea de fer un stripe-amic invisible i anavem tots bojos per saber qui era el nostre abans de començar a treure't peces de roba . Res, us volia explicar tot això, però no hi ha temsp.
Aquest any en tenim un en familia. Encara no tinc decidit el regal ni la pista que posaré perquè m'endevinin però aquest serà dels divertits. Us deixo amb la foto del bol de la tria.
Per aquells que voleu fer una mic invisible i no us podeu veure abans, us deixo una web que reparteix els paperets i pels que tinguin ganes de fer el blocaire invisible a casa el Veí també se'n fa un.
Doncs res ,volia explicar que els amics invisibles poden ser molt divertits o molt angoixants, sengons la situació. En un àmbient amb confiança i distès són una bona manera, però quan es fan per obligació poden a arribar a ser un generador d'angoixa. volia parlar-vos de l'any en que a l'escola vaig posar una caixa super grossa plena de boletes de paper de diari amb regals a dins ( no de totes ,es clar) , o de la vegada que vaig posar una pedera volcanica simulant carbó. O de quan a COU vam tenir la "brillant " idea de fer un stripe-amic invisible i anavem tots bojos per saber qui era el nostre abans de començar a treure't peces de roba . Res, us volia explicar tot això, però no hi ha temsp.
Aquest any en tenim un en familia. Encara no tinc decidit el regal ni la pista que posaré perquè m'endevinin però aquest serà dels divertits. Us deixo amb la foto del bol de la tria.
Per aquells que voleu fer una mic invisible i no us podeu veure abans, us deixo una web que reparteix els paperets i pels que tinguin ganes de fer el blocaire invisible a casa el Veí també se'n fa un.
Et torno la visita i em coloco la cara per aquí dalt, és per cert una acuarela de la meva cara que vaig fer fa uns anys, cinc o sis.Ja tornaré per enterar-me del que proposes, M'agrada la màgia fins tinc alguns llibres d'un gran mestre amb cartes, el pare Wenceslau Ciuró, i ahir vaig gaudir de debó, no solament amb els pastissos. Ja ens veure'm. Anton
ResponEliminaHe de dir que per norma general no es una cosa que m'agradi gaire. Normalment es vol fer a la feina, i normalment et toca qui menys coneixes. No vols quedar malament i no saps que fer, una cosa que hauria de ser divertit es converteix en un petit trauma per trobar el regal. Els regals es fan perquè et venen de gust, no per obligació i a qui menys li voldries fer!
ResponEliminaAixò del strip-amic invisible no està malament, però jo no ho proposaria a can T, per sort no ens toca fer amic invisible de cap mena. Fa molt temps que no em toca participar en cap.
ResponElimina