dimecres, 21 de desembre de 2011

L'arbre de Nadal

Una de les coses que cada any esperava amb més ganes les setmanes abans del Nadal, era quan tota la family anàvem a buscar l'arbre de Nadal. A casa mai hem comprat cap avet, però sempre hem tingut un arbre de Nadal natural. Cada any tots cinc, els meus pares, els meus dos germans i jo, un cap de setmana abans de Nadal, ens vestíem de muntanya i anàvem cap el bosc. Allà, un cop arribàvem a un terreny familiar, voltàvem i voltàvem fins a trobar el ginebró més bonic i amb la forma més maca, ja que l'escollit seria el nostre arbre de Nadal. Un ginebró no és com un avet que creix dret i recte; al ser un arbust, fàcilment es torça i queda mal girbat. Pel que costa una mica trobar-ne un amb bona planta. Però cada any el trobàvem els cinc plegats. I no us penseu que ens conformàvem amb el primer que vèiem. Fins que tots no ens posàvem d'acord, no hi havia tracte i seguíem buscant. Ara aquest m'agrada a mi, però a vosaltres us sembla massa baix. Aquest és maco però està un mica tort...-però Cati, si hi posem un petit tronc al mig ni es veurà i quedarà ben dret-..que no, aquest no. Aqueeeeet vols? Però si és enorme, no sé pas com el duríem...

Anar a buscar l'arbre era riure pels descosits, tenir petites batalletes on cadascú defensava que el que ell havia trobat era el millor candidat. Eiiii...veniu aquí, correu, ja l'he trobat, aquest és preciós. Vaaaa, quina decepció, era millor el que hem vist abans. I un cop ens decidíem, veure el meu pare tallant el tronc amb una serra manual (no elèctrica!) i veure com esbufegava no tenia pèrdua. A vegades fins i tot l'ajudàvem a aguantar el tronc de l'arbre, perquè no se li mogués i pogués tallar més fàcilment. Quan ho fèiem ens queixàvem perquè ens punxàvem. Sí, els ginebrons tenen unes fulles semblant a les d'un avet, però punxagudes. Pel que si les toques et punxes. Un cop tallat, el meu pare se'l carregava a l'esquena (nosaltres fèiem d'ajudants -d'aquells que distreuen més que no pas ajuden-) i tornàvem caminant cap a casa. Arribàvem baldats i  amb les mans ben enganxoses per la resina del tronc de l'arbre.

Els ginebrons no són tan simètrics com els avets, ni tenen una forma tan "perfecta", i a més punxen; però tot i això, els trobo molt bonics i no els canviaria per cap altre. És el nostre arbre de Nadal. Al meu poble tothom fa servir el ginebró com a arbre de Nadal, perquè allà creix molt bé i n'hi ha molts. Pel que inevitablement quan penso en arbre de Nadal, veig un ginebró.

A casa cada any seguim tenint un arbre de Nadal que és un ginebró. Els meus pares segueixen anant-lo a buscar junts. Nosaltres tres (els meus germans i jo) els darrers anys ja no hi anem, perquè ja fem més la nostra i pugem directament al poble per celebrar el Nadal. Ara bé, cada cop que miro l'arbre per veure com és el d'aquest any, em venen al cap els records de l'aventura que significava anar-lo a buscar, com rèiem i que bé que ens ho passàvem.

I com que heu estat tan bons minyons i heu llegit fins aquí baix.....AQUÍ TENIU UNA XOCOLATINA! N'he posat una de xocolata negra, una de llet i una de blanca perquè cadascú triï la que més li agradi.


Dolces festes!

10 comentaris:

  1. On estigui un ginebró que els avets es retirin...molt bo! agafo la de xocolata blanca...! molt bo! el relat ...

    ResponElimina
  2. He llegit la història amb moltíssim interès per diversos motius :-))

    - Primer (ai, pobre de mí!!) no tenia ni idea de què és un GINEBRÓ, així que ho he buscat a Google i ara ja ho sé!)

    - Segon... Jo creia que eres de Barcelona!! i que per això Barcelona t'enamora... i ara veig que t'has enamorat de Barcelona de forma voluntària, amb posterioritat, en conèixer-la! :-))

    - Tercer i més important.- M'agrada molt llegir aquests records de Nadal, són tots tan entranyables, tan macos!! Qui pogués recuperar la innocència dels infants! Us he imaginat triant l'arbre, rient, queixant-vos de les punxades, arribant a casa amb les mans enganxoses... cansats, però feliços!!

    M'agafo una xocolatina, que és tan bonica com el post mateix! :-))

    ResponElimina
  3. Heheh Assumpta, que maca! Gràcies! No t'equivocaves pas, sí que sóc de Barcelona...però sempre els caps de setmana i vacances que he anat al "meu poble" (que més aviat és el poble de la mare i el poble on estiuejava el meu pare). Ara al fer-me gran ja no pujo tant, però tot el que són vacances i festes sí que hi vaig. Els meus pares hi pugen cada cap de setmana peti qui peti. Així que totes les celebracions, festes de Nadal, tot sants, pasqua, etc...estem allà! :)

    ResponElimina
  4. Ah!! Així ja sé on es van conèixer els teus pares!! I ja sé on passareu aquestes festes!! :-))

    ResponElimina
  5. Un record molt bonic i divertit, Barce!

    A mi també m'agraden els ginebrons. Són molt macos!

    I la xocolata negra per a mi!

    I una abraçada de Bon Nadal!

    ResponElimina
  6. Un record nadalenc molt maco.
    M'has fet venir al cap quan, també cada any abans de Nadal, anàvem amb els pares al bosc a recollir la molsa (el "verdet" que en dèiem el meu germà i jo) per fer el pessebre. Ja fa molt anys d'allò però m'ha agradat recordar-ho. :-)

    ResponElimina
  7. Ooh! Barce, quins records tan bonics! I els has explicat de forma genial! Ja us veia allà enmig del bosc, amb el vostre pare amb més paciència que un sant esperant a que us decidíssiu.

    A casa meva hem estat molt més de pessebre que d'arbre... i ara resulta que jo en tinc un que diu "made in china"!

    Jo agafo l'avet més negre! Que la xocolata, com més negra millor!

    ResponElimina
  8. Quan has començat a dir que era un ginebró he pensat en el que punxa! Nosaltres ho vam fer un any això de l'arbre i ja hi va haver prou, a la Sagrada Familia o a Santa Llúcia era més fàcil. Però com el porquet si que aavema collir la molsa i era per l'estil, el meu panot és més maco i més gran.
    Pillo la negra! mmmmmmm, ja se'm fa aigua la boca!

    ResponElimina
  9. em sembla recordar que algun any també n'haviem fet servir algun de ginebró. Anar a buscar molsa , i troncs per fer arbres i sorra i pedres la riu...

    Ara no em faig de pessebres però abans m'encnatava. és una tradició molt bonica

    ResponElimina
  10. Mireia, moltes gràcies per deixar-me participar en aquesta iniciativa tan maca! Un gust escriure una finestreta en aquest calendari d'advent tan particular!

    Mil gràcies a tu i a l'Assumpta!

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!