Jo també he guanyat la Champions

Hi ha un silenci expectant i molta tensió a l'ambient. Els jugadors salten al terreny de joc... (1)

Els més menuts posen uns uns ulls com unes taronges intentant localitzar els seus ídols. Comença el partit amb el servei inicial de la pilota... (2)

Primera cridòria entre la gent i aplaudiments per a fer-se passar el fred. Els jugadors, en canvi, estan ben calents doncs el partit és intens.... (3)

Un gran oh! d'admiració entre el públic! Gran jugada de combinació amb paret inclosa... (4)

Xiscles, cridòria, terrabastall, xerinola entre els assistents a l'espectacle! Golàs del Porquet!!! Un xut imparable que ha perforat la porteria rival... (5)

I mentre volen dolços confetis entre el públic jo aixeco, ben amunt, Porquet, ben amunt, la copa de campions. Hem guanyat la Champions de la Nit de Reis! (6)

(1) Cada Nit de Reis, i durant molts anys, mentre al carrer l'ambient anava creixent tot esperant la cavalcada, els més menuts de l'edifici on vivíem ens reuníem i jugàvem un partit d'allò més seriós. Mentre esperàvem que els Reis passessin just per davant de casa, nosaltres jugàvem el tradicional partit de la Nit de Reis al replà de l'entrada a l'edifici.

(2) Així, mentre al carrer la quitxalla intentava localitzar els ídols reials, nosaltres agafàvem papers sobrers de les bústies del replà i en fèiem una bona pilota, ben grossa i rebregada.

(3) Si la gent esperava veure passar els reis, tot fent-se passar el fred com podien, a nosaltres no ens calia. Suàvem de valent, i és que no era fàcil arribar a marcar doncs, a part d'intentar superar la defensa rival, també havíem d'esquivar els veïns que entraven i sortien de l'edifici.

(4) Al pas dels primers carruatges, que aixecaven els crits inicials dels assistents a la cavalcada, nosaltres ja havíem desenvolupat tot el nostre enginy. La imaginació i el saber adaptar-se al terreny de joc eren claus. Una bona paret, literal, podia deixar enrere el defensa més poderós.

(5) Ja s'acostaven els Reis! Crits al carrer i eufòria desfermada al replà de l'edifici amb aquell gol! Què bonic era veure com la pilota de paper traspassava, fulgent i rodolant, la catifa de l'entrada del replà que feia de porteria!

(6) Així que, just quan els Reis ja passaven per davant de casa nostra i feien volar confetis i caramels, nosaltres aixecàvem la copa de campions de la Nit de Reis! Aquella nit, nosaltres, ja havíem tingut el primer regal!


I com no podia ser d'altra manera us deixo unes xocolatines de campions!

Bon Nadal!