dijous, 13 de desembre de 2012

Santa Llúcia


"Que santa Llúcia et conservi la vista!"

Aquesta era la dita que l'àvia em deia sempre que li enfilava una agulla. A l'àvia li agradava cosir, però no s'hi veia gaire. Els seus ulls blaus-liles s'havien esforçat tant sempre, que enfilar una agulla era de les tasques més difícils del món.

Amb els avis de Sants anava a la fira de Santa Llúcia. Era l'inici del Nadal. Era una fira gegantina, plena de casetes de color verd i l'avi m'agafava fort de la mà, no fos que em passés com en Chencho.

Comprar la molsa, l'eucaliptus i una figureta del pessebre. Cada any una de diferent. I cada any, feiem el pessebre al despatx de casa seva, seriós i rigurós, el pessebre on no es podia jugar (en canvi els pares si que ens deixaven jugar amb el pessebre, posant-li barrufets, clics o fins i tot els cawboys del cosí).

Després, de més gran, m'agradava anar-hi sola o amb les amigues. Ja no miravem les peces del pessebre i en canvi donàvem la volta a la catedral, a totes les paradetes d'artesania.

Ara, la fira és ben petita. Sovint, les fires de Nadal alemanyes ens semblen molt més espectaculars, fins i tot la fira de pessebres de Nàpols té més nom. Però malgrat siguin poques botigues i gairebé no hi hagi artesania i ben poques parades pessebristes, cada any continuo comprant el vesc per a la mare, l'eucaliptus per casa i mirar-me totes les figures del pessebre, mil i un caganers inclosos.

Una figureta de pessebre de xocolata?


ps. Disculpeu la tardança d'aquest post. De fet, no és el que volia, volia fer fotos de la fira i demés, però sovint les coses no poden ser com les voldríem, oi?

7 comentaris:

  1. per ser un post d'última hora no està malament del tot...

    ResponElimina
  2. Estic amb en pons, per un post improvisat t'ha quedat prou bonic. Jo no hi he estat mai a la fira de santa Llúcia...

    ResponElimina
  3. Ai, en Chencho, RITS... com em feia patir aquesta escena!! Imaginava l'angoixa del pobre avi desesperat perquè se li havia perdut el net... Menys mal que al final acaba bé ;-)))

    Doncs sí, Santa Llúcia... catxis!! Que tinc una cosina que es diu Lucía, me l'he trobat pel carrer i no m'he recordat de felicitar-la, ai, ai :-P

    És petita la Fira ara?... quina llàstima. El meu record és d'una Fira enorme, plena de gent, molt, molt plena :-)

    ResponElimina
  4. M'afegeixo a PONS i LLUNA, el post està molt bé. Molt personal i ple de records.
    Llàstima que l'hagis publicat tant tard perquè de seguida sortirà el meu i aquest haurà tingut menys visibilitat que la que li correspondria.

    ResponElimina
  5. Uns records ben bonics. No tenia idea de qui era en Chencho !? Nosaltres també feiem "destroces " al pessebre . Cada any i posavem una mini barca del Tente .

    ResponElimina
  6. Jo també em disculpo per la meva tardança.
    Un post de records molt bonic!

    Jo hauria de pregar a Santa Llúcia, de cada dia hi veig menys!

    ResponElimina
  7. Al poble dels meus padrins, la menuda esgleiola romànica que hi ha enmig dels camps de cultiu, i a tocar del Segre, està dedicada a Santa Llúcia (antigament ho havia estat a Santa Maria). Així que la meva padrina, que aquest any ens ha deixat, sempre li va tenir una devoció especial. La dita amb que encapçales el post la vaig aprendre d'ella.

    Allà on sigui segur que, amb molt bona vista, vetllarà per tots nosaltres.

    Bon Nadal Rits

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!