SÓC VIRTUAL


I si envio les nadales per Whatsapp? I les canto, ja posats? M'estalvio el paper, i els segells, i la tinta... I si, a més, hi poso la foto de cap d'any? Podria enviar la de l'estiu... calla, no, la de la mona, i avanço 6 mesos, com si fos el parxís... Llavors, què en faig de les postals de paper que tinc guardades als calaixos? Sí, confetti! Les escamparé damunt de l'ordinador la nit del 24, per celebrar el Nadal al Fesisbuc i al Tuitter... I, com que tinc una bossa de roba vermella per regalar a Càritas, hi podria afegir les estilogràfiques i els retoladors de colors, que com que escric virtualment no es nota que faig mala lletra... Bé, ara només em cal treure'm del cap aquesta cançoneta pesada, "Jingle Bells, Jingle Bells..."

Comentaris

  1. Potser aconsegueixis treure't el Jingle bells del cap, però a mi cada any se m'hi posa el "White Christmas" i no paro de cantar-la en múltiples versions!! :-DDD

    No, no, no... les felicitacions escrites a mà! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Assumpta, és una reinvindicació de la personalitat envers la màquina.

      Gràcies per deixar-me participar. M'ho he passat bé. Un petó sense jingles ;DD

      Elimina
  2. Això si que són "retallades"!! No t'hauràs ficat en Política?? :)
    Jo penso que, com a bona escritora que ets, les felicitacions sempre a mà!

    "El vint-i-cinc de desembre FUM-fum-FUM,
    ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet..."
    Ja m´has fet cantar!! ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, preciosa. Canta, canta, que espanta els mals rotllos i convida gent a fer coral.

      Bessades!

      Elimina
  3. Posats a triar jo també em decanto per les felicitacions fetes a mà però les felicitacions virtuals també m'agraden. L'important és saber que algú ha pensat en tu i això sempre és d'agrair.

    El que potser no caldria és tirar confeti per sobre l'ordinador, no? :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha ehem... jo és que estava pensant en les molletes de torradeta i galeta que sovint "cauen" damunt del teclat... Ja només hi faltaria confeti :-DDD

      Elimina
    2. Em pregunto si seria capaç de llegir després de tanta festa ;DDD

      Elimina
  4. Aquell que té uns instant, i te´l regala, és ja una mostra d'afecte. Cal dir que les de paper encara ens fa il·lusió rebre-les, són ben poques. Jo mantinc la tradició i les envio. Les escric personalitzadíssimes, i després el segell. i cap a la bústia. També ho faig virtualment, perquè és dels amics virtuals, dels qui desconec l'adreça, bé, l'electrònica, ja fa el seu paper!!!
    Una abraçada "cantireta"!!!!

    ResponElimina
  5. JO ho faig correr tot. Alguns anys les faig a mà a mà ( vull dir que les faig jo, manualitats) sinóles compro i les envio i sempre en faig de virtuals.

    Tal i com diu la Dafne, qui té un instant i te'l regala tant és com ho faci.

    ResponElimina
  6. Com siguin, cantireta, d'una persona com tu segur que seran mooolt maques! virtuals i tot. n'estic ben segura...

    Jo vario, algunes a mà algunes per mail... :)

    ResponElimina
  7. perquè ja no queda ningú que escrigui postals de nadal, oi? es tan poc sostenible...

    ResponElimina
  8. Sí, Pons. JO. I també en suport virtual, que no sóc (tant) friqui ;)

    I la mala lletra, la canvio amb una estilogràfica preciosa que tinc a casa.

    ResponElimina
  9. Jo fa anys i panys que ja no faig nadales manuals... coses dels temps que corren... Però més que per whatsapp ara pots recitar-les directament per l'Skype o el Facetime!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars