Un Nadal amb Dickens
2012, any del bicentenari! Dos-cents anys del naixement del brillant escriptor anglès, Charles Dickens. Un dels més grans “defensors” del que anomenem “esperit del Nadal”... tant, que jo m’atreviria a dir que s’ho va “inventar ell” o, al menys, tal com ho viuen al món anglosaxó... Creieu que exagero? Doncs seguiu llegint...
A Anglaterra, durant la reforma protestant, alguns sectors més puritans rebutjaven la festa del Nadal per la seva vinculació al catolicisme. Fins i tot hi va haver un edicte, l’any 1647, que prohibia la celebració del Nadal. A l’Amèrica colonial també hi va haver zones en que no estava permès celebrar aquesta festivitat.
Al segle XIX les tensions sectàries a Anglaterra havien anat desapareixent i alguns escriptors britànics van començar a preocupar-se del Nadal imaginant-lo com un temps de celebració sincer, fent esforços per reviure la festa.
El llibre de Charles Dickens “A Christmas Carol” (Cançó de Nadal), publicat l’any 1843, va tenir un important paper en la “reinvenció” de com celebrar el Nadal, fent èmfasi en la família, la bona voluntat, la compassió, la generositat, etc.
En un moment històric amb unes grans diferències socials -els pobres passaven gana i fred al carrer, mentre que els molt rics estaven envoltats de luxes-, Dickens va voler, a través de la seva obra, que la societat anglesa prengués consciència de tot el que s'havia de canviar.
L'èxit va ser tal que, a partir de llavors, cada any, per aquestes dates, Charles Dickens publicava un nou conte de Nadal. En català tenim una magnífica edició a "Tots els contes de Nadal" en traducció de Xavier Pàmies que val la pena llegir.
Per cert, perquè veieu que tampoc sóc tan exagerada, la ressenya de Tots els contes de Nadal que us he enllaçat comença dient: Després de l’impacte enorme de la publicació de Cançó de Nadal el 1843, l'aparició de les històries nadalenques de Charles Dickens era tot un esdeveniment anual a la Gran Bretanya de mitjan segle XIX. Els contes de Dickens van arribar a ser tan influents que se'ls considera part fundadora de la mateixa estètica de la celebració de Nadal als països anglosaxons.
Al lector de l'època li agradaven tant, que molts altres autors, amics i companys de Dickens, que moltes vegades publicaven conjuntament amb ell reculls de contes o fins i tot alguna història compartida, havien escrit també els seus contes de Nadal, per exemple Elizabeth Gaskell o Wilkie Collins.
Les adaptacions cinematogràfiques de la Cançó de Nadal han estat molt nombroses:
- La primera versió data de l'any 1901 i es va titular "Scrooge or Marley’s ghost"
- La versió muda més popular és de l'any 1910, titulada, com el llibre "A Christmas Carol"
- De l'any 1935 és aquesta versió ja parlada que duia el títol de "Scrooge"
- I moltes, moltes més, amb actors, dibuixos, versions musicals... En voleu veure una de sencera sense emprar massa temps? Uns 25 minuts. Són tres vídeos i l’adaptació, en dibuixos, de l'any 1971, és molt bona. En total els tres vídeos duren menys de mitja hora i això no és res per gaudir d'aquest gran clàssic de la literatura mundial. Jo no us penso explicar l'argument de la història ;-) Si voleu, aquí el teniu, en anglès, subtitulat en castellà.
- La darrera versió, en 3D, de la Disney. Aquí en teniu el trailer... per si voleu comparar amb les de fa més de cent anys ;-)
I com ja sé que tothom que passa per aquí és molt bona gent... Agafeu, agafeu bombonets!! ;-))
A Anglaterra, durant la reforma protestant, alguns sectors més puritans rebutjaven la festa del Nadal per la seva vinculació al catolicisme. Fins i tot hi va haver un edicte, l’any 1647, que prohibia la celebració del Nadal. A l’Amèrica colonial també hi va haver zones en que no estava permès celebrar aquesta festivitat.
Al segle XIX les tensions sectàries a Anglaterra havien anat desapareixent i alguns escriptors britànics van començar a preocupar-se del Nadal imaginant-lo com un temps de celebració sincer, fent esforços per reviure la festa.
El llibre de Charles Dickens “A Christmas Carol” (Cançó de Nadal), publicat l’any 1843, va tenir un important paper en la “reinvenció” de com celebrar el Nadal, fent èmfasi en la família, la bona voluntat, la compassió, la generositat, etc.
En un moment històric amb unes grans diferències socials -els pobres passaven gana i fred al carrer, mentre que els molt rics estaven envoltats de luxes-, Dickens va voler, a través de la seva obra, que la societat anglesa prengués consciència de tot el que s'havia de canviar.
L'èxit va ser tal que, a partir de llavors, cada any, per aquestes dates, Charles Dickens publicava un nou conte de Nadal. En català tenim una magnífica edició a "Tots els contes de Nadal" en traducció de Xavier Pàmies que val la pena llegir.
Per cert, perquè veieu que tampoc sóc tan exagerada, la ressenya de Tots els contes de Nadal que us he enllaçat comença dient: Després de l’impacte enorme de la publicació de Cançó de Nadal el 1843, l'aparició de les històries nadalenques de Charles Dickens era tot un esdeveniment anual a la Gran Bretanya de mitjan segle XIX. Els contes de Dickens van arribar a ser tan influents que se'ls considera part fundadora de la mateixa estètica de la celebració de Nadal als països anglosaxons.
Al lector de l'època li agradaven tant, que molts altres autors, amics i companys de Dickens, que moltes vegades publicaven conjuntament amb ell reculls de contes o fins i tot alguna història compartida, havien escrit també els seus contes de Nadal, per exemple Elizabeth Gaskell o Wilkie Collins.
Les adaptacions cinematogràfiques de la Cançó de Nadal han estat molt nombroses:
- La primera versió data de l'any 1901 i es va titular "Scrooge or Marley’s ghost"
- La versió muda més popular és de l'any 1910, titulada, com el llibre "A Christmas Carol"
- De l'any 1935 és aquesta versió ja parlada que duia el títol de "Scrooge"
- I moltes, moltes més, amb actors, dibuixos, versions musicals... En voleu veure una de sencera sense emprar massa temps? Uns 25 minuts. Són tres vídeos i l’adaptació, en dibuixos, de l'any 1971, és molt bona. En total els tres vídeos duren menys de mitja hora i això no és res per gaudir d'aquest gran clàssic de la literatura mundial. Jo no us penso explicar l'argument de la història ;-) Si voleu, aquí el teniu, en anglès, subtitulat en castellà.
- La darrera versió, en 3D, de la Disney. Aquí en teniu el trailer... per si voleu comparar amb les de fa més de cent anys ;-)
I com ja sé que tothom que passa per aquí és molt bona gent... Agafeu, agafeu bombonets!! ;-))
No se m'hauria ocurregutmai que hi poguéssin haver tantes versions d'aquest clàssic. No sabia que disney n'hagués fet una fa poc.
ResponEliminaQuina bona cara aquest bombonets!!!
Un post boníssim.
ResponEliminaTornaré, que hi ha molta teca per aquí (i no em refereixo als bombons). :-))
Pots intentar-ho tot el que vulguis Assumpta, però no aconseguiràs que m'acosti a un llibre de Dickens com a mínim durant aquesta meitat de la dècada...
ResponEliminaMolt interessant. M'ha agradat molt la versió de l'any 35. Moltes gràcies i agafo un parell de bombonets, o... tres, he he.
ResponEliminaMIREIA.- I tant!! :-)) I adaptacions amb The Muppets, per exemple, i obres de teatre, contes adaptats per a petitons... Dickens és gran!! :-DD
ResponEliminaMAC.- Moltes gràcies!! ;-)) M'hi vaig estar hores per fer-lo, ho reconec, però m'ho vaig passar tan bé!! I això que el dia abans no tenia ni idea encara de sobre què fer el post! ;-)
Hi he posat una pel·li sencera de més d'una hora... però també una de dibuixos (molt ben adaptada!) d'uns 25 minuts ;-))
De bombons pots agafar els que vulguis! :-DD
PONS007.- D'acord.. anem a començar la mentalització per la segona part de la dècada :-DDD
JOSEP LLUÍS.- Ja suposava que aquests vídeos antics et farien molta gràcia a tu, que també ets molt dickensià!! ;-)) Agafa tants bombonets com vulguis, carinyet!! Smuaaaaaac!!
No podia faltar Dickens aquest Nadal!
ResponEliminaAgafo un bombonet que, amb tants, es queden on no s'han de quedar :)
Aferrades!
LLUNETA.- Allí on passo jo, passa Dickens!! :-)) Fa un temps em va donar per Van Gogh... ;-))
ResponEliminaAssumpta, estàs en tot (i en Pons que s'ho perd). Agafo un bombó, que hi ha confiança.
ResponEliminaALLAU, Em feia gràcia que ho veiessis ;-)) I tant, agafa tants bombons com vulguis! ;-)
ResponEliminaAlgun dia en PONS s'adonarà del que s'està perdent :-))
Uau! Molt interessant, el post. No tenia ni idea de res del que expliques. Sabia que el senyor Carles Dickens tenia el llibre aquest dels contes de Nadal perquè algun cop n'haviem parlat però de tota la resta ni idea. Dels vídeos, només n'he mirat el primer i el que més sobta és com ha evolucionat el cine!
ResponEliminaMBOSCH.- Ja veus quines coses tan interessants que aprens a la catosfera!! ;-))
ResponElimina