dilluns, 16 de desembre de 2013

El caganer






En un pessebre ha d'haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca y una mula
y mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer.

Hi ha d'haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d'un foc rogent.

En un pessebre hi ha d'haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l'infern.

Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.

També hi ha d'haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l'Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d'haver,
hi ha d'haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s'estigui dret.

No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d'haver
en un pessebre hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi un caganer.
---------------------------------------------------

I uns d' una mica més de dolços :)


 

15 comentaris:

  1. Que bo, recordo molt aquesta cançó i m'encanta. Agafo xocolata.....ummm

    ResponElimina
  2. Està molt bé aquesta cançó, jo també la recordo i també m'encanta... estic copiona, eh?

    Com podria deixar-me la xocolata? Un bon troc que n'agafaré...

    ResponElimina
  3. Ara, si em permeteu que sigui una mica tiquis miquis trobo que és una pena que amb tanta gent que canta ningú s'hagi preocupat de corregir aquest "hi ha d'haver-hi" mira que era fàcil suprimir el primer HI i no influïa gens l'adaptació a la tonada.

    Però sobretot ha d'haver-hi, ha d'haver-hi un caganer... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, el "HI ha d'haver-HI" a mi també em fa una mica de... ufff...

      Elimina
  4. Una divertida cançó de Nadal, m'ha agradat recordar-la. :-))

    I la CARME té raó, dels pronoms febles val més no abusar-ne. Com de gairebé tot en la vida, el millor és la mida justa... amb l'excepció potser de la xocolata. :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la teva excepció, Mc!!!

      Elimina
    2. Hehehe... què bona és l'excepció! :-))

      Elimina
  5. Mira tu, una cançó que no havia escoltat mai, molt divertida!!

    Ha d'haver-hi un caganer i xocolaaaaaaata!! ;)
    Aferradetes.

    ResponElimina
  6. està sonat l'Albert Pla, però es un sonat divertit

    ResponElimina
  7. Jo al Pessebre de casa mai hi poso caganer, però la cançó és divertida i s'enganxa moltíssim (ara ja l'estaré cantant tota la tarda!) :-DD

    Però mira, de caganers de xocolata d'aquests de davant de l'Ajuntament n'agafo un parell, apa!... Mmmmmmmmm deliciosos!!

    ResponElimina
  8. Una nadala amb humor. No faig pessebre però penso que és una tradició curiosa i interessant, no deixa de ser una representació d'una història.

    ResponElimina
  9. És la figura més important de totes! (i no vull pas ofendre a ningú...) però sense el caganer, el pessebre no tindria sentit..... hehehe!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, vols dir que no exageres una mica? No sé què diria l'amic Francesc d'Assís si llegís això :-P

      Elimina
  10. Aquesta cançó m'agrada molt, és molt nostrat el caganer

    ResponElimina
  11. El caganer aporta al pesebre senzillesa, humanitat, catalanitat i un toc d'humor, que sempre va bé!

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!