El record d’aquelles nits de Nadal



Vigília de Nadal, la mainada petita, la tarda es fa llarga, costa de passar. Il·lusió, molta il·lusió, per la trobada del vespre. Grans i petits, tots esperen que sigui l’hora. Els d’Olot i els de fora, tots preparen la vetllada.
Què faran? La trobada familiar per celebrar el Nadal.

A casa els avis, al pessebre de l’entrada, Sant Josep i la Mare de Déu, el bou i la mula, tots esperen, pacientment, l’arribada del nen Jesús.

A la cuina, les espelmes ja estan preparades. N’hi ha de tots colors, de més llargues i de més curtes. Això sí, totes amb el cartronet per evitar que els regalims de la cera poguessin cremar les mans del cantaires.

La manduca també és a punt: el pa i les tomates, l’embotit, la xocolata i els melindros, la nata i els torrons. El beure arribarà més tard. El portaran de fora.

I el tió? Ja el tenen preparat. El tió ha d’estar ben calentó que així fa la cagarada més grossa. Ja fa dies que l’escalfen, abrigat amb la manteta.

I els bastons? Vares d’avellaner o de salze, primetes, tallades i ben polides que no en surti cap estella; que ningú no prengui mal. Amb tanta colla, s’ha de vigilar.

Els avis ho tenen tot a punt. El pis ben calentó per no passar fred, que l’hivern és dur i no fa un clima convenient.

Toquen el timbre. La nora disposada a ajudar a fer el sopar; el fill que  muntarà les taules. I el nen. El nen, neguitós per veure si ja hi ha les cosinetes. Una mica més tard arribaran els altres: les filles amb els gendres i les nétes. Totes i tots amb una il·lusió d’espant. I uns o altres hauran recollit la tieta que, ben contenta, s’afegeix a la xerinola familiar.

Quan els néts arriben, van de dret cap la cuina, fan un petó a la iaia i, després, cap al menjador a saludar l’avi que els respon amb el seu tiri-riu-riu-riu tot pessigant-los el sotabarba. I és que l’avi els saluda així.

La iaia ja fa estona que barrina qui portarà el nen Jesús. Sempre ho fa el més petit de la colla, però s’ha de vigilar que ningú no tingui gelosia. I si hi poséssim més d’un nen Jesús? No, no pot ser, també ho han d’entendre. Sempre pateix, ella.

La canalla volta, d’aquí cap allà. Sembla un formiguer. I la tieta pensa quin enrenou, no paren mai quiets.

Les petites es neguitegen.

-       Iaia, quan farem cagar el tió?

-       Hem d’esperar una miqueta més. Primer hem de fer la processó.

-       I qui portarà el nen Jesús?

-    Farem una cosa: una portarà el bressol i l’altra el nen Jesús. I la més petitona, el portarà l’any que ve que ja caminarà, ara encara va a coll.

La més petita, ben tranquil·la, ja amb el pijama posat pica de mans.

I corre-cuita tots cap a l’habitació dels avis. S’ordenen de petit a gran i encenen les espelmes.

-      Compte que no us cremeu! –diu l’avi-

-      Els grans cap a darrera –diu la iaia-.

-      Som-hi?

Comença la processó, a poc a poc i bona lletra que són molts de colla i el camí és molt curt.

Anem a Betlem a veure el Messies

Anem a Betlem i l’adorarem

Ses blanques manetes petites com són

Essent tant petitetes, formaren el món...

Un cop a l’entrada, al davant del pessebre, les nenes hi posen el bressol i, amb molt de compte, el nen Jesús a dins.

-      Al·leluia! Jesús és nat –diu l’avi amb un to de veu cerimoniós-.

I acaben de cantar la cançó. Després van a fer cagar el tió i tornaran a venir a resar i a cantar més cançons... 
El record d'aquelles nits de Nadal

On tot era especial

On el temps m’era igual
Un any més... recordant que no hi sou
 

(Aquest és el conte de Nadal que vaig fer per als meus germans el Nadal de 2007. M'agrada compartir-lo recordant els que no hi són entre nosaltres per celebrar aquestes festes.)
 

La xocolata que us ofereixo és un record de les figueretes de xocolata que, quan érem petits, ens cagava el tió: ampolles de cava, cigarretes, monedes, llapissos de colors... Algunes ara es considerarien poc apropiades per als infants, però formen part del que vam ser. Preneu-ne una si us ve de gust! 


Comentaris

  1. Quin conte més maco, et porta uns quants anys enrere. :-))
    Igual que les cigarretes de xocolata, a mi també me les cagava el Tió. :-DD

    ResponElimina
  2. Quins records més macos! Jo segurament sóc molt més jove, però els meus Nadals crec que eren similars als teus! I els cigarrets de xocolata que no faltessin!! :D

    ResponElimina
  3. Molt tendre aquest conte i tan real als meus records ... gràcies!!
    Prenc una cigarreta de xocolata i et desitjo unes bones festes!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  4. Un conte preciòs que m'ha portat a la meva infantesa als nadals de casa l'àvia.

    ResponElimina
  5. ara a les capses dels cigars de xocolata què hi posen? imatges de gent hipergrassa, o què?

    ResponElimina
  6. Un conte per ser explicat al costat de la llar de foc. Bon Nadal!

    ResponElimina
  7. Quin record tant bonic! M'has fet recordar les nostres nits de quan erem petits

    ResponElimina
  8. Quins records tan entranyables!!
    Què ben descrits aquests moments d'emoció :-))

    Ostres, el meu pare ho cantava això:
    "Ses blanques manetes petites com són
    Essent tant petitetes, formaren el món...


    ... i a mi m'agradava més!! :-))

    Hehehe farem una cigarreta de xocolata :-DD

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots pels vostres comentaris. Així era la Nit de Nadal a casa nostra mentre van viure els meus pares. La petitona del conte, que és la meva filla petita, encara ho va viure així i ara té 19 anys.
    Ara ho celebrem d'una altra manera, però mantenim viu encara l'esperit dels nostres Nadals.
    Ha estat un plaer formar part d'aquesta idea del Calendari d'Advent!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars