Nadales 2ona part

I si ahir, vaig posar nadales i amb els Pogues, era una mica fora del habitual, avui en tenim més de versions o no versions per alguns de qui mai ho hauríem pensat. El "tamborilero" la trobo genial en totes dues. En Dylan sempre tan seriós, que només sembla de vegades que faci un mig somriure com si tot el pes del món recaigués a les seves espatlles, el boss, que no para de riure, sempre està amb un somriure, aquells esbojarrats de Liverpool, que ja només en queden dos i el Raphael. I no totes les nadales han de ser nyonyes i emotives tirant a carrinclones i amb ferum a resclosit i com tretes d'una peli de la Meg Ryan i en Tom Hanks.







Comentaris

  1. Tots com de la família... Dylan, el Boss, els Beatles... el Raphael, crec que vaig patir-ne una sobredosi en un temps llunyà d'aquest tamborilero... però en fi, reconec el seu prestigi...

    Bones i divertides nadales... Joana!!!

    ResponElimina
  2. Admeto, com dius al post, que jo no hauria pensat mai escoltar una nadala cantada per algun d'aquests artistes que ens has triat en aquests dos dies. Molt bones, algunes d'aquestes versions!

    ResponElimina
  3. veig cert favoritisme cap en Dylan

    ResponElimina
  4. Carme:
    Del tamborilero em sembla q totr els q tenim una edat l'hem patida.

    McAbeu:
    No són les nadales més sentides. No tenen aquella veu de fakset.

    Pons:
    Favoritisme cap el Dylan no, el meu favoritisme va cap a l'altre. Ara de'n Dylan tampoc renego

    ResponElimina
  5. Carme:
    Del tamborilero em sembla q totr els q tenim una edat l'hem patida.

    McAbeu:
    No són les nadales més sentides. No tenen aquella veu de fakset.

    Pons:
    Favoritisme cap el Dylan no, el meu favoritisme va cap a l'altre. Ara de'n Dylan tampoc renego

    ResponElimina
  6. estic amb la Carme, tots son com de la familia, pero no parlar del incombustible Raphael!!! ;)

    ResponElimina
  7. Li hauré de passar a ma germana la d'en Bruce! És la seva preferida :-))

    ResponElimina
  8. M'han agradat molt la primera d'en Dylan i la del Springsteen. Tria deu haver estat un feina per trobar-ne laguns de tant originals.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars