EL REGAL DE NADAL

Sebastián y Clementina2007-05-120003
Des de què en Biel té us de raó que sempre ha passat el mateix: la seva mare, de tarannà alegre i rialler, cau malalta quan s’acosta Nadal. De petit no acabava d’entendre la malaltia de la mare, no estava refredada, ni tenia mal de panxa, què és el que l’hi passava a ell quan es posava malalt; la mare només tenia ganes de plorar i d’estar estirada, estava molt trista. En Biel petit, ho trobava estrany, com podia estar trista la mare per Nadal? Per ell era l’època més alegre del món: tenia vacances a l’escola, feia cagar el tió, a casa dels avis venia el Pare Noel —els avis no eren catalans i al seu país i anava aquell senyor panxut i vestit de vermell a repartir regals, com els avis ara vivien a Barcelona el Par Noel els duia els regals a Barcelona —i també passaven els reis. On era la tristesa dels Nadals?
En Biel va anar creixent, i cada cop feia més preguntes sobre l’estranya malaltia de la mare: aquella tristor que només tenia pels vols de Nadal.
Quan va ser una mica més gran, devia tenir uns dotze anys, el pare el va convidar a fer una passejada pel bosc que hi havia a prop de la casa. Anirem a buscar pinyes per pintar i guarnir , l’hi va dir. Varen sortir tots dos en acabar de dinar, la mare quasi no havia menjat i s’havia retirat a descansar. El pare tenia un posat seriós que ell va atribuir a la preocupació que tenia per la mare. Varen caminar una estona en silenci, fins que arribar a una clariana. El pare es va asseure en tronc caigut i li va fer un senyal per què s’assegués al seu costat:
—Vols saber que li passa a la mare, oi?
—Si, pare. Sempre que arriba Nadal cau en aquesta tristesa que la posa malalta, per què?
—Un parell d’anys abans que naixessis tu la mare estava embarassada del nostre primer fill
—Un germà gran? —En Biel obre els ulls com a taronges
—Una germana, per ser exactes. Una nena que havia de venir al món uns dies abans Nadal. La mare estava boixa de contenta, mai l’he vist tan alegre com en aquella època; es passava el dia cantant i rient. Estava preciosa. —Els ulls del pare s’humitegen per les llàgrimes que es volen esmunyir galtes avall. —Ho tenien tot preparat. Aquells havien de ser els Nadals més feliços del món. El dia que la teva germana havia d’arribar al món va caure una nevada molt forta, com ja ni es recorda, mai més he vist nevar amb tanta intensitat. El camí a l'hospital va ser llarg i difícil, la mare va patir molt, tant que en arribar ja no li quedaven forces per res. Pel camí va perdre el coneixement i no es va despertar fins al dia de Nadal.
—I la nena?
—La nena... la nena no ho va poder aguantar i quan va naixé ja era morta. La mare mai ha pogut oblidar que ella es va desmaiar i no la va poder ajudar arribar aquest món, se sent culpable.
—Però la mare no en té cap culpa, pare.
 —I tant que no, Biel, però ella pensa que si i per això quan s’acosta la data de l'aniversari de la nena es posa tan trista.
—Com es deia?
—Ona. La teva germaneta es deia Ona.
Aquella historia quedà gravada a la memòria d’en Biel.
Aquest any, però tot ha canviat. Som a volts de Nadal i la mare d’en Biel només fa que cantar i riure, està alegre, contenta, com mai el seu fill l’havia vist. Dur a coll una flassada rosa que embolcalla una carona somrient. La petita Ona, té una setmana de vida i està a punt per viure els seus primers Nadals. L’avia no pot deixar de mirar aquella coseta que neguitosa es remena als seus braços. En Biel ha tornat l’alegria a la seva mare. Li ha fet el millor regal de Nadal que mai s’hagués pogut imaginar: ha tingut una nena preciosa que ha nascut el mateix dia que la seva germaneta. Una nena que ha portat la felicitat perduda a una llar d’on mai hauria d’haver marxat.

<<<<>>>>

SI heu arribat fins aquí os mereixeu una mica de xocolata. No us baralleu que n'hi ha per tots!

Comentaris

  1. Oh! quin conte més bonic! la tendresa dels petits, la màgia del Nadal que ha fet que l'Ona neixi justament com l'altra Ona. Jo també volia escriure un conte per un dels meus dies del calendari d'Advent, però ens poses el llistó molt alt, bruixeta...

    Un aplaudiment!!! Com que sóc la primera d'arribar, em menjo l'estrella...

    ResponElimina
  2. Ai, Bruixeta... que se m'ha fet un nus a la gola... i de poc que no em cau una llàgrima... Pobre marona trista quan pensa en la filleta que ha perdut!

    Gràcies a Déu que la vida, a través d'en Biel, tan bon nen, li ha donat una segona oportunitat :-)

    És preciós, preciós.

    Agafo xocolatina, que té molt bon aspecte :-))

    ResponElimina
  3. M'agrada que acabi bé, és el que tenen de bo els contes. :-)
    I aquest mostra tota la màgia del Nadal, res més adient per encetar aquest Calendari d'Advent 2014. Molt emocionant i molt bonic, Bruixeta!

    M'agafo un trosset d'aquesta xocolata que fa tan bona pinta. :-))

    ResponElimina
  4. Ha acabat bé si, però ha trigat un munt d'anys!

    ResponElimina
  5. Comencem l'advent amb la llagrimeta. Una història molt emotiva.

    ResponElimina
  6. per trista que sigui la realitat sempre queda un punt per estar esperançat, les coses de vegades s'arreglen i tenim una segona oportunitat de ser més feliços.
    Una molt bona història per començar l'advent.´

    ResponElimina
  7. uiii, llagrimeta.... jo és que sóc molt sentimental. Emotiva manera de començar el calendari. Agafo el mue trosset de xocolata que encara falta una mica per sopar

    ResponElimina
  8. Un conte molt bonic per a aquest temps, no sempre succeeixen les coses quan les volem ... però la vida ens dóna sorpreses que són difícils d'explicar.

    Veig que encara queda xocolata ... una micona per a mi!! ;)
    Salut i aferradetes, que no manquin ☺

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars