dissabte, 20 de desembre de 2014

EL REGAL DE REIS AMB MAJÚSCULES

No començaré com la cançó del Serrat, per que jo no tenia 15 anys, ni em voltaven somnis encara d'adolescent, tot just en tenia quatre i dels somnis d'adolescent encara em faltava molt!

Els reis, em van portar la NANCY, i aquí ja va estar tot fet, reis i aniversaris, ja estaven resolts. La meva primera Nancy, que encara viu, portava el vestit rosa, un de rosa de satí llarg de festa, l'abric de visó blanc i un vestit de punt de color verd poma claret, ah! i els seus postissos i trenes molt hippies. I la meva Nancy, igual que faria jo amb el temps, va anar augmentant el seu vestuari, sants, aniversaris i els reis, postaven sempre vestidets de la Nancy, que jo volia per ella. La meva àvia, li va fer un matalasset per que pogués dormir i descansar. Els reis, un any, li van portar el seu "baul" Nancy viaja por el mundo. I així també podia venir de vacances amb mi.








La família de la Nancy, va anar augmentant i també les seves amistats, que és molt cosmopolita i tenia amigues com ella, però en d'altres colors.


I com que ja m'he entretingut prou jugant avui, una miqueta de xocolta anirà bé pel cervell



16 comentaris:

  1. Que maco que aquella primera Nancy encara estigui viva avui en dia. És nota que va ser un GRAN regal :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I pobre del que li faci a la meva Nancy! Sóc capaç de deixar-me les ungles llargues per esgarrapar-li la cara ;-) La Nancy i els seus vestidets encara també sobreviuen!

      Elimina
  2. Quins records!! Jo també vaig tenir una Nancy!! Ja era més grandeta, potser ja tindria 9 o 10 anys, però m'encantava! Tenia un conjunt de pana, de jaqueta i pantaló... i fins i tot va arribar a tenir un abric de pell blanc! (sintètic, és clar, que nosaltres som molt ecologistes) hehehe... La millor nina de la història! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. La millor nina, per que a hores d'ara, no és una nina queca i nyonya i ensucrada, els vestits poden ser passats de moda.

      Elimina
    2. Ai, que no havia agafat xocolata!! hehehe... m'anirà bé d'aperitiu abans de dinar... nyam, nyam!!

      Elimina
    3. Bah! totes les modes tornen, JOANA! :-)
      Em va fer tanta il·lusió la meva Nancy!... puc recordar perfectament aquella sensació de que els Reis l'havien encertat de ple! (i jo ja "ho sabia"... des dels 7 anys, pobreta de mi, és el que té ser la petita de la classe, que les "grans" parlaven massa) però la il·lusió encara la tenia igual! :-)))

      Elimina
  3. jo no vaig tenir mai una Nancy , ma germana sí.....quins temps! de fet em cau molt millor la nacy que aquella barbie pija

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era la Nancy, la nina que totes les nenes volien ser de grans!

      Elimina
  4. Jo vaig néixer massa aviat... les meves cosines tenien Nancy's... jo vaig tenir una "cosa" que es deia Tressy mini maniquí, la precursora de la Barbie, que li creixia el cabell, però era més aviat lletjota. Als 45 anys els Reis em van portra la meva primera Barbie (i última) :D

    Agafo una miqueta de xocolata! nyammmmm, que bona!

    ResponElimina
  5. La Nancy, torna a existir, no tan maca, en pots tenir una de nova i també una altra Barbie, per que no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. perquè ara ja tinc 7 ninos i nines de carn i ossos, a qui regalar-los Nanci's, barbies, pilotes de futbol, cotxes, cuinetes... ep, sense fer distincions, eh? que una de les nétes juga a futbol millor que el Messi, hahaha!

      Elimina
  6. Ei, jo també vaig tenir una Nancy i un Selene! Ningú recorda la selene, oi? Era la Nancy que venia de les estrelles i l'hi brillaven els ulls i tenia el cabell lilos. Mireu, mireu quina angunia que feia.http://youtu.be/sAX2Y6T7rG8. El més bo és que la recordo més que ala nancy. També vaig arribar a la Barbi però ja era massa gran .I el nenuco QUE CUCO! no el recordeu o les barriguitas. plego que m'enrotllo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai, que amb la tabket em lio per fer coses que sempre faig a l'ordinador. Que la Selene a mi ja em va agafar grandeta, quina casualitat Selenita!!! Rexordo l'anunci a lantele

      Elimina
  7. Jo no vaig tenir mai cap Nancy, per edat, però em queien bé... un regal que dura en el temps i que porta mols bons records.

    ResponElimina
  8. No et sorprendrà saber que jo era més d'un altres tipus de joguines que no eren la Nancy, no? :P Recordo amb especial apreci el Tente i el Lego.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!