diumenge, 7 de desembre de 2014

Fem cas al cor

Aquell aeroport perdut de la mà de Deu, on les inclemències del temps retardaven sense data el retorn a casa, va fer que aquelles dues ànimes coincidissin en aquell espai, prou petit, com per començar a parlar de banalitats que acceleressin el temps.
Junts varen fer mans i mànigues per trobar com tornar a casa i ser a temps a la taula de nit bona, una nit així no es pot faltar.
Fàcil no ho va ser, barat tampoc, fins i tot poc ètic alguna vegada, però varen arribar a temps. L’abraçada de comiat deixava un nus a la gola, aquelles hores havien marcat a foc recons del cor que donaven pas a dubtes sobre la vida que portaven.
Les famílies reunides, les taules ben parades amb tot a punt, però no va ser prou motiu com per no agafar el telèfon i fer allò que potser no està bé, però que des del egoisme d’un mateix no es pot fer d’altre manera. 
Va ser una nit bona molt diferent, la primera  que passarien junts dels últims vint anys, recordant sovint, com la varen començar.


12 comentaris:

  1. Si no féssim cas del cor, la vida podria ser molt trista, però no hem d'oblidar la part racional, perquè no podríem tirar endavant! Digue'm passada de moda, però un fifty-fifty, seria el millor!

    ResponElimina
  2. Jo, com la MONTSE; també sóc de fer cas al cor però sense deixar del tot de tocar de peus a terra. De totes maneres, sembla que als protagonistes del conte els va anar bé deixant-se anar, així que me n'alegro per ells. :-))

    ResponElimina
  3. fer cal al cor està molt bé com posar el cor i estar al cas també , bona proposta nadalenca , bon post Joan.....mmmmmm xurros amb xocolata desfeta!

    ResponElimina
  4. Una bona història de Nadal... I aquesta xocolata, ara a mitja tarda és un gran temptació!!!

    ResponElimina
  5. Sempre hi ha que fer cas al cor, ell té raons que la raó no entén ni vol entendre ;)

    ResponElimina
  6. Caram! i tant que és una història ben diferent!!... (reconec que m'ha quedat curiositat per saber què van fer els que esperaven amb la taula parada...)

    Aquesta xocolata és mooooooolt temptadora... :-DD

    ResponElimina
  7. Les emocions intenses, i l'estrès ho és, desperten sentiments. Molt romàntic tot plegat.

    ResponElimina
  8. No es diu que “Per Nadal tot s’hi val?” o no era així? xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noooo, Pons, era per Carnaval! però vaaaa, admetrem pop com animal de companyia! ;)

      Elimina
  9. Si finalment els va sortir tant bé, se'ls ha de perdonar :)

    ResponElimina
  10. Un bon final per a un començament realment complicat ;)

    Té una pinta aquesta xocolata...mmm!!

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!