La llumeta de Nadal
 |
| Publicat al 2009 a Relats Conjunts |
L’esperit de Nadal ens ha tocat i ahir començava a caminar un nou calendari d’advent. Aquest any una mica apressat , quasi sense voler... un parell de comentaris d’en Pons engegaven la maquinaria. Posts de crida i una resposta espectacular, inesperada. En una setmana tots els dies complets. Un any més és confirma que allò que fa d’aquest blog un lloc especial són les persones.
Em fa il·lusió que aquest blog
que va començar com un espai individual s’hagi convertit en punt de trobada, en una excusa perquè
compartim i busquem bons desitjos. Un
espai on hi cap tothom: creients, ateus, nadalencs de solera i passavolants. .
L’ Assumpta va ser la còmplice perfecte, quan al blog era a punt d’apagar-se en
va fer revifar la flama.
Cada any intentem que aquest blog sigui un projecte comunitari. L’ evolució ha
sigut molta des del inicis; de compartir les propostes d’alguns blogger a obrir
el blog a tothom. Hem pensat que encara
hi ha un pas més per fer. Un espai més per compartir i aquest és el dia
de Nadal. Tradicionalment i com a creadora del blog sempre he tingut l’honor –
i el repte- de fer el post de Nadal. L’any passat finalment vaig aconseguir
convèncer a l’ Assumpta que amb el seu treball constant calia que fes un post de Nadal . Aquest any
però, i seguint la trajectòria del blog ens agradaria que el post de
Nadal, el de punt i final d’uns dies
compartits fos conjunt. Quina millor manera que acabar tots plegats!
Ens agradaria unir en un sol
post els nostres desitjos . Us demanem que si us bé de gust ens envieu un correu amb una
frase, unes paraules, un desig que vulgueu compartir amb tots. No cal que s'hagi escrit cap post per fer-ho, si passeu
per a qui i voleu compartir amb nosaltres només cal que ens ho feu arribar. Us
estem esperant!!!
Preneu un bombó mentre penseu el desig....
 |
| Una caixeta especial per diabètics. A la teva salut, Pons! |
He trobat molt emocionant veure que en menys d'una setmana hem omplert el Calendari! Com diu molt bé la Mireia "allò que fa d’aquest blog un lloc especial són les persones"... La catosfera és un lloc ple de bona gent, de gent participativa, a la que agrada interactuar... Alguns heu agafat fins a tres dies! Altres dieu "no sé pas què faré, però apunteu-me!"... i això és genial!! :-)
ResponEliminaEnguany, la MIREIA ha tingut una idea que a mi m'ha semblat boníssima i és fer el darrer post entre tots i, quan diem entre tots, vol dir no tan sols aquells que hagin fet algun post sinó també aquells que entreu a llegir... Envieu-nos un desig, un somni, un pensament per Nadal... amb tots ells es farà el post del dia de Nadal! :-))
Gràcies de nou! ;-)
Mmmmmm... què bo aquest cor de xocolata!! hehehe
Jo també vaig quedar ben impressionada amb les ganes de tot plegats!
EliminaSempre que algú em demana un desig per aquests dies, em ve al cap una anècdota que vaig llegir fa anys i que em sembla molt adient. He demanat ajuda a Mr. Google per recordar-la exactament i us la copio a continuació:
ResponEliminaEl Nadal de 1948, una emissora radiofònica de Washington va telefonar a diversos ambaixadors per preguntar quin era el seu desig per a aquelles dates tan assenyalades:
- "La Pau al món", va respondre l'ambaixador francès.
- "Llibertat per a tots més enllà de l'imperialisme", va matisar el seu col·lega rus.
Quan va arribar el torn de l'ambaixador britànic, sir Oliver Franks, aquest va contestar:
- "Són vostès molt amables. Desitjaria una capsa de fruites confitades".
De totes maneres, no m'apunteu les fruites confitades com el meu desig per a l'últim post, ja me'n pensaré un de millor i us l'enviaré per mail. :-)))
Molt bona Mac.
EliminaSoc culpable de tantes coses! :P
ResponEliminaGràcies per capseta sugar free, però ves a saber què hi ha a dins, potser està buida XD
Jo que només vaig escollir un sol dia perquè em feia mandra treballar i ara em feu pensar un tros de post extra... Alguna cosa hauré de fer.
PD: Gran anècdota la que ens porta en McAbeu!
Pons, com pots pensar que posaria una caixeta buida, home. Que no sóc tu :)
EliminaPensarem un desig... Per descomptat. I ja us avanço que no serà cap capsa de fruites confitades, tot i que són boníssimes i l'anècdota encara més.
ResponEliminaL'esperem Carme
EliminaPosaré la neurona a treballar per pensar un bon desig :)
ResponEliminaNosaltres també l'hi haurem de posar per pensar com fer-ho
EliminaXocolata, xocolata!!!!
ResponEliminaÉs el teu desig ?
EliminaAquí, la mandrosa més mandrosa de la catosfera! ara em fareu pensar un desig? Concret com la capsa de fruites confitades? Abstracte com la pau al món? hmmmmmm... processant!
ResponEliminaUfff, no estic tant segura que siguis la mandrosa més mandrosa ;)
Eliminaquina casualitat que hagis posat la foto de la meva primera participació a Relats conjunts. I en quan al desig el tinc molt clar i és que l'any que ve ens podem tornar a trobar en aquest blog un grapat de boixos per les lletres.
ResponEliminaBon advent
Desig apuntat
EliminaBentornat! I sort que n'hem tingut del pons007, si és que en el fons és bon noi :)
ResponEliminaMolt en el fons, rits!
EliminaLa rits es pensa que soc un bon noi hahahaha!
ResponEliminadissimules bé
EliminaM'apunto al desig, ja us l'enviaré per mail.
ResponEliminaAi, ai ... que ja me n'anava sense el bombó!! ;)
Aferradetes ☺
L'estarem esperant sa lluna
EliminaÉs el primer any que hi participo i ja m'he encantat a l'hora de comentar. Agafo un bombó i vaig a fer un repàs de tots els post ;D
ResponElimina