dissabte, 13 de desembre de 2014

Nit de Santa Llúcia

La Nit de Santa Llúcia és l’esdeveniment més important de la literatura catalana i en català. La van crear, durant el franquisme, els fundadors de la desapareguda llibreria Catalonia i ara se’n encarrega Omnium Cultural.

Crec que els Premis que s'atorguen la Nit de Santa Llúcia, tot i que tenen ressò, mai se’ls ha acabat de donar la importància que es mereixen, lluny d’altres premis mediàtics, populars o de gran dotació econòmica...  Però en canvi, son d'aquells que et toquen ben endins: es premia la literatura catalana, en totes les seves vessants. Els més importants son el Premi Nadal a narrativa i el Premi Carles Riba, de poesia. Però si en vull destacar algun, en destaco el Premi Josep Maria Folch i Torres, de novel•les per infants. Des de petita, a l’escola llegíem llibres d’autors catalans i escrits en català, i recordo com em fixava quan duien escrit que eren guanyadors del Premi Folch i Torres. Estaven editats per La Galera i sovint amb els dibuixos preciosos de la Pilarín Bayés. El Zoo d’en Pitus o Anna, van ser llibres que em van captivar molt i molt.

Som el que som i en temps de Nadal, també ens premiem i tenim cura de les nostres lletres, que ens fan ser també tal i com som.

Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

(Carles Riba)

ps. I mentre esperem que s'atorguin els Premis a l'impressionant Liceu, endolcint-nos amb també les ben nostres catànies de Vilafranca!


7 comentaris:

  1. La literatura catalana no té res a envejar a qualsevol altra literatura, encara que alguns lectors catalans no s'ho acabin de creure.

    Molt maco aquest poema de Carles Riba... i molt bones les catànies!! :-))

    ResponElimina
  2. memorables premis literaris! um agafo un parell de catànies...

    ResponElimina
  3. Un bon poema de nadal, de Carles Riba... i si no em traieu les catànies del davant... me les acabo totes... aviso!!!

    ResponElimina
  4. No sabia que El Folch i Torres és donés per Santa Llúcia. Grans llibres els de la Galera :) Vaig aprendre alguna catània

    ResponElimina
  5. Magnífic post, RITS! :-)

    M'agrada moltíssim aquest poema de Carles Riba... crec que el posaré a la revista parroquial! No en trobava cap que m'acabés de fer el pes i aquest és preciós.

    Crec que mai, en aquest calendari, s'havia dedicat un post a aquests premis de literatura en la nostra llengua... m'agrada!... Igual que m'agrada la deliciosa catània que m'estic menjant hehe

    (Per cert... tinc una veïna que es diu Lucía i mai, mai, me'n recordo de felicitar-la... si no fos per aquest post teu, ni hagués recordat que ja ha passat!) :-DD

    ResponElimina
  6. Catànies fetes amb estèvia suposo...

    ResponElimina
  7. Un bon tast de Nadal amb aquest poema.

    Per cert, no he provat mai les catànies, imagino que molt bones!! ;)

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!