dijous, 4 de desembre de 2014

NOSTALGIA


I fins dijous no em toca, però avui dimarts ja faig el post i ja està, una cosa que ja tindré feta, per que demà dimecres, segur que no la puc fer. Com sempre, i mira que tinc tres posts per fer, no sé de que fer-lo. O potser sí, però com que no fa fred, no fa Nadal i costa i això que tot just era Tots Sants que ja vaig veure una botiga que posava "Bon Nadal", coi! però si encara no hem menjat els panellets! I com que no fa fred, sembla que no ve de gust tot això del Nadal. Els carrers fa dies que ja tenen els llums, però fins aquesta setmana que no ha refrescat, es feia estrany passejar pel carrer Pelai en màniga curta i els llums oberts, com s'ho deuen fer a l'hemisferi austral, que poden anar a la platja el dia de Nadal? La Nochebuena, deu ser com una revetlla de Sant Joan? No ve de gust menjar turrons i polvorons quan fa calor.
 Així doncs, tot queda distorsionat com la imatge de la finestra, els records que tenim, sovint no són del tot reals, sinó que el pas del temps els distorsiona, és com allò de no hi ha núvia lletja, ni casament pobre, ni mort dolent. Els anuncis de la tele, no sé el motiu, passen a ser nyonyos i carrinclons, familiars i "emotius", han de fer saltar la llagrimeta, no se suposa que ha de ser un temps d'alegria i felicitat? i aleshores per quins set sous han de fer posar trista a la gent? Els anuncis de joguines no, no són així i els de colònies, que proliferen de manera exponencial tampoc, en aquests tothom és molt guapo, molt sexi i seductor, com si la gent no es posés colònia la resta de l'any! Potser no i jo vaig mal fixada, per que com que una servidora sí que es posa colònia sempre, penso que tothom se'n posa i en gasta sempre. És clar, la meva realitat també és distorsionada i esbiaixada, no veig la tele, no veig anuncis i això fa que arribarà el dia Nadal i serà una sorpresa, Que bé! Així podré fer cagar el tió i no me n'hauré ni adonat! Però si que vaig pel carrer i cada any hi ha menys aparadors guarnits i menys carrers, com no canvi després de la puríssima, el tema aparadors!

Però, el tret de sortida oficial de la preparació pels Nadals és la puríssima, a partir d'aquesta data ja tothom es posa molt nerviós.

I com me n'he adonat que ja s'acosta Nadal i amb ell tradicions tan nostrades com el tió, el caganer, el tortell de reis, anar a esquiar, menjar fins a no poder dir ni fava, sobretaules eternes i un no acabar d'altres coses més, com el cine-exin, el cine sin fin? Divendres i dissabte vaig exercir de tieta dels petits, ja em van demanar que posés el tió i que així li vagi donant de menjar cada dia i que jo la vigília de Nadal estomaqui al pobre tronquet i el dia següent els porti a casa seva el que la soca ha cagat, una soca que caga, que escatològics que som!
De sobtada, aquesta tarda, he vist que hi havia quelcom de diferent, la llum era diferent, i en mirar per la finestra, he vist que les ombres també, les ombres en la finestra que veig de casa estant, eren més allargassades, el color de la llum havia canviat, i qui hi deu viure en aquella finestra?, tota la vida aquí i sense saber-ho, tampoc em treu la son, no aniré amb esperit nadalenc a que em fotin un moc! reprimiré els meus impulsos de voler conèixer al qui viu darrere d'aquella finestra, que ara a mitja tarda queda en penombra i fa que hi hagi més ombres i com que de vegades la foscor fa por i les ombres poden amagar monstres i l'home del sac, així doncs, continuaré com fins ara, sense conèixer al veí del davant!

I el Nadal és sobretot, sobretot, sobretot, NOSTÀLGIA, de vegades,moltes vegades, de res, i de moment, fins ara, i fins que no es digui el contrari, la nostàlgia, és a blanc i negre, per que? per que ho dic jo, quin millor motiu pot haver-hi? Ah! i la música és en cinta de casset! Les generacions que vindran, ja crearan la seva pròpia nostàlgia i no serà a blanc i negre, ja no existeix per a ells. Quan el meu nebot gran, era petit, com que li havíem explicat que la tele era a blanc i negre i veia les fotos de petits que eren a blanc i negre, un dia, em va deixar caure com qui no va la cosa, clar, com que veieu en blanc i negre! 


I malgrat tenir les maquinetes aquestes i tenir el joc de la lliga de cada temporada nou, els nens continuen volent i demanant per reis un futbolí, aquí teniu una imatge de com seran els futbolins del futur, estaran inspirats en el partit Sevilla-Barça d'enguany, de vegades, a l'inspirador se li pot cridar: "Esto no es un campo, es un futbolín" i per això es fan futbolins amb un equip que porta la samarreta del Barça, però la que és molt antiga, amb la que jugava en Kubala.


I com que el canal nostàlgia, per avui ja ha arribat a la seva fi, per que abans la tele s'acabava, no durava in eternum, podeu servir-vos el que us vingui de gust, sóc una mica animalot i us he deixat una mica de mam per acompanyar la xocolata, que no són xocolatines, ni bombons massa de disseny però està molt bona també!


20 comentaris:

  1. Sort que no sabies de què fer la entrada... Vols dir que has deixat material per tractar en els altres dos posts?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranqui Pons, q em costa escalfar, però quan ja agafo carrerilla!

      Elimina
  2. Ha, ha, ha, pons!!!

    Estic, d'acord, Joana, que el Nadal és sobretot nostàlgia... De res o de Tot, a vegades hi ha nostàlgia fins de les coses que tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat tenir ànima de drapaire, no sóc massa nostàlgica, està clar que com més grans ens fem, més coses tenim per recordar, i també recordo i evoco moments passats, però mai pensant que van ser millors que les coses que puc ara.

      Elimina
  3. Quin post tan bonic i tan original!!! :-)) Noia, m'ha encantat!

    Gairebé, més que "llegir-te" era com si fos asseguda davant teu i t'escoltés aquestes reflexions en veu alta, amb un somriure als llavis... recordant aquest Cine Exin (jo no el tenia, però mon germà sí), les fotos en blanc i negre (com l'Assumpteta petita del meu avatar hehe... genial l'anècdota del teu nebot) i la música de casset!

    T'ho PROMETO, ahir en Josep Lluís (el meu marit) va anar a comprar piles per un radiocasset Sony que jo adoro, que fa uns 20 anys que tinc (quan el vàrem comprar crec que ja la gent anava amb CD's, però tampoc era res estrany) i em va fer il·lusió pensar en tornar-lo a tenir a punt... feia més d'un any que no tenia piles, pobret!

    Ai, bé... és que el teu post m'ha motivat a xerrar :-DD

    Molt maco, de veritat, molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, agafo de tot, xocolata i una copeta de licor :-DD

      Elimina
    2. haurien de tornar els aparells que tinguessin opció per piles, i si marxa el llum?
      està bo el licor de cassis!

      Elimina
    3. Visca les piles!! :-))
      I boníssim el licor!! :-))

      Elimina
  4. La nostàlgia no ha de ser "nostàlgica" per força. Com tu demostres al post, es pot recordar amb un somriure als llavis. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-) :-) Tinc nostàlgia de la carn picada dels canelons que feia ma mare per Sant Esteve!!!

      Elimina
  5. Estic d'acord amb en MC, millor recordar amb un somriure als llavis, encara que a vegades costi....

    ResponElimina
  6. Amb el mam que ens has deixat, potser no sabrem ni que és la nostàlgia. Ah i amb el tema nens, no paren mai de demanar....i sempre ha de ser per ara mateix

    ResponElimina
  7. No cal que te'l beguis tot de cop, pots triar i anar prenent, hi ha més dies que llanguanisses!

    ResponElimina
  8. Jo passo de l'alcohol però n'agafo dos de xocolata, puc? Bona la sortida del 'Àlex!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al proper ja haurà cafè amb llet i refrescs i sucs!

      Elimina
  9. Tot i que no sembli Nadal, se't veu molt animada!! ;)

    Agafo una micona de xocolata per diluir la nostàlgia.
    Salut i aferradetes!! ☺

    ResponElimina
  10. m'ha agradat moltíssim aquest post tant original, nostàlgic, i amb una mica d'humor, ple de tantes coses!

    ResponElimina
  11. Ai, la nostàlgia... i és que els sentiments hi són i no podem fer-hi res...

    ResponElimina
  12. Caram! Déu ni do, per ser que no sabies que fer! ;D
    Aquestes dates sempre ens posen tovets.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!