dilluns, 14 de desembre de 2015

LA CARTA ALS REIS!!!!!

Abans que la Mireia fes la crida anual al calendari d'advent, hi vaig pensar en que no havia dit res encara i les dates que estàvem es tirava el temps a sobre, d'altra banda em feia mandra o no en tenia ganes. Però quan la Mireia va fer la crida, un ressort dins meu, de forma totalment autònoma, va triar dos dies, com sempre sense saber de que coi anava a parlar, ja veurem que explico i tampoc he de deixar els mals costums, com el calendari d'advent!!!

Com sempre, s'acosta el dia de publicar l'entrada i jo ni tenir ni la més mínima idea de que posar en aquesta "pàgina"en blanc del calendari que em toca a mi. Tenia una vague idea de que volia parlar, no em vull repetir d'altres anys, així que on no arriba la memòria, sí arriba arxiu del bloc i he anat a repassar de que havia parlat altres anys, que ningú pensi, mira-la! pobre ja repapieja i explica el mateix de sempre. Potser. serà el mateix de sempre, amb el Nadal, no es pot ser gaire original, a no ser que vagis a passar els Nadals a una platja exòtica i com no és el cas i aquest any encara més... 

El tema guanyador pel post d'avui, és La Carta als Reis, això ja s'ho imaginava tothom, només per que el títol en aquest aspecte és força explícit. 
El sistema pel qual es regeix el tema del Reis Mags, es basa en una mecànica molt fàcil i la prova d'això, és que els nens, fins i tot els més petits saben aprendre-la de forma immediata i no erren mai, cosa que posaria en dubte el sistema d'ensenyament, on els petits sí que fallen.

Abans de passar a exposar com funciona això, cal dir, que s'escriu a mà, res de correus electrònics, ni whatsapps, ni penjar fotos del que vols a la "nube", doncs fins aquí podríem arribar! la nostra alcaldessa, ja s'ha cruspit el Nadal, per substituir-lo pel Solstici d'Hivern, ara no perdrem una altra tradició! Així, doncs, la carta en paper, que ja en venen als estancs i papereries amb l'adreça dels rodanxons, per que clar, el fet d'estar tot l'any inactius i sense fer res els provoca obesitat, mal exemple pels menuts, tres paios que viuen plegats, mengen molt i no foten brot en tot l'any. La canalla, es deu pensar que es passen el dia enganxats a la vídeo consola o veient la tele, vés a saber que els passa pel cap a les criatures!!!!
La carta, cal que compleixi uns requisits mínims, i malgrat aquests 3 senyors siguin Reis Mags, són de la reialesa i cal que ens adrecem a ells amb educació i humilitat i encara més, si el que volem, és que ens portin tot allò que ens passi pel cap, tot i que siguin les coses més esbojarrades i impossibles, no parlo de pau i amor a la terra i als homes de bona voluntat. És d'obligat començar amb el següent encapçalament: Queridos Reyes Magos de Oriente, així és com jo l'escrivia, en castellà, ara es poden acceptar altres opcions més normalitzades lingüísticament (paraula inventada per mi) parlant, com per exemple Estimats o Benvolguts Reis Mags d'Orient. Ah!!!oblidava dir que al sobre si l'impremta no ho ha posat, cal escriure A SS MM Els Reis Mags d'Orient, no fos cas que no arribés al seu destí i els donem la culpa a ells, sants barons!!!!
Doncs, bé, ara ja podem començar a demanar per aquella boqueta que Déu Nostro Senyor, ens ha donat, la meva, no és molt gran, però no calla mai, el que volguem demanar, cal deixar-ho plasmat per escrit a l'interior de la carta, hom es pot ajudar dels catàlegs dels grans magatzems i botigues, si no té prou idees i massa desitjos. Jo m'ajudava del catàleg del Corte Inglés i dels anuncis de la tele. En el meu cas, hi havia alguns regals que mai em van portar, com la bicicleta, me la van regalar els meus pares un any pel meu sant i anys després uns amics del que els és aliè me la van robar de dins del pati de casa a Castelldefels. Tampoc em van portar mai el "maletin de la señorita pepis", no sé per que demanava això, o potser si mai m'ho haguessin portat, ara aniria pintada com una mona, per que des de petiteta n'hauria aprés i no com ara que no sé maquillar-me, i no em pinto. També demanava uns patins, que finalment un any sí em van portar, i un microscopio 2002, de gran ayuda en los estudios. Jo demanava per mi i també pels meus germans i cosins i pares i avis, demanava, el que volia a cada lloc. També és imprescindible, dir que ens hem portat molt, però que molt bé i que no hem fet enfadar als pares ni als mestres. Aquest període de temps, és quan la mainada es porta millor, per que sinó es porten bé els reis passaran de llarg de casa seva.
Ara ja podem passar a tancar el sobre, però abans cal llegir la carta als pares, per que donin el vist i plau del que demanem i que aquells rodanxons una mica sense criteri del que necessiten les criatures els ho portin. Així, entre nosaltres, crec, que algú des que jo tancava la meva carta i no arribava a Orient, feia allò tan lleig de violar la correspondència i esborrar la bicicleta i el maletí de la pepis, sinó de que no m'ho van portar mai!!!! En fi, que jo demanava moltes coses, tantes, que crec, que si un any m'ho haguessin portat tot, hauria tingut joguines i regals de reis per unes quantes vides. 

Amb el sobre tancat, es deixa la carta ben guardada fins el gran dia d'anar a portar la carta als reis en mà i que et facin la foto de rigor, si no es fa aquest ritual, no es garanteix que els regals arribin al seu destinatari, és a dir, JO. Una tarda de les vacances de Nadal, els nens aniran amb les mames o papes o avis o qui sigui a portar la carta als reis. Hi ha molts "vivales" que diuen ser els autèntics per entabanar la quitxalla, a mi em portaven als de veritat, ni patges, ni sicaris, els de veritat. Així, la cara de satisfacció de saber la feina ben feta, es pot apreciar a la foto, que queda per la posteritat.


Ja només cal esperar que la carta arribi a destí i arribi el dia de reis, per poder llevar-se molt aviat i despertar als pares, que deu fer poc qua han anat a dormir. A casa meva els deixàvem, conyac i torrons, i pels camells aigua, pa i fruita. El dia reis, hi ha molta feina, obrir els regals, fer oooooohhhh!!!! és el que jo volia!!!! i buscar la bicicleta! esmorzar i sortir esperitats a fer la ronda i acabar a casa a dinar per poder jugar amb els reis.

Alguns dels regals que els reis m'han portat al llarg de tots aquests anys:

Aquesta nina, es deia Carolina, la de cabell caoba, per que era el més proper al moreno com jo, per mi i la rossa per la meva germana com ella. Aquesta nina, ha sobreviscut moltes peripècies, fins que un dia li vaig els cabells, per que el meu nebot Àlex, li feia por i li deiem la pollosa, després de més de 30 anys rondant pels armaris de casa, tenia els cabells com els quissoflautes, Ara la podria haver posat de moda, la nina antisistema, amb rastes i una samarreta ratllada.


Pocs anys després, va arribar la que va destronar a la resta de nines, la Nancy i tots els seus vestits i complements, actualment té 45 o 46 anys i està com el primer dia, i sense necessitat de passar per quiròfan. Quan em mori vull que la posin amb mi al taüt, faré com els faraons egipcis, que els enterraven amb totes les seves pertinences, només que no sé si m'hi cabran al adossat que tinc a Sant Andreu. Després de la Nancy, els reis portaven vestits i complements i la carta als reis va passar a fer-se amb el minillibret dels vestits de la Nancy, vaig ampliar la bibliografia per la feina i fer recerca.


Ara, serà una mica com els passatemps de McAbeu, només que tindreu la solució en forma gràfica

Mai no m'han portat els reis un viatge a Nova York, per tant la foto no és feta per mi.
Si continueu trobareu pistes.



Jo que els únics que faig són els del passatemps nadalenc del calendari d'advent.


Sé que aquesta primera pista del següent enigma, potser és difícil.


 Amb aquestes que segueixen ja la cosa comença a estar més clara, oi?




Doncs, no, no és el Scrable, és l'Intelect, però clar, qui vol ara un Intelect en castellà o un Scrable ni que sigui en català, tenint l'Apalabrados a l'ordinador, a la tablet i al mòbil?



I si de petita em van portar el Microscopio 2002, de gran ayuda en los estudios, de més gran, em van portar aquest "llibret" de gran ayuda en los estudios, també i de lectura molt amena. Quin universitari demana un llibre de bioquímica? Regals pràctics, com els mitjons, les samarretes i les calcetes o calçotets segons el sexe i les tendències de cada un!



I si hi ha alguna afició, doncs ho tenim tots molt més fàcil, per que si no has pogut fer la carta als reis, els rodanxons, no s'obliden de ningú i també tenen regals, així poden tirar de beta, com que ho saben tot, mai no els tindràs repetits, saben molt bé, que portar a tothom a cada lloc i que no es repeteixin els regals, així, mai podràs tenir per reis dos regals iguals, per que és el que està de moda o és l'últim que ha sortit. Jo a estris i demés equip per poder practicar aficions, sempre n'he tingut tirada i sóc fàcil de poder regalar.
I si a sobre i eres!!!!




Que també ens agrada jugar als grans!!!!!



I ara, només ara, podeu menjar la xocolata. Recordeu que els reis també poden portar carbó!

12 comentaris:

  1. Ens ho has explicat tat bé, tot això de la carta, dels Reis i de tots el procediments a seguir, que segur segur que ho farem mooooolt bé.

    Moltíssimes gràcies!!! Jo m'agafo el bombó de més a l'esquerra, aquell que se li veuen trossets d'ametlla... com que arribo primera, puc triar!!!!

    ResponElimina
  2. Si seguint aquestes instruccions els Reis no ens porten res és que ens hem portat molt, però molt, malament. :-)))

    Un post genial que, a aquesta hora, no pot acabar millor que amb un bombó de cafè. :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap nen del Calendari d'advent sense joguina!!!!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  3. Doncs a mi em sembla bé que es canviïn les festes religioses per festes paganes. Visca el solstici d’hivern! Visca Hold Nickar!

    Un respecte pels reis mags! Com que no foten brot? Es passen tot l’any fent les joguines! O qui et penses que les fa sinó, eh?

    Avui en dia els reis mags ja parlen català, això del castellà era abans amb la dictadura i tal...

    Algun dia explicaré la part història de la carta als reis que es el detall que li falta en aquest post tan complet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les joguines les fa el senyor Matel, gioci preciosi i altres així, per que d'altra banda, els reis mags serien xinesos, i totes les joguines serien imitacions barates.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  4. Ostres, quin post tan "currat" si seguim les teves indicacions, segur que els Mags ens portaran tot el què demanem... Quines Nancys més guapes, a mi com que no devia seguir bé les normes epistolars i m'agradaven molt les nines, me'n portaven alguna d'aquelles que duraven fins que deixaven de ser-ho!
    Ara, de gran, les meves cartes deuen ser perfectes, perquè tinc una petita col·lecció de Mariquitas Pérez,(9) que eren les nines de les nenes riques d'abans i són una monada. Si, ja ho sé, no són catalanes, però ja les embolicaré amb una estelada!!!
    Amb els enigmes i trencaclosques, passo de llarg, tinc més sort amb les endevinalles...
    Per cert, Carme , he posat una altre possible solució!

    ResponElimina
  5. com m'has fet recordar les cartes, les cartes als reis màgics escrites a mà .....de l'enigma ni papa ni que tinc les neurones fetes pols .....genial post Joana deliciós i educatiu quasi com el que s'aprèn menjant una xocolata dolça

    ResponElimina
  6. Perdona que comenti tan tard, JOANA... vaig llegir el post al seu degut moment (quan el vas publicar hehe) però em vaig entretenir i, quan ja tenia mig comentari escrit, que era ben llarg, no sé què vaig fer -no va ser culpa de Blogger, no, vaig ser jo mateixa- que m'ho vaig carregar. Vaig pensar que ja tornaria i no he pogut fins ara :-)

    El que deia és que el post és molt bo! :-)) Recordo aquells sobres de la carta als Reis amb allò de SS. MM. que m'encantava! Era com si fossin unes lletres màgiques que, si no hi fossin, la carta que -tal com dius- havia de ser feta a mà! faltaria més!- no arribés als seus destinataris.

    Bona lletra, explicar bé que has estat bona nena i que creus que et mereixes alguns regalets hehehe... quins records!

    I la Nancy! Jo també la tenia! I encara recordo alguns dels seus vestits. Tenia un conjunt de pana, de jaqueta i pantaló que era una cucada... i un abric de pell (sintètic, clar, que la meva Nancy era molt ecologista) de color blanc amb el que estava súper elegant... Mira que tinc 53 anys i encara em vindria de gust comprar-me'n una i anar-la pentinant i comprant-li vestidets :-DD

    Jo mai vaig tenir el maletín de maquillatge de la Srta. Pepis, però sí EL JOYERO de la Srta. Pepis... de fet, en vaig tenir dos!! Perquè un any els reis de casa meva i els de la meva padrina es van fer un embolic i en vaig tenir dos... Un el vàrem anar a canviar a una botiga que eren amics dels Reis i feien coses així hehehe.

    Quins records tan macos!! :-))

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!