Poema de tot l'any

Potser no caldria esperar Nadal per dir aquesta mena de coses, ja que ens serveixen per sempre, però potser cal aprofitar les ocasions i entre elles, per què no? També Nadal per a dir-les.



Entre tu i jo, amic o nou vingut,
ni cap distància ni cap diferència.
Tots som iguals i naixem nus.
És bo recordar
que tot ho tenim en préstec:
la casa, la roba i sobretot la vida.
Només ens pertany
l'amor i l'acolliment 
que ens brolla de dins 
per repartir-lo,
per compartir-lo,
per fer-lo créixer...






Comentaris

  1. És teu el poema, CARME?
    És preciós, emotiu, carregat de bondat, de bones intencions, senzill, clar, directe, generós... m'ha agradat moltíssim i el títol, encertadíssim :-))

    Ohhh! quins bombons més xulos! Tenen una pinta deliciosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha tenen una pinta deliciosa i n'agafo, és clar!! Mmmmmmmmm :-)))

      Elimina
    2. Sí que és meu, el poema... Podria dir que és com voldria ser i sentir. No vull pasxdir que sempre ho aconsegueixi. Aprofitem el Nadal per intensificar aquests sentiments.

      Elimina
  2. Ho diem més per Nadal però tens tota la raó que no ho hauríem d'oblidar cap dia de l'any. Un poema molt maco! :-)

    ResponElimina
  3. És veritat que tot l'any hauríem de pensar així, però per si de cas, val la pena que per Nadal en fem memòria...
    Bonic poema, Carme!

    ResponElimina
  4. No cal ser el més ric del cementiri, veritat?
    Un bon poema en tots els sentits. Gràcies, Carme. Aquests dolços tenen molt bona pinta, n'agafo un.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, i tant! Allà res no serveix de gran cosa...

      Agafa, agafa... a mi m'encanten aquests...

      Elimina
  5. S'han de dir cada dia, esclar. Però hi ha a qui li costa tant, que com a mínim per Nadal.
    mmmm, què bons!!!!

    ResponElimina
  6. Gràcies Carme, per aquestes paraules tan certes, i tan oblidades per molts. Tot ens ha estat deixat, però la cobdícia de l'home, vol fer creure que ho té en possessió eternament. Quina llàstima, que el món no senti l'amor; tot i així, sortosament, encara hi ha qui fa créixer l'amor, i no el retalla!!! Meravellós, Carme!!! He d'entrar més sovint, perquè amb vosaltres, carrego la motxilla!!!

    ResponElimina
  7. L'amor, quan m'és s'utilitza més n'hi ha . Que més volem, quelcom que no s'esgota!

    ResponElimina
  8. El vuit del sobre es per què el post es del dia vuit? O per què es el vuitè Nadal del blog? O per què el sobre està buit?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars