Segon diumenge d'Advent... encenem la segona espelma...


Sssssssshhhh... M'agrada mirar les espelmes enceses... Les petites flames es mouen amb el més lleu pas d'aire al seu costat, amb una respiració... És relaxant, dóna calma. Al menys a mi em fa aquesta sensació i m'hi passaria una bona estona... A vosaltres també us agrada mirar-les?

Després d'encendre aquesta segona espelma, reflexionem una mica sobre la frase d'avui...

"La persona que no està en pau amb si mateixa, serà una persona en guerra amb el món sencer" Mahatma Gandhi

Encara que no es vegi molt bé, són ocellets de xocolata. Els he hagut d'anar a buscar al Japó!! (no és broma, no...) Espero que us agradin! :-)

Comentaris

  1. Aquesta frase me n'ha recordat una altra de Dickens que vaig llegir al "Oliver Twist": "Els homes que es miren la natura i els seus semblants, i criden que tot és negre i ombrívol tenen raó; però els ombrívols colors són reflexions de llurs propis ulls i cors biliosos.
    La majoria de les vegades, aquesta gent que es queixa per tot i que tot li sembla un problema s'hauria d'adonar que potser el problema el tenen ells.

    Molt xulos els ocellets japonesos. N'agafo un de xocolata amb llet, que és el que va més bé per l'hora d'esmorzar. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira!! M'ha fet il·lu trobar Dickens aquí :-DD

      Ara recordo que ja vas comentar aquesta frase quan vàrem llegir l'Oliver Twist... és molt certa. El que passa és que, a vegades, també costa molt arribar estar en pau amb un mateix però ho hem d'intentar perquè segur que ens fem un bé a nosaltres mateixos i a tots els qui ens envolten i, amb això, ja posem granets de sorra per millorar el món :-)

      Agafa, agafa ocellets :-))

      Elimina
  2. fa una estona he llegit una reflexió entorn la contemplació. La necessitat de fer-ho. La persona que la posava parlava en relació amb la natura. Les espelmes, que aporten pau, també serveixen per poder contemplar. I entrar dins nostre. Segurament, com que hi ha molta gent que no s'atura a contemplar i mirar-se dins, tampoc és capaç de trobar la pau interior. I per això tb estan en guerra.

    Encenem la segona espelma i agafo un ocellet! segur que boníssim, la xocolata és ben bona arreu del món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui en dia és difícil tot això de reflexionar, contemplar, entrar dins nostre... Estem envoltats de soroll... Jo mateixa, m'aixeco i gairebé el primer que faig és posar la ràdio (Catalunya Informació i, au, anar escoltant una vegada i una altra les mateixes notícies...)

      A vegades, a la Parròquia, si es fa alguna vetlla de pregària... quan ens diuen que el millor per pregar és saber fer silenci... a mi em costa moltíssim... sóc incapaç de deixar "el cervell relaxat"...

      En fi, que estic totalment d'acord amb tu en que hi ha necessitat de fer-ho, segur que si ho aconseguíssim viuríem més tranquils i això també ajudaria a tot el nostre entorn :-))

      Agafa els ocellets que vulguis :-))

      Elimina
    2. Amb permís, agafo la frase per posar-la a una foto d'instagram :)

      Elimina
    3. I tant que sí!! En Gandhi i jo et donem permís per agafar-la i les gràcies per fer-ho :-DDD

      Elimina
  3. bona frase .....per pensar .....de lluny i a l'inrevés em recorda allò del Antonio Machado : " vivo en paz con los hombres y en guerra con mis entrañas"

    mmmm boníssims els ocells de xocolata

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, al menys, Antonio Machado va aconseguir que les seves "guerres interiors" no afectessin les seves relacions amb els altres... i això ja és molt!! :-))

      Estic contenta, ja veig que el viatge al Japó va valdre la pena hehehehe

      Elimina
  4. Si en tenia de raó en Gandhi...La trobo una frase molt encertada. Podríem practicar-ho tots això d'intentar estar en pau amb nosaltres mateixos, la pau envairia el món!!!
    Caram, vas fer una volada molt llarga, però molt agraïda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo imagino que una persona que no està en pau amb si mateixa és algú sempre disposat a barallar-se, a fer mal els demés... en canvi, algú que està en pau amb sí mateix és com si hagués trobat l'equilibri i, per tant, pot "encomanar" aquesta pau :-))

      hehehe el viatge va ser via "diccionari traductor"... buscant "ocellets de xocolata" o "pajaros de chocolate", "chocolate birds"... res, no sortia el que volia... Fins que vaig pensar a traduir-ho al japonès, googlejar-ho i em van sortir!! :-DD

      Elimina
  5. uii, aquestes frases que fan pensar... no sempre és fàcil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet és difícil... diuen que el primer pas és saber "fer silenci" i això avui en dia ja costa un munt... estem envoltats de sorolls...

      Elimina
  6. Buscar la pau interior i estar bé amb un mateix és la garantia de poder relacionar-se bé smb els que ens envolten. I és que Gandhi sempre té raó!

    M'agrada molt mirar les flames, del foc o de les espelmes, encara que hi ha una gran diferència de mida, la màgia de la dansa del foc és la mateixa. Semblen vives.

    Fem una estona de contemplació amb les teves dues espelmes...

    Jo trobo que em va a temporades, a vegades sóc molt contemplativa introbo fàcilment la pau i el silenci interior (crec que era així de petita, venia de sèrie amb aquesta manera de ser) i la vida a vegades m'ho espatlla inem costa molt més. A temporades retrobo aquesta facilitat i m'encanta quan passa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars