Una curiosa tradició de Nadal
Hola blogaires i blogaires (una és en femení i l’altre en masculí hehe) que entreu en aquest blog ple de màgia (la màgia de fer quelcom compartit, de construir plegats, d’ajudar entre tots perquè les coses surtin bé) i us fa gràcia trobar coses originals, interessants, curioses, divertides i entretingudes...
Esteu disposats a viatjar mentalment?
Molt bé doncs! Prepareu-vos que marxem cap a Ucraïna!!
I ara que ja hem arribat, us vaig a explicar una tradició ben curiosa que tenen en aquest país...
Resulta que als arbres de Nadal, a més de les decoracions semblants a les que posem nosaltres (boles de colors, bombilletes, etc.) s'hi poden trobar aranyes i teranyines!! Sí, sí... teranyines! Mireu, mireu les fotos d'aquests arbres:
I quin és l’origen d’aquest costum?
Doncs diu la llegenda que fa molts, molts anys una dona viuda, molt pobre, vivia amb els seus fills a una casa petita i vella. Un dia d'estiu, una llavor de pi va caure damunt el terra de sorra de la cabana i va arrelar. Els fills de la dona van tenir cura de l'arbre, contents davant la perspectiva de tenir un arbre de Nadal aquell hivern. L'arbre va créixer, però quan la vigília de Nadal va arribar, eren tan pobres que no es podien permetre el luxe de gastar res en decorar-lo, ni boles, ni figuretes, ni dolços... Els nens tristament van anar al llit i es van adormir.
Però, mentre descansaven, les aranyes que hi havia a la seva destartalada cabana, van teixir les seves teles de seda al voltant de l’arbre. Quan va sortir el sol, el dia de Nadal, totes les teles van quedar plenes de llum i, de cop, es van convertir en fils de plata i or.
Passat el Nadal, la mare va poder vendre tot aquell bé de teles i, gràcies al que va guanyar van poder sortir de la pobresa.
És per això que, recordant aquesta història, totes les famílies fan un homenatge a les aranyes i els seus teixits incloent-los en la decoració dels seus arbres.
Espero que us hagi agradat aquesta tradició i, per participar-ne una mica, us deixo aquí uns bombonets amb aranya i teranyina incloses :-)
Esteu disposats a viatjar mentalment?
Molt bé doncs! Prepareu-vos que marxem cap a Ucraïna!!
I ara que ja hem arribat, us vaig a explicar una tradició ben curiosa que tenen en aquest país...
Resulta que als arbres de Nadal, a més de les decoracions semblants a les que posem nosaltres (boles de colors, bombilletes, etc.) s'hi poden trobar aranyes i teranyines!! Sí, sí... teranyines! Mireu, mireu les fotos d'aquests arbres:
I quin és l’origen d’aquest costum?
Doncs diu la llegenda que fa molts, molts anys una dona viuda, molt pobre, vivia amb els seus fills a una casa petita i vella. Un dia d'estiu, una llavor de pi va caure damunt el terra de sorra de la cabana i va arrelar. Els fills de la dona van tenir cura de l'arbre, contents davant la perspectiva de tenir un arbre de Nadal aquell hivern. L'arbre va créixer, però quan la vigília de Nadal va arribar, eren tan pobres que no es podien permetre el luxe de gastar res en decorar-lo, ni boles, ni figuretes, ni dolços... Els nens tristament van anar al llit i es van adormir.
Però, mentre descansaven, les aranyes que hi havia a la seva destartalada cabana, van teixir les seves teles de seda al voltant de l’arbre. Quan va sortir el sol, el dia de Nadal, totes les teles van quedar plenes de llum i, de cop, es van convertir en fils de plata i or.
Passat el Nadal, la mare va poder vendre tot aquell bé de teles i, gràcies al que va guanyar van poder sortir de la pobresa.
És per això que, recordant aquesta història, totes les famílies fan un homenatge a les aranyes i els seus teixits incloent-los en la decoració dels seus arbres.
Espero que us hagi agradat aquesta tradició i, per participar-ne una mica, us deixo aquí uns bombonets amb aranya i teranyina incloses :-)
No la coneixia aquesta tradició ucraïnesa, és ben curiosa i explicada així és un conte nadalenc ben maco. :-)
ResponEliminaM'agafo un bombó aràcnid!
M'alegra que t'hagi agradat aquesta curiosa tradició! ;-))
EliminaI taaaaaaaaant!! Agafa tots els bombons que vulguis, que te'ls mereixes!! :-)
La tradició és maca, però a mi les aranyes em fa una angunia terrible!
ResponEliminaHehehe segur que no seràs l'única en pensar així :-))
EliminaDe totes formes, imagina tots aquells fils de plata i or... jo estic disposada a rebre unes quantes aranyetes a casa... :-DD
Jo tampoc la coneixia aquesta tradició i cal dir que és cert que les teranyines a vegades amb les gotes de pluja o rosada i la llum del sol són una preciositat.
ResponEliminaAgafo un bombó, trec la teranyina i em menjo la part negra.
Diria que al teu blog he vist alguna foto en que una teranyina plena de rosada feia un efecte així, tan maco... És possible o ho he somiat? ;-)
EliminaAgafa, agafa :-DD
Quina tradició més maca, tampoc la coneixia.
ResponEliminaM'ha recordat aquelles manualitats que fèiem per Nadal amb papers blancs, tenen res a veure?
He de reconèixer que abans d'ahir jo tampoc la coneixia hehehe...
EliminaAquesta manualitat tan xula (per cert, m'acabes de donar una idea per una altra cosa, a part del blog, hehehe) més aviat simbolitza un floquet de neu, el cristall, oi? :-))
Aquestes manualitats a Mallorca es diuen neules i és una tradició ben viva.
EliminaCuriosa aquesta tradició, potser el nadal sigui de les èpoques de l'anys que més diversitat de tradicions es vegin. Però més curiós és que sent les aranyes un d'aquells animals que no li agrada molt al personal, aparegui moltes vegades associat a la riquesa i la bona sort amb els seus fils d'or i semblants.
ResponEliminaAl final podrem narrar un Nadal global.
És veritat, quan buscava la info per fer el post (primer vaig trobar-ho gairebé com una anècdota i em vaig voler assegurar que era un costum cert), vaig veure que a molts països les aranyes són símbol de riquesa i bona sort.
EliminaEns les haurem de mirar amb uns altres ulls ;-))
A Spiderman li agrada aquest post
ResponEliminaI a mi m'agrada l'Spiderman, ho confesso :-))
EliminaÉs molt interessant conèixer aquestes llegendes que es converteixen en costums del festuari de cada lloc. Maca aquesta història. Jo vaig llegir l'altre dia una de ben nostra, la del tió, que no coneixia i que em va traslladar a quan ho celebrava al poble a casa dels avis i fèiem cagar el tió a la vora del foc, amb un troc que hi havia allà per a cremar, etc. Ara tot es viu des d'un punt de vista tan comercial que va perdent la màgia (i el sentit).
ResponElimina